Visor de obras.

  —200→  

TV sabs, gentil, que gloria e passio⁶⁸⁰ son contraris; e per aço pots saber que passio, en quant se coue ab no esser, es contra eternitat e gloria, e en quant se coue ab esser, se coue ab eternitat. On con esser e no esser se descouenen, e no esser se couenga ab menor, e esser se couenga ab major, per aço major⁶⁸¹ se coue ab eternitat; la qual conueniencia fo signifficada en la passio de Jhesuchrist; cor lo fil de Deu volch en aquella passio signifficar que en eyl se couenen granea e eternitat. Cor si lo fil de Deu fo vna persona ab la humanitat de Jhesuchrist, e aquella humanitat mori, e hac passio per la qual mori; e de home que era, fo per la mort feyt no home, e la natura del fil romas en sa granea e en eternitat, sens nuyla alteracio de infinida bonea, granea et cetera,⁶⁸² per aço lo fil de Deu se maniffesta impassible e inmortal, pus fortment que no fahera sens la vnio de   —201→   la humanitat que pres, e sens la passio e la mort de la humana natura. E cor ço per que lo fil demostra s mils si mateix inmortal e impassible, a signifficar la granea e eternitat, sia affermable, segons les condicions d est arbre, per aço en la affermabilitat es la passio de Jhesuchrist maniffestada. § Angel e anima racional son creatures inmortals; e cor anima e cors son vna persona, ço es, vn home, e en l anitxilament ni en la mort d aquell home, la anima no mor, e roman en si mateixa; per aço, per esperiencia, mils es signifficada al huma enteniment la inmortalitat de la anima, que la inmortalitat del angel. On per aço es signifficat que a demostrar Deus sa inmortalitat, volch que lo fil fos vna persona ab home, e que en la mort del home no fos causa per la qual lo fil fos inmortal. E cor ço per que mils es signifficada inmortalitat de la natura diuina, se couenga ab esser; per aço en esta conueniencia de esser es maniffestada la encarnacio del fil de Deu, e la mort de la humanitat que pres. § Dix lo crestia al gentil: Nos crehem que la deitat romas ab lo cors de Jhesuchrist, qui romas penjat en la creu con la anima deuayla als inferns; e crehem que la anima nos parti de la deitat, jats fos ço que s partis del cors. On si la deitat fo axi vna persona matexa ab la humanitat de Christ, apres la mort, con era ans de la mort, jats fos que aquella natura humana no fos home apres la mort, segueix sen major demostracio de granea e de eternitat esser en Deu; cor en tant lo fil fo en la creu ab lo cors, e fo en los inferns ab la anima, qui deuayla en infern per trer   —202→   Adam, e ls prophetes, se maniffesta sa granea, e en quant romas la vnitat de la natura diuina, e de la natura humana, jats fos que l home, qui hauia natura humana, moris, fo maniffestada la eternitat de la vnitat del fil de Deu.⁶⁸³ On si ab la natura humana fo axi vna persona, jats fos que la natura humana fos mortal, quant mes es vn en essencia ab lo pare e ab lo sanct esperit qui fon inmortals. On a demostrar aquesta vnitat de persones esser en la deitat, volch en la passio e vnio de home mostrar sa granea e eternitat; per la qual volentat, qui s coue ab perfeccio, la passio de Jhesuchrist es maniffestada, sens la qual, granea e eternitat no fora en Deu tan perfectament maniffestada.

DIX lo crestia al gentil: Segons les condicions del primer arbre, coue que la major amor que hom pusca atribuhir a Deu, li conega e li atribuesca; cor si no ho fehia, seria contrari a la noblea de Deu, qui s coue ab infinida bonea, granea et cetera. On con aço sia enaxi, donchs, de les condicions del primer arbre se seguexen les condicions del segon arbre, ço es a saber, que aquella cosa per que hom pot mils esser obligat a amar Deu, se coue ab esser; cor si no ho   —203→   fehia, seguir sia que mala cosa fos amar Deu, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que Deus, segons que sa amor se concorda ab infinida bonea, granea et cetera, vuyla esser home per amar molt home; cor mes es amat l amat per l amant, cant l amant vol esser vn ab son amat,⁶⁸⁴ que si l amant no amaua esser vn ab l amat. On en aquesta major amor es demostrat que Deus volch esser home, e con pot pus amar home Deu, per ço cor volch esser home, e morir per home en quant era home; e cor aytal amor tan gran no pogues esser en los homens sens que Deu no fos home, e no fos Jhesuchrist mort per home, per aço es signifficada, en aquell tan gran amar, la passio d aquell home, lo qual Deus volch esser.⁶⁸⁵ E si aço no era vera signifficacio, seguir sia que les condicions dels arbres fossen falses, e aço es impossibil. § Segons les condicions damuntdites, se segueix que ço qui sia pus inconuenient cosa a esser contraria la amor de Deu a home, e la caritat de home a Deu, se coue ab esser; e aço qui es causa per que la amor de Deu e caritat de home sien contraris, se coue ab no esser; per lo qual no esser, e per la qual cosa, caritat en home no pot esser, dementre que home es contra la amor de Deu. On con aço sia enaxi, e cor per nuyla altra manera tan inconuenient   —204→   cosa no es, con sia contrari entre lo voler de Deu e lo voler de home, con es esser Deu e home, e aquell home morir per saluar home; per aço es signifficat que Deus es home, e que aquell home es mort per home, per ço que home no haja son voler contrari a la amor diuinal.

CERTA cosa es que la bonea diuina honra⁶⁸⁶ en Adam la natura humana sobre lo cel, e la mar, e la terra, e sobre tot ço que dels cuatre elements se compon; cor en nuyla de estes coses no ha tan noble creatura con home. E cor Adam peccas per gola, e fos desobedient a Deu⁶⁸⁷ en paradis terrenal, per aço en Adam e per Adam fo en major viltat natura humana que totes les creatures damuntdites, con sia cosa que, per colpa e peccat, Adam fos contra la bonea de Deu, a la qual no son contrarics les creatures damuntdites. On con aço sia enaxi, couen se, segons la bonea de Deu e segons les condicions de est arbre, que si Adam ha destrohit ço que Deus hauia tant exalçat, que Deus retornas en pus alt estament la natura humana que d abans no era; lo qual estament pus noble no hagra compliment sens que   —205→   natura humana no fos vna persona ab infinida bonea, granea et cetera; per la qual persona la natura nostra fos recreada, per tal que retornas concordança esser entre nos e la final raho⁶⁸⁸ a la qual som creats a contemplar Deu en sa gloria.

AYTANT con caritat te fa mes amar Deu, aytant justicia te fa mes ahirar injuria; e aytant con pus fortment ahires injuria, d aytant ames mes justicia; e on mes ames justicia, mes pots amar Deu. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficada concordança esser entre caritat e justicia a seruir Deu. On si es ver que Deus sia home, e ha jutjat aquell home a passio e a mort, per complir en aquell home lo gran seruici que Deus vol hauer de la caritat e justicia qui es en aquell home; e encare ha volgut jutjar aquell home a mort per saluar tot home qui sia amat per aquell home, ne qui sia amant aquell home,⁶⁸⁹ maniffesta cosa es que en tu, e en mi, e en aquell home ne pot esser major concordança entre caritat e justicia, e n podem mils esser contraris a los contraris de caritat e justicia, que no seria si Deu no era home, ne aquell home no era mort per saluar home. E cor,   —206→   segons les condicions de est arbre, ço per que les virtuts se couenen ab esser, deja esser; per aço en les condicions de est arbre, e en la flor damuntdita, es signifficada la sancta passio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.

AVARICIA es contra esperança; e per aço los homens pobres se desesperen dels homens richs e auars, e han esperança en los homens larchs e liberals. On si Deus es home, e aquell home es mort per saluar mi, e tu, e aquell, pensa t en tu mateix, si per nuyla altra manera, sens aquesta, te pots mils confiar ni esperar en Deu, ne n pots esser pus contrari a auaricia. E cor per l encarnacio del fil de Deu, e per la passio de Jhesuchrist, puscas hauer major esperança, e n pots esser pus contrari a auaricia, per aço en la major esperança, e en la major contrarietat de esperança e auaricia es signifficada la encarnacio del fil de Deu e la passio de Jhesuchrist. § Los sarrahins dien que Jhesuchrist no mori. ¿E sabs per que ho dien? Per ço cor li cuyden atribuhir major honor en no esser mort. Mas eyls no conexen lo honrament que Jhesuchrist pren en esser esperança e consolacio a tot home, per pobre e per colpable que sia; al qual no fora tan vera esperança, sens que no fos Deu, e no fos home   —207→   ni no fos mort per saluar home. § Molt me maraueyl, dix lo gentil, con Jesus se lexa auciure, pus era tan noble en persona, segons que tu dius. § Respos lo crestia: Tu aus e no entens, e per aço de ohir sens entendre s engenrra maraueyla, la qual generacio se corromp per ohir e entendre; on con aço sia enaxi, donchs, enten con en la natura humana de Jhesuchrist e en la sua passio e mort, Deus demostra la perfeccio de les flors del primer arbre e del segon e del quart; e enaxi con en lo mirayl se demostren tes faysons, en los mals homens, e en aquells qui son contraris a Deu, se demostren les flors damuntdites per les flors del terç e del quint arbre; sens lo qual terç e quint arbre no serien al huma enteniment tan maniffestades.

DIX lo crestia al gentil: La major perfeccio qui pusca esser en creatura es que sia ajustada a creador en esser vna persona ab creador. On si aço es la pus noble perfeccio en creatura, coue que l pus noble vs qui pusca esser en creatura, sia vsar de creatura   —208→   con a Deu. On si aquest vs es lo major e pus noble vs qui pusca esser en creatura, coue que l pus noble vs que creatura pusca reebre sia en creatura; cor si no ho era, poria reebre pus noble vs que no hauria, e seguir sia que la granea e la perfeccio se contrestassen en la flor ab bonea, eternitat, poder et cetera, e que s concordassen ab auaricia e accidia, e ab superbia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que en creatura ha aytant de vs e de senyoria con ni pot caber, segons les condicions dels arbres; per lo qual vs, e poder caber es signifficada encarnacio del fil de Deu. E per la encarnacio e per la flor damuntdita es signifficada la passio de Jhesuchrist; e per la passio es signifficada la senyoria que la natura humana de Jhesuchrist ha sobre creatura; la qual creatura signiffica, segons la flor, que la anima de Jhesuchrist deuayla en infern per deliurar Adam, Abraham, e los altres prophetes, per ço que complis lur esperança, e que perdonas lur colpa mijanserament ab la natura diuina,⁶⁹⁰ ab la qual era ajustada,⁶⁹¹ e per la qual hauia major perfeccio que totes creatures, a signifficar esser en Deu la flor damuntdita. § Perfeccio es de sol, passar sos raigs per lo femer e per los lochs sutzes, e que no sia sutz per aquells lochs on passa; e perfeccio es de la anima esser vna ab lo cors, e que per la corrupcio del cors no sia corrompable. On enaxi con lo sol e l anima han per que lur perfeccio es demostrable, enaxi coue que la   —209→   perfeccio de Deu haja per que sia demostrable. On si no ho hauia, seguir sia que la perfeccio de Deu no fos major que la perfeccio del sol ne de l anima, ne que sia aytanta con es la perfeccio del sol e de la anima, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat, la perfeccio e la granea de Deu es demostrable; per la qual demostrabilitat es signifficat que l anima de Christ couench auaylar en lo loch on les animes dels prophetes eren turmentades, e que no hagues turment, a signifficar sa perfeccio; la qual ha per la perfeccio diuina, a signifficança que la diuina natura era ab eyla en aquell loch de infern sens passio de la deitat e de l anima. E cor si l anima de Christ no hac passio, quant menys la deitat ha passio en loch de infern, jatsia que hi sia essencialment. On con sens lo deuaylament de la anima de Christ no fos tan be signifficada la granea e perfeccio diuina, e aquella granea e perfeccio coue esser signifficada, segons que si s coue, e segons les condicions de la flor, es signifficat que l anima de Christ deuayla als inferns a signifficar la flor.

GRANEA infinida no pot esser moguda de vn loch en altre, con sia cosa que tot loch sia termenat e finit; ni eternitat no pot esser alterable ni camiable,   —210→   con sia cosa que en tota cosa alterable e camiable sia començament. On a signifficar la granea e la eternitat de Deu, la anima de Christ, qui es vna ab lo fil de Deu, lo qual es vn ab lo cors de Christ, deuayla en infern, a signifficar que l fil⁶⁹² era en lo cors e en l anima, jats fos que l anima fos en vn loch e l cors en altre, e que l cors fos alterable de vida e n mort, e l anima mudable⁶⁹³ de vn loch en altre. E cor aytal signifficacio se couenga a signifficar la flor en la persona del fil, e aquella signifficacio sia feyta si l anima de Christ es deuaylada als inferns, per aço, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern.

SI al poder de Deu coue esser coneguda la major nobilitat qui sia vn altre poder,⁶⁹⁴ coue que a l anima, qui es ajustada al poder diuinal, sia coneguda major justicia que a nuyla altra creatura. On en la major justicia creada es signifficat lo major poder increat que aquella justicia creada ha exalçada sobre totes altres justicies creadas. On si l anima de Jhesuchrist es deuaylada en infern, a demostrar justicia, per ço que, per la justicia, lo poder diuinal sia maniffestable,   —211→   segueix se que la justicia ne demostra mils lo poder de Deu. E cor ço per que l poder de Deu es mils maniffestable se couenga ab veritat e ab esser, per aço en aquesta veritat e est esser es maniffestat que l anima deuayla en infern.

LA bonea de Deu crea los angels en paradis, e mes Adam⁶⁹⁵ en paradis terrenal; e per superbia caegren los demonis del cel, e exi Adam⁶⁹⁶ de paradis terrenal. On a signifficar que la bonea de Deu sia molt fortment contraria a superbia, volch esser tan humil, que a si mateix volch vnir humilitat creada, la qual fos en la humana natura de Christ, la qual fos humiliada a mort, per restaurar ço que home hauia perdut per erguyl, e que los cels recobrassen veritat,⁶⁹⁷ la qual fos en eyls signifficada e vistada la bonea de Deu. On a esser feyta aquesta signifficacio aytal, couench que la anima de Christ representas en infern la humilitat del cors qui era mort en la creu, e la bonea de Deu qui appeylaua les animes de Adam, Abraham, e dels alres prophetes e sancts, per pujar als cels⁶⁹⁸ d on eren cahuts los demonis per superbia. E cor sens que l anima de Christ no deuaylas en infern,   —212→   la demostracio damuntdita no pogues esser feyta conuenientment,⁶⁹⁹ per aço en la major conueniencia, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern per appeylar a perdurable gloria los sancts qui en infern eren.

ABRAHAM e tots los altres prophetes, tots crehien e hauien esperança en l aueniment de Messies; on los juheus qui are son, crehen que Messies deja venir per trer eyls de captiuitat temporal. Mas los crestians crehen que Messies sia vengut, e que haja complit lo desig dels prophetes, e que lo desig dels prophetes fos per esser exalçada la natura humana en la vnio de Deu, e per esser recreada del peccat original. E cor aquest desig dels crestians se coue ab majoritat, e ab major necessitat, que l desig en lo qual crehen los juheus, per aço fe e esperança se concorden mils ab majoritat, segons nostra creença, que segons la creença dels juheus. E cor major e esser se couenen, per aço en la majoritat e en esser de fe e esperança, es la fe dels crestians signifficada esser vera, e no poria esser vera si crehien que l anima de Christ fos deuaylada en infern, sens que hi fos deuaylada. E cor en la major concordança de fe e esperança,   —213→   nostra fe sia signifficada esser vera, per aço es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern.⁷⁰⁰

SI l anima de Christ deuayla en infern per trer los sancts, e lo cors de Christ fo mort per recrear aquells, major caritat n es signifficada en l anima de Christ, e major en Deu, si es vn ab la anima e ab lo cors de Christ; e major ira ne han los infernats, e pus fortment lur conciencia lur es occasio de pena. E cor ço per que caritat e ira sien pus luny la vna de la altra, e caritat se couenga ab major gloria, e ira ab major pena, sia en esser, segons⁷⁰¹ les çondicions del arbre; per aço, en la major desuariacio⁷⁰² de caritat e ira, e en les condicions del arbre, es signifficat que l anima de Christ deuayla en infern, a signifficar la major lunyetat e estranyetat qui coue esser entre caritat e ira.⁷⁰³

  —214→  

CERTA cosa⁷⁰⁴ es que cada creatura se ha a vna fi, ço es a saber, a aquella fi qui a eyl mils li coue. On si es vna creatura qui sia final raho de totes les altres fins creades,⁷⁰⁵ e la final raho d aquella sia Deu, major perfeccio n es signifficada esser en Deu e en creatura, que no seria si vna creatura no era fi a totes creatures, mijanserament entre Deu e creatures. E cor ço per que major perfeccio sia mils signifficada en Deu e en creatures, mils se couenga⁷⁰⁶ ab esser, segons les condicions del arbre, per aço es signifficada la encarnacio del fil de Deu en creatura; per la qual creatura es signifficada mort qui sia final raho a resurreccio; e per la qual resurreccio sia mils signifficada la flor damuntdita, que per nuyla altra resurreccio; la nobilitat de la qual resurreccio, pus noble signiffica esser enans que nuyla altra resurreccio menys noble. Cor si no ho era, la flor damuntdita e les condicions del arbre serien contraris, e aço es impossibil.

  —215→  

LES animes han esperança que recobren lo cors per retornar la humanitat en la qual solien esser ab lo cors. On si lo cors de Jhesuchrist es ressuscitat, les animes qui l entenen en paradis ne han major poder a hauer esperança,⁷⁰⁷ que no hagren si l cors no fos ressuscitat. E on les animes major poder han de hauer esperança en resurreccio, major poder reheben del poder diuinal; e on mes ne reheben, mes lo conexen e mes l amen, e lo poder diuinal mes vsa de gracia e de poderejar en les animes dels sancts de gloria. On con aço sia enaxi, si l cors de Christ es ressuscitat, e es en gloria, enaxi les flors e les condicions del arbre ne son mils concordants. E per aço, en ço que mils se couenen, e en les condicions del arbre, resurreccio es demostrable.

PROVAT es, per molts lochs de est libre, que l fil de Deu s es encarnat, e que la carn que pres mori per saluar lo huma linyatge, e per representar la perfeccio   —216→   de Deu, e la perfeccio que Deu ha posada en creatura. On en lo cors de Christ se compli, per la volentat de Deu, ço que plach al fil de Deu; mas⁷⁰⁸ lo compliment del cors no fora en lo cors, sens que ressuscitat no fos. E si fos cosa que l cors de Christ no fos ressuscitat, fora major perfeccio en lo cors que⁷⁰⁹ en lo fil de Deu; cor lo cors, per sa passio e sa mort, hagra satisfet a la volentat del fil de Deu, e lo fil de Deu concordara s ab accidia, contra aquell cors mateix, ab lo qual es vna persona, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrable la resurreccio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.

DIX lo crestia al gentil: Los juheus ni ls sarrahins no crehen que nuyl cors sia encare ressuscitat; on tu, cant anaues per lo desert, eres en tristicia, per ço cor no hauies esperança ni creença en resurreccio.⁷¹⁰ Cogita, donchs, en tu mateix, si has tanta de alegrança contra la tristicia en que esser solies, si has fe e esperança en resurreccio e si creus que alcun cors es ressuscitat, con has fi descreus que nuyl cors no sia ressuscitat. On ço per que fe e esperança en esser resurreccio mils se concorden a multiplicar en tu alegrança   —217→   per resurreccio, se coue mils ab la flor, que ço per que no has tanta de alegrança, contra la tristicia que hauies con descrehies resurreccio. E cor ço per que fe e esperança mils se couenen contra tristicia se couenga ab esser, per aço en aquesta concordança major, la resurreccio de Christ es signifficada.

LO cors teu e l meu e d aquell foren mortals per lo peccat de gola, lo qual feu nostre pare Adam; en justicia e temprança, qui son contra injuria e gola, couengren esser en alcun home, per lo qual lo cors recobras inmortalitat, a la qual tot cors huma fo creat, mas per l accident del peccat damuntdit fo mortal.⁷¹¹ On con lo cors de Christ sia mort per justicia, ço es a saber, que per excellent temprança mortifficas⁷¹² gola, e per excellent justicia mortifficas injuria, coue que si per colpa de vn cors fo mortalitat, que per merit de altre cors fos inmortalitat.⁷¹³ E si aço no fos enaxi, seguira s que injuria e gola hagren major poder contra inmortalitat, que justicia e temprança contra mortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficada encarnacio e resurreccio, e es signifficat que la carn⁷¹⁴ que l fil de Deu pres, couench   —218→   esser enans ressuscitada que altre cors; cor si no ho fos, les condicions dels arbres foren corrompudes, e aço es impossibil.

LO sol dona en lo dia major clartat, e la luna en la nit, que totes les altres esteles. On si en lo cel ha⁷¹⁵ vna creatura per que la gloria sia pus noble, que per totes les altres creatures, major perfeccio ne sera coneguda en Deu. On si la natura humana de Jhesuchrist no fos en lo cel, e fos en la terra, no fora en lo cel creatura qui donas la perfeccio de gloria a totes les creatures, per la qual fos conuenientment signifficada la perfeccio de Deu. E si no ho fos, seguira s⁷¹⁶ que la volentat e l poder de Deu fossen contraris a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la humana natura de Jhesuchrist⁷¹⁷ es pujada al cel. § Si Jhesuchrist fos encare en la terra, e que no fos pujat al cel, la justicia   —219→   e la caritat qui es en les animes dels sancts homens, les quals son en lo cel, foren pus agradables a la flor, que la justicia e caritat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; cor si fos possibil, la flor fora contra major caritat e justicia,⁷¹⁸ e aço es impossibil; per la qual impossibilitat la humanitat de Jhesuchrist es signifficada esser en lo cel.

CERTA cosa es que de cors glorifficat no es en aquest mon son loch, ni de anima racional altre tal. On si la humanitat de Jhesuchrist, qui vench a mort per saluar nosaltres,⁷¹⁹ no era en son loch, la sauiesa de Deu e la justicia de Jhesuchrist serien contraries; e si ho eren, justicia creada e justicia increada serien contraries; per la qual contrarietat sauiesa increada, qui s concorda ab justicia increada, seria contra sauiesa creada e justicia creada, qui s concorden, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es maniffestada la ascensio de la sancta humanitat de nostre senyor Jhesuchrist. § La sauiesa de Deu sab honrat molt sanct e molt martir⁷²⁰ en est mon, e sab molts princeps qui son honrats en est mon. On si la humana⁷²¹ natura de Jhesuchrist era en est mon, serien pus   —220→   honrats en est mon los damuntdits que Jhesuchrist. E si ho eren, la sauiesa de Deu sabria en si matexa injuria, e la sauiesa de Jhesuchrist sabria en si matexa justicia. E cor vna persona sia la sauiesa de Deu ab la humanitat de Jhesuchrist, e justicia e injuria sien contraries, per aço, segons que damunt es dit, es signifficada la ascensio de Jhesuchrist.

DIX lo crestia al gentil: Los demonis caegren del cel per superbia, e lo cors de Christ vench a mort per humilitat, per la qual poguessem pujar al loch de on los demonis caegren. On si per l aueniment e la mort de Jhesuchrist hi podem pujar, segons que hauem prouat Jhesuchrist esser recreador,⁷²² couen se de necessitat que Jhesuchrist, segons son poder diuinal e huma, pusca enans pujar en los cels, que nuyl altre home. E si no ho fehia,⁷²³ seguir sia que son poder no fos pus contrari a superbia quel nostre poder, e aço⁷²⁴ es impossibil; en la qual⁷²⁵ impossibilitat, e en les condicions dels arbres, la ascensio de Christ es declarada al huma enteniment qui per esta manera la enserca.

  —221→  

SAPIES, gentil, que si Jhesuchrist es en lo cel, e tu has esperança en eyl que t ajut, e que t perdo, e que t do gloria, mes⁷²⁶ lo pots amar, e major esperança ne pots hauer en eyl, que no hauries si Jhesuchrist era en la terra e tu crehies que fos en lo cel, o si era en lo cel⁷²⁷ e tu crehies que no fos en lo cel. On con aço s couenga ab esser,⁷²⁸ per que esperança e caritat mils se pusquen couenir, per aço, en esta major conueniencia, segons les condicions del arbre, ascensio es demostrable.

SI Jhesuchrist es en gloria, major caritat ne han en gloria los sancts, los vns als altres e cascu a si mateix, que no haurien si no era en lo cel. E si aço no era enaxi, los sancts de gloria, qui han major gloria los vns per los altres e cascu a si mateix, que no haurien si no eren en lo cel, se couenrrien pus fortment ab gloria que la humanitat de Jhesuchrist, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat   —222→   es signifficat que Christ es en gloria, e que per sa gloria los vns sancts no han major caritat ab los altres.⁷²⁹ E aytant con lur caritat es major, d aytant lur caritat es pus luny a la ira qui es en los infernats;⁷³⁰ la qual ira es major, on pus los benauirats son gloriejats. E cor, segons les condicions del arbre, ço per que caritat e ira pus fortment son pus contraris, se couenga ab esser, per aço, en la major contrarietat de caritat e ira es signifficada la ascensio del fil de Deu.

LO crestia coyli del primer arbre la flor dejus⁷³¹ dita, a prouar que Jhesuchrist venra jutjar al dia del judici los bons e ls mals; e l gentil li dix que no li calia que prouas lo dia del judici, cor lo juheu lo hauia prouat assats bastantment. Mas lo crestia respos, e dix, que en quant crehia que Jhesuchrist es Deu e home, e coue que aquell qui dara la sentencia sia Deus e home, li couenia prouar que aquell qui s era Deus e home, aquell dara la sentencia.

⁷³²   —223→  

DIX lo crestia al gentil: Si tu haguesses tan gran poder per tu mateix, que poguesses jutjar tots los homens que son a gloria o a pena,⁷³³ tu no fores creatura, ans fores creador. ¿E sabs per que? Per ço cor a Deu tan solament se coue aytal poder. On lo poder,⁷³⁴ per que tu, de creatura que est, fores transsubstanciat en esser creador, coue esser en Deu; cor si no ho era, Deu creador no seria per son poder tan solament. E si tu podies enjenrrar vn poder infinit qui jutjas tots los homens, encare series mils Deus per enjenrrar aytal poder, que per crear creatura. ¿E sabs per que? Per ço cor es mes enjenrrar poder infinit, que crear creatura. On con aço sia enaxi, donchs, por aço t es demostrat que en lo sobira ha qui enjenrra⁷³⁵ poder infinit, cor si tu eres Deu creares creatura, quant mes coue que en Deu haja qui sia Deu per enjenrrar poder infinit, qui es mes que crear creatura. On con aço sia enaxi, donchs, per aço t es demostrada generacio infinita esser en Deu, per la qual te es⁷³⁶ demostrada trinitat esser en Deu, e per la qual te es signifficada⁷³⁷ la sentencia qui coue esser donada per Deu e hom. Cor si tu, per crear creatura,   —224→   eres transsubstanciat en esser diuinal, quant mes creatura, per esser vnida ab poder infinit, pot esser e deu esser jutje de totes creatures, segons les condicions del arbre.

DIX lo crestia al gentil: Justicia se coue ab granea e sauiesa; cor aytant con la sauiesa es major, d aytant la justicia es endreçada a jutjar sauiament, e d aytant es pus luny a ignorancia. On si l jutje qui dara la sentencia al dia del judici es home, e aquell home sab tots los bens e ls mals que han feyt los altres homens, e aquell home ha gran sauiesa, per ço cor es ajustat a esser vna persona ab la infinida sauiesa, la qual Deus ha en bonea, granea, eternitat et cetera, quant, donchs, la gran sauiesa de Deu nostre mils es signifficada esser gran, e esser concordant ab justicia, que no fora si home no fos Deu. Cor, segons les condicions del arbre, se coue esser ço per que la gran sauiesa sia mils signifficada e mils concordant ab justicia. Per aço, en aquesta major signifficacio, es demostrat que l jutje qui dara sentencia, coue esser vn Deu e home; cor si no ho fos, la volentat de Deu fora contraria a ço per que mils fora reuelada al huma enteniment la flor damuntdita, e aço es impossibil.

  —225→  

CERTA cosa es entre nos, gentil, que aytant con lo home fa major be o major peccat, d aytant pot esser jutjat per major merit de be, o per major pena de colpa.⁷³⁸ E per aço, on la justicia mes hi pot jutjar, mes se demostra gran sa actualitat; e si aço no era enaxi, seguir sia que tu no haguesses major guasardo per donar tu mateix a Deu, que per donar vn diner, ni no haguesses major pena per auciure vn home, que per fer vn peccat venial; e aço es impossibil.⁷³⁹ § En Deu justicia e misericordia son vna cosa matexa; e per aço misericordia se coue egualment ab la granea matexa, ab la qual se coue justicia. On aytant con tu seras pus peccador, e hauras contricio de ton peccat, d aytant la misericordia de Deu te pora perdonar major colpa e peccat; e aytant con mes te perdonara, d aytant tu la poras entendre major. § Sapies, gentil, que en lo poble dels juheus ni dels sarrahins no ha tants homens religioses ne martirs, ne homens qui fassen almoyna, ne qui per Deu desemparen⁷⁴⁰ lo mon, con ha en lo poble dels crestians; e per aço es signifficat que la gran justicia de Deu mils se coue a jutjar grans guasardons en aquells, que en los altres homens qui tant no fan per la amor de   —226→   nostre senyer Deus. E si aço no era enaxi, seguir sia que granea e justicia fossen contraris,⁷⁴¹ e aço es impossibil; en la qual e per la qual impossibilitat es signifficat que aquells son en via vera, en la qual justicia pot mes reguardonar. E si ho son, e aquells crehen que l jutje sia Deu e home, segueix se que aquell qui dara la sentencia sia Deu e home. § Si lo fil de Deu, qui es tan noble senyor,⁷⁴² segons que pots considerar, e encare es major que tu no pots entendre, si aquell, per amor de saluar son poble, es volgut esser home, e ha volgut liurar aquell home a pobretat e a torments e a mort per amor de home, pus peccadors son los homens crestians qui pequen contra aquell home, que los infaels qui ignorant pequen contra ell. E si pus peccadors son, poden esser jutjats a major trebayl,⁷⁴³ o pot lur esser perdonat major peccat que a altres homens. E si ho es, justicia e misericordia pot esser mils signifficada en major granea per lo poble dels crestians que per nuyl altre poble; e si ho es, coue que ls crestians sien⁷⁴⁴ en via de salut. On con ells creheguen que l jutje sia Deu e home, coue que ho sia; cor si no ho era, serien en error, e seguir sia que fossen en via vera aquells per qui justicia e misericordia no s couenrrien tan fortment a vsar en creatura de tan gran granea, e aço es impossibil; cor si era possibil, les condicions del arbre, serien destrohides, e aço es impossibil.⁷⁴⁵

  —227→  

SI lo jutje es Deu, pus agradable e pus vera e pus amable e pus temable ne seria la sentencia, que no seria si jutjara altre qui no fos Deu. E si l jutje es Deu, coue que sia intelligible sa essencia a les animes de aquells qui jutjara, e de natura corporal semblant de aquells qui jutjara. E si Deus e home no eren vna persona, impossibil cosa seria que fos lo jutje segons que s coue, con sia cosa que Deu sia inuisible als vlls corporals, e que no sia sa essencia visible als vlls espirituals dels peccadors que jutjara a infinits trebayls; los quals no porien hauer pena que ell veessen, ne ira de la sua sentencia. E si no ho hauien, la sentencia no ls daria passio ne ira, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria la visio contraria a la sentencia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat lo jutje esser Deu e home.

CARITAT e justicia se concorden; e on mils se concorden, pus contraries son a odium e a injuria. On si l fil de Deu es home, e aquell home venga   —228→   al dia del judici, e mostre la caritat que ha hauda a son poble, mostrant la creu on pres passio e mort, e mostrant ses nafres que pres per saluar son poble,⁷⁴⁶ major caritat ne seria signifficada contra odium e injuria; e on major caritat ne sera signifficada, major sera demostrada justicia. E cor ço per que major caritat e justicia sia signifficada, sia affermable, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que Jhesuchrist venra jutjar son poble al dia del judici; cor si no ho fehia, les flors del primer arbre e la flor damuntdita serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia de Christ ne sera mils ordenada a vsar⁷⁴⁷ de aquells qui contra eyl han vsat en est mon de odium e injuria.

ESPERANÇA e superbia son contraries per la concordança de esperança e humilitat, qui son contraries a superbia e desesperança.⁷⁴⁸ On si tu has esperança que al dia del judici sies jutjat per home, major concordança ne ha ta esperança ab humilitat; e si est tan erguylos, que no creas que home te pusca jutjar ni te deja jutjar, en ton erguyl desesperança se enforma⁷⁴⁹   —229→   major. E cor esperança e humilitat se couenguen ab esser, e erguyl e desesperança se couenguen ab no esser, per aço coue esser, segons les condicions de est arbre, ço per que esperança e humilitat se couenen ab major e ab esser, e descoues esser ço per que erguyl e desesperança se couenen ab major e ab esser.⁷⁵⁰ On con aço sia enaxi, donchs, en la majoritat damuntdita es signifficat que l fil de Deu e home dara al dia del judici sentencia sobre lo poble de Deu. § Cant lo crestia hac prouats sos articles al gentil, per les condicions e per les flors dels arbres, eyl dix aquestes paraules: Sapies, gentil, que l Deu de gloria⁷⁵¹ ¡benehit sia eyl! ha donada a home memoria per membrar, e enteniment per entendre, e volentat per amar Deu e ses obres. On aytant con la anima haja major membrança, e major intelligencia, e major amor a Deu, d aytant es pus noble, e d aytant se coue mils ab la final raho a la qual es feyta e creada. On con aço sia enaxi, donchs, si tu est membrant, entenent e amant Deu, pus fortment per las paraules que yo te he dites prouant mos articles, que per les paraules que te ha dites lo juheu ne que t dira lo sarrahi, per les quals paraules no pots tan altament remembrar ni entendre ni amar Deu, con per les paraules que yo te he dites, donchs, per aço la mia lig es signifficada esser vera. E cor tota la noblea que ls juheus e ls sarrahins poden, segons lur creença, atribuhir e conexer a Deu, podem nos conexer, e encare mes que   —230→   eyls, en quant crehem en la trinitat de Deu, e en la encarnacio del fil de Deu. E cor, segons mes paraules, pots mils concordar ta memoria e ton enteniment e ta volentat ab les flors e ab les condicions dels arbres, segons la ordenança e la manera noueyla de disputacio, en la qual nos ha mes e ns endreça la dona de Intelligencia; per aço coue que crehes a mes paraules, e a mes rahons, si vols hauer benauirança en la gloria de Deu. § Cant lo crestia hac dites aquestes paraules, lo gentil li respos, e dix: Ohides he tes paraules, e tes rahons he enteses; mas, ans que yo t respona, vuyl ohir la creença dels sarrahins, e la manera segons la qual concorden lurs articles ab les flors e ab les condicions dels arbres. E per aço prech lo sarrahi que m diga ço que m enten dir.

  —231→  

CANT lo sarrahi viu que hora e temps era que eyl parlas, adonchs, se n ana a la font, e laua s ses mans e sa cara, e ses oreyles, e son nas, e sa boca; e enapres se laua sos peus e alcuns altres lochs de sa persona, a signifficança del original peccat e de nedeetat de coratge.⁷⁵² Enapres estes son cap en la terra, e ajonoyla s tres vegades posant son cap en terra, e besant la terra,   —232→   e leuant son cor e ses mans e sos vlls al cel, dient aquestes paraules: En nom de Deu misericordios misericordejant, al qual sia donada lahor, cor es senyor del mon. En eyl ador, e en eyl confiy, cor eyl es endreçament de la dreta carrera de salut.⁷⁵³ Moltes d altres paraules dix lo sarrahi, segons que hauia acustumat en sa oracio. § Lo sarrahi dix al gentil, apres que hac finida sa oracio, que los articles de sa lig son .xij., ço es a saber: Creure en vn Deu. Creador. Mafumet esser propheta. L Alcora esser lig donada de Deu. Esser demanat per l angel al home mort, cant es soterrat, si Mafumet es missatge de Deu. Morran totes coses, exceptat Deu. Resurreccio. Sera Mafumet exohit al dia del judici. Retrem comte a Deu al dia del judici. Seran pesats los merits e les colpes. Pasaran per la carrera. E lo .xij. article es creure paradis e infern esser.

  —233→  

DEMENTRE que l sarrahi guardaua en los arbres per triar les flors que hauia mester a prouar vn Deus esser, lo gentil li dix: No cal prouar vn Deus esser, cor assats bastantment ho ha prouat lo juheu. Mas lo sarrahi respos que eyl volia prouar que Deus no fos deuesible,⁷⁵⁴ ne departit en parts, ni compost; ans es vn en totes maneres, sens que en eyl no ha trinitat ne pluralitat; cor si ho hauia, couenria que fos compost, e que la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor, fossen contraris⁷⁵⁵ a perfeccio; e con aço sia impossibil, per aço es maniffestat que Deus no es en trinitat. § Cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, lo crestia volch respondre al sarrahi, mes lo gentil li dix que no era hora⁷⁵⁶ que eyl parlas; mas que eyl respondria al sarrahi. E per aço lo gentil dix al sarrahi: Membrar pots con yo he ja feyta al crestia aquexa questio matexa que tu fas. On per ço que tu dius, e per ço que he ohit del crestia,⁷⁵⁷ he conexença⁷⁵⁸ con lo crestia creu en vna manera en la trinitat de Deu, e tu te cuydes que eyl hi crea en altra manera.   —234→   On per aço me es semblant que no us puscats auenir en esser sols vna fe e vna creença ab lo crestia. Mas lexem aquesta raho, e passa auant a prouar tos articles; cor d aquest primer article no cal pus parlar.

⁷⁵⁹

LO sarrahi volch prouar Deus esser creador del mon e de tot quant es; mas lo gentil li dix que no calia⁷⁶⁰ prouar altra vegada Deus esser creador, cor lo juheu ho hauia prouat assats bastantment.⁷⁶¹ Mas prech te que m digues si Deus ha creat mal, ni colpa, ni peccat. § Lo sarrahi respos: Nos crehem que Deus ha creades totes coses,⁷⁶² e crehem que Deus haja creat lo mal, e l be, e la colpa, e l peccat, e l merit, e que totes coses venen e son vengudes de Deu. Cor si era alcuna cosa que fos creada e venguda per altre, serien dos Deus, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat que mal e be tot es vengut de Deu. § Lo gentil dix al sarrahi: De les condicions del segon arbre es que les flors del primer arbre ni del segon no sien contraries;⁷⁶³ on si era ver ço que tu dius, seguir   —235→   sia que la volentat de Deu fos contraria a justicia, e que s concordas ab injuria. Cor si Deus ha creat peccat, coue que lo haja amat crear, cor si voler no n hagues, no l creara; e si ha creat peccat e colpa, a tort dona pena a aquells que met en infern,⁷⁶⁴ per ço cor han vst del peccat que eyl ha creat. E cor es impossibil que en les flors del primer e segon arbre sia contrarietat, per aço es impossibil que Deus haja creat peccat. § Respos lo sarrahi: Tu sabs, gentil, que Deus, ¡benehit sia eyl!⁷⁶⁵ ha perfecta sauiesa, segons que ja es prouat en lo primer libre. On si Deus ha perfecta sauiesa, segueix se que Deus sabia peccat ans que l mon fos; e sabia que si creaua lo mon, home peccaria. E cor Deus ho sabia, e Deus crea home e lo mon, per aço es signifficat que Deus ha creat peccat, e es occasio con peccat sia. § Respos lo gentil, e dix: Deus ha perfeccio en son poder e saber; cor si no n⁷⁶⁶ hauia, hauria fi e terme sa granea en son poder e saber; e cor sia⁷⁶⁷ sens fi, en son infinit poder e saber es signifficat que Deus pot saber peccat sens que no sia occasio a peccat son saber, ni son poder, ne encare son voler. E si Deus no hauia aytal poder que ho pogues saber, sens que no volgues esser occasio a peccat, son poder, ne son saber, ne son voler no haurien perfeccio. Mas lexem esta questio, e passa auant a prouar los altres articles, cor d aquest article no vuyl mes demanar.

  —236→  

DIX lo sarrahi al gentil: Temps fo que totes les gents qui eren a Mequa e a la ciutat de Trip,⁷⁶⁹ on fo Mafumet propheta, foren idolatrix, e no hauien conexença de Deu, e eren en aquella error en la qual tu eres ans que venguesses en est loch, ni haguesses conexença de Deu.⁷⁷⁰ On enaxi con tu hauies mester consolacio de la tristicia en que esser solies, enaxi hauien mester ajuda e illuminament de fe aquelles gents damuntdites. E cor la bonea de Deu es gran, per aço Deus hac pietat d aquelles gents qui ignorantment   —237→   se perdien; e volch los illuminar e donar conexença de si mateix e de sa gloria. E per aço trames lur Mafumet per propheta, qui ls illumina e lur dona conexença de Deu; lo qual illuminament e la qual conexença se coue ab la gran bonea de Deu, ab la qual no s pogra conuenir si Mafumet propheta no fos.⁷⁷¹ E cor vn be se coue couenir ab altre, per aço en lo be de Deu e en lo be que Mafumet feu con endreça los errats, es prouat que Mafumet es propheta de Deu.⁷⁷² § Respos lo gentil, e dix: Segons ço que tu dius, se seguiria que la perfeccio de Deu no s concordas ab la gran bonea de Deu, con sia cosa que necessaria cosa fos que en la terra d on yo so haja tantes gents qui van a perdicio, per ço cor no han qui ls do conexença de Deu. E cor la bonea de Deu no satisfa a tot be qui es necessari,⁷⁷³ per aço es contraria⁷⁷⁴ a granea, ab la qual se couenrria si fahia satisfaccio a tot be qui es necessari. E si la bonea de Deu es contraria a granea, impossibil cosa es que s pusca conuenir ab perfeccio; e aço es contrari a les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi, e dix: Certa cosa es que Deus ha donat franch arbitre a home de fer be e de esquiuar mal. On si tots los homens qui son, eren en via de veritat, aquells qui son en via de veritat no haurien materia en que poguessen⁷⁷⁵ vsar de franch arbitre; e per aço Deus lexa esser en error alcunes gents,⁷⁷⁶ per tal que nosaltres   —238→   qui som en veritat, per amor de Deu, los anem prehicar e conuertir e aportar a via de salut,⁷⁷⁷ per ço que nosaltres ne siam pus glorioses en la gloria de Deu.

CVSTVMA es de rey que vs de son poble en aquelles custumes de les quals vol vsar. On con Deus haja creada en home prudencia, per la qual home conega⁷⁷⁸ lo gran poder de Deu, per aço a demostrar Deus son gran poder ha trameses en diuerses temps prophetes e custumes a demostrar que Deus ha poder que en alcun temps faça alcuns establiments,⁷⁷⁹ e en altre temps altres. E per aço trames Moyses propheta, e dona ley als juheus, la qual volch Deus conseruar dentro al temps que vench Jhesuchrist propheta, qui fo esperit de Deu, e nat de fembra sancta e verge; e dona ley⁷⁸⁰ qui dura dentro que trames Mafumet, qui reuela a nosaltres l Alcora, qui es nostra lig e paraula de Deu. On si Deus no fahia aquestes mutacions de custumes e de leys per diuerses profecies,⁷⁸¹ e per diuerses temps, no n seria prudencia tan illuminada en conexer lo poder de Deu. E cor ço per que prudencia mils pusca conexer lo poder de Deu, se couenga ab esser, per aço en lo esser e en la concordança del poder   —239→   de Deu e de la humana prudencia,⁷⁸² es signifficat que Mafumet es missatge de Deu. § Respos lo gentil: Segons les flors dels arbres e lurs condicions, se segueix que Deu no⁷⁸³ trameta vn propheta contra altre, ne que la vn no descrea⁷⁸⁴ ço que l altre ha prophetisat de Deu. On con la ley dels crestians e la tua sien contraries, per aço es impossibil que amdues les ligs sien de Deu. E si ho son, coue que les flors del primer arbre se couenguen ab falsetat contra veritat, e aço es impossibil. Encare se seguiria que si era enaxi con tu dius, que Deus degues trametre altre propheta qui destrohis ço que ha dit Mafumet; e puxes que n trametes altre apres d aquell; e axi a infinit, dentro a la fi del mon; e aço es impossibil e contra la sauiesa e perfeccio de Deu. Cor tot maestre coue que haja amor a sa obra; per la qual amor haja sa obra perfeccio, si en lo maestre han loch sauiesa e poder.

DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet era home lech qui no sabia letres,⁷⁸⁵ e Deus reuela li l Alcora, qui es libre de gran sauiesa, e qui es lo pus beyl dictat qui esser pusca;⁷⁸⁶ cor tots los homens qui   —240→   son, ni ls angels, ni ls demonis no porien fer tan beyl dictat con es l Alcora qui es nostra lig.⁷⁸⁷ On con sia custuma dels homens qui per sauiesa han erguyl e vana gloria, menysprear los no sauis,⁷⁸⁸ per aço la sauiesa de Deu volch illuminar Mafumet, qui hac tan gran sauiesa que sabe reuelar l Alcora, qui es paraula de Deu, e non fo erguylos, a destrohir erguyl e vanagloria en exemplificacio de la humilitat de Deu, qui tant volch exalçar en Mafumet sauiesa e humilitat. E cor granea de sauiesa e de humilitat fo en Mafumet, en la granea de sauiesa e de humilitat es signifficat que Mafumet es propheta.

A HOME on sia caritat e justicia coue esser feyta reuerencia e honor. On con Mafumet sia tan honrat en est mon per tantes de gents, coue que en eyl se concort justicia ab la caritat de Deu; cor si no ho fehia, Deus no soferria⁷⁸⁹ que fos tan honrat con es; e si ho fahia, seguir sia que injuria e honor se couenguessen ab caritat contra caritat e honor e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que en la honor que Deus te tan honrat Mafumet,   —241→   esser Mafumet propheta. § Respos lo gentil al sarrahi: Segons ço que tu dius, se segueix que Jhesuchrist, qui es tan honrat en est mon, sia Deu; e que los seus appostols, e los altres martirs, qui son tan honrats en est mon, sien morts en via de veritat. Cor si Deus no soferia que fossen honrats en est mon los morts qui son morts en falsetat, couenrria que ço qui es dit de Christ⁷⁹⁰ fos veritat; e si ho era, ta lig no seria en veritat, ni Mafumet no seria digne que fos honrat ne que fos propheta.

DIX lo sarrahi al gentil: Segons que s recompta en l Alcora, que es paraula de Deu, en paradis haura moltes grans benananses⁷⁹¹ de viandes de diuerses maneres, les quals seran molt plasents a menjar; e haura hi molt beyls vestiments, e beyls palaus, e beyles cambres, e haura hi molts lits,⁷⁹² on haura moltes beyles fembres,⁷⁹³ d on hom haura agradables plasers corporals.⁷⁹⁴ On a destrohir la gulositat e la auaricia e la luxuria d aquest mon, Deus trames Mafumet per ço que les gents haguessen esperança dels delits de paradis, per ço que no peccassen en los delits d aquest   —242→   mon. E cor se couenga ab esser ço per que pus fortment esperança e gola pusquen esser pus contraris, esperança e gola poden esser pus contraris, si es la benanança damuntdita en paradis. Per aço en la major contrarietat, segons les condicions del arbre on es coylida la flor damuntdita, es signifficat que Mafumet es propheta. § Respos lo gentil: Segons les condicions de les flors, se segueix que si vna flor signiffica alcuna cosa esser, que aquella flor no sia contraria a les altres flors qui signiffiquen aquella cosa no esser; e car si aço no era enaxi, les flors porien esser contraries les vnes a les altres, e aço es impossibil.

DIX lo sarrahi al gentil: Mafumet fo home lech qui no sabia letres, e l Alcora es lo pus beyl dictat qui sia ne qui esser pusca. On si no fos per   —243→   volentat e per obra de Deu, Mafumet no pogra fer ne dictar tan beyl dictat, ni tan ordenades paraules con ceyles de l Alcora. E cor per lo poder de Deu sia l Alcora tan beyl dictat, e sia donat per Mafumet qui no sabia letres, ni hauia per si mateix poder de dictar tan beyles paraules, coue que l Alcora sia paraula de Deu. § Poder e amor se couenen en Deu, e cor en l Alcora haja tantes benauiranses que Deus promet a aquells qui hauran la gloria de Deu; per aço es per l Alcora signifficada la gran amor que Deu ha a son poble. E cor per neguna lig no sien promeses tantes de benauiranses a home con per l Alcora, per aço es signifficat que l Alcora es amable a Deu, mes que neguna altre lig. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom pogues mes amar Deu, prometent Deu menors benauiranses que majors, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Si l Alcora no fos de Deu, fora contrari a veritat; e cor veritat haja poder sobre falsetat, e veritat sia amadora a Deu, e falsetat sia ahirable a Deu; e cor l Alcora no pot esser destrohit per la lig dels crestians, ni per la lig dels juheus, per aço es signifficat que es de Deu, a signifficar la concordança qui es entre lo poder   —244→   e la volentat de Deu, qui s couenen en ço que l poder pot, e la volentat vol ço que l poble dels juheus e dels crestians no han poder de destrohir, jatsia que ne hajan lo voler.

SAPIES, gentil, que tot lo pus honrat loch e l pus desirat que ls crestians ne ls juheus hajen en est mon, es vna ciutat que hom appeyla Jherusalem. Aquella ciutat fo, en lo començamet del mon, cap dels prophetes, e en aquella ciutat fo Jhesuchrist crucifficat e mort,⁷⁹⁶ segons que ls crestians crehen; e aquella ciutat han e tenen e possehexen los sarrahins, mal grat dels crestians e dels juheus; e en aquella ciutat es ligit l Alcora, e nuyl libre ne nuyla lig no hi es tan honrada con l Alcora.⁷⁹⁷ On tot aço es a signifficança⁷⁹⁸ del poder e de la justicia de Deu, cor per ço cor lo poble dels crestians ne dels juheus no crehen en l Alcora, los puneix Deus en aquell loc lo pus honrat e lo pus desijat que eyls hajen. E per aço es signifficat que l Alcora es paraula de Deu; cor si no ho era, seguir sia que l poder de Deu e la justicia fossen contraries a la justicia dels crestians e dels juheus, e aço   —245→   es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat l Alcora esser trames e esser sostengut per lo poder de Deu.⁷⁹⁹

A SIGNIFFICAR que la sauiesa de Deu sia contraria a enueja, ha Deus trames en terra l Alcora, on promet moltes benauiranses,⁸⁰⁰ les quals hom haura en paradis, a mortifficar⁸⁰¹ que hom no haja enueja en est mon dels delits temporals, ne los vns homens no hajen enueja de les fembres ni de les riqueses dels altres, cor en paradis ne haura tan gran abondança⁸⁰² que en est mon hom no deu esser enuejos. E cor per l Alcora sien promeses mes e majors benauiranses que per altra lig, a mortifficar enueja en est mon; si l Alcora no fos paraula de Deu, fora signifficat, segons les condicions dels arbres, que la sauiesa de Deu e enueja se poguessen concordar,⁸⁰³ e aço es impossibil; en la qual impossbilitat es signifficat que l Alcora es paraula de Deu.⁸⁰⁴

  —246→  

MOLTES coses nobles prometre, signiffiquen caritat; e on pus caritat es signifficada, pus fort es multiplicada esperança. On con aço sia enaxi, donchs, per ço on esperança e caritat mils se pusquen concordar a esser en gran quantitat e actualitat, es signifficada veritat, segons les condicions dels arbres. E cor en l Alcora sien promeses a home mes e majors benauiranses que en altre libre, per aço, segons concordança de esperança e de caritat, es signifficat que l Alcora conte en si veritat; per la qual veritat es signifficat que Deus lo ha trames a multiplicar en home esperança e caritat.

AYTANT con justicia es major, aytant ira pot esser multiplicada per injuria en los homens punits per justicia. On con en l Alcora sien promeses tantes benauiranses a aquells qui seran en gloria,⁸⁰⁵ aquells qui seran en infern, e no hauran estats obedients a Deu, hauran major ira cant remembraran la gloria que han   —247→   perduda, la qual lur era promesa en est mon e reuelada per l Alcora, que no hauran los juheus ni ls crestians a qui tanta de gloria no es promesa en lur lig con es promesa en la lig dels sarrahins. E cor dona de si mateix senyal de veritat ço qui fa major contrarietat entre justicia e ira, que ço qui fa menor contrarietat; per aço, en la major e menor contrarietat de justicia e ira, es demostrat que l Alcora es paraula de Deu.

DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que cant lo home es mort e es soterrat, que dos angels⁸⁰⁷ de Deu li demanen cinch coses,⁸⁰⁸ ço es a saber, qui es Deu: sa lig de qui es: qual es sa lig: si Mafumet es propheta: si Mequa es a mig jorn. E si Deus li dona   —248→   gracia que respona que Deus es son creador, e que sa lig es de Deu, e que sa lig es l Alcora, e que Mafumet es misatge de Deu,⁸⁰⁹ e que atorch que Mequa es a mig jorn, adonchs estara entro al dia del judici alegrament e amplement en lo vas, e veura paradis, e la gloria que Deus promet als benauirats, e veura les infernals penes a les quals sera escapat.⁸¹⁰ E si aquell hom nega aquelles coses damuntdites, e ignora les responsions⁸¹¹ qui s couenen a les demandas,⁸¹² adonchs, li sera estret lo vas, e estara en pena e en tristor dentro al dia del judici, e veura les penes infernals qui li son apareylades, e veura la gloria de paradis que haura⁸¹³ perduda. § Segons que damunt es dit crehen los sarrahins dels homes cant son morts; on a prouar aquest article, coylim primerament aquesta flor.

COR a demostrar Deu son poder esser gran en ço que per son poder poden los homens morts⁸¹⁴ veher les coses damuntdites, estant eyls en lo vas, vol Deus que sia feyta la demanda damuntdita. E cor lo poder de Deu, sens la demanda e la visio damuntdita, no seria tan be demostrable; e cor ço per que l   —249→   poder de Deu sia pus demostrable se coue ab esser, per aço, en la major demostracio e visio de poder es demostrat que l article damuntdit es en veritat. § Dix lo gentil: ¿Con pot home mort veher ço que tu dius, con sia lo cors menys de l anima, e con cors menys de l anima no pusca veher, ni entendre, ni parlar, ni respondre? § Respos lo sarrahi: Alcuns de nos crehem que Deus torna l anima en⁸¹⁵ lo cors; altres crehen que l anima esta entre l cors e lo sudari. E per aço, per la virtut del poder diuinal, e per la anima qui es en lo vas, pot lo home respondre e pot veher ço qui damunt es dit. E si l poder de Deu no hauia poder tan gran, que lo home mort pogues fer ço qui damunt es dit, seguir sia que en Deu granea e poder fossen contraris, e aço es impossibil.

DIX lo sarrahi al gentil: Certa cosa es que la justicia de Deu es major que la justicia qui es en home. E per aço, segons la gran sauiesa de Deu, coue esser ordenat con sia maniffestada⁸¹⁶ la justicia de Deu esser major que la justicia de home; la qual maniffestacio⁸¹⁷ es feyta en ço que la justicia del home no basta a pus, mas dementre que l home es viu; e la justicia de Deu es ans que l home sia viu, e es apres sa   —250→   mort; e aço es maniffestat en ço que demostra paradis e infern, qui foren ans que l home fos, e fon apres la mort del home; apres la qual Deus demostra sa justicia en jutjar lo home mort, segons que respondra a les demandes damuntdites. E cor ço per que la gran justicia de Deu sia mils demostrada en esser major que ceyla dels homens, se couenga ab esser, per aço, en la gran conueniencia de esser,⁸¹⁸ es maniffestada la demanda damuntdita.

DIX lo sarrahi al gentil: Per la gran bonea de Deu es maniffestada la ira que Deus ha a la ira per la qual hom es colpable e peccador. On a signifficar aquella gran bonea, e la ira que Deus ha a vici e a peccat, vol reuelar al home mort en lo vas sa gloria e la pena infernal, a demostrar que Deus ama gloria e ha en ira pena infernal, e que hom pusca elegir benauirança e esquiuar malauirança⁸¹⁹ en lo vas, si respon als angels, segons que damunt es contengut. E cor home haja major espay de temps a elegir be e a esquiuar mal, si es vera la demanda damuntdita, que no hauria sens la demanda; e per lo major espay de temps es mils signifficada contrarietat esser entre la bonea de Deu e la ira, qui es vici;   —251→   per aço, en aquell major espay de temps que hom pot elegir benauirança e esquiuar malauirança, es signifficada la demanda damuntdita esser en veritat.

FE e esperança poden esser en major cantitat en home si la demanda es, que si la demanda no es. Cor si l home peccador no pot fer obres en sa vida, per les quals se pusca saluar, al menys en sa mort, cant los angels li faran les demandes damuntdites, pora elegir saluacio, e pora fugir a dampnacio. E cor ço per que fe e esperança mils se pusquen couenir, sia cosa atorgadora, e si la demanda es, mils se n poden couenir; per aço, en la majoritat de fe e esperança, e en la major concordança, es signifficada esser vera la demanda, segons les condicions del arbre.

NATVRA es de caritat que sia occasio a home cant atorch veritat; e natura es de auaricia que faça a home negar veritat. E per aço caritat e auaricia son contraris; per la qual contrarietat caritat se concorda   —252→   ab liberalitat contra auaricia, e auaricia se concorda ab ira⁸²⁰ contra caritat. On con aço sia enaxi, per aço, en la concordança e en la contrarietat damuntdita es signifficada la demanda esser vera; cor si es vera, e lo home mort atorga als angels veritat, mils se n concorda ab caritat e larguea⁸²¹ contra auaricia e ira; e si nega veritat, mils se n concorda ab auaricia e ira contra caritat e larguea. E cor ço per que caritat e auaricia sien pus luny e s contrasten pus fortment, se couenga ab esser, per aço, en la major concordança de esser, la demanda es signifficada esser en veritat.

DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que totes coses morran sino Deu; ço es a saber, homens, angels, demonis e totes coses viuents. E aquesta mort sera, adonchs, con Israphi cornara⁸²² e puix morra. E nuyla cosa qui haja vida no romandra viua, sino Deus tan solament. On a prouar aquest article se coue la   —253→   flor damuntdita; cor si totes coses viuents moren, mils ne sera signifficat en Deu poder e perfeccio; cor major poder e major perfeccio es en la cosa qui no es mortal que en la mortal, con sia cosa que mortalitat signiffich imperfeccio, e inmortalitat perfeccio. E cor ço per que l poder e la perfeccio de Deu se couenguen ab major nobilitat, sia atorgadora cosa, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que totes coses deuen morir e morran,⁸²³ sino Deu tan solament. § Dix lo gentil: Segons que yo he entes, les condicions dels arbres son ordenades sobre tal forma: que si per vna manera e per vna flor, en Deu⁸²⁴ es signifficada major nobilitat, per altra manera e per altra flor a aquella contraria, fos signifficada menor nobilitat. On si totes coses moren, veritat es que l poder e la perfeccio de Deu ne parran majors en quant vsament de poder perfect e inmortal. Mas cor los angels e les animes dels sancts homens qui no merexen mort e merexen vida, morran, la perfeccio de Deu sera contra justicia e contra bonea, con sia cosa que mort do passio e dan, la qual passio e dan no deja esser sens colpa. On con sia impossibil que la perfeccio diuinal sia contra la justicia e bonea de Deu, per aço es signifficat que ço que tu dius no es veritat. § Respos lo sarrahi: Ço que tu dius seria veritat, si Deus no retornaua altra vegada los angels e les animes. Mas cor tuyt tornaran vius, e Deus lur dara vida perdurable, per aço Deus no ls fara tort en la mort; e faria tort a si mateix si no vsaua de ses virtuts en les creatures que n fossen   —254→   vistes en major nobilitat e perfeccio. § Dix lo gentil: Mort es departiment de cors e de anima. On con los angels no hajen cors, ¿con poran morir?⁸²⁵ § Respos lo sarrahi: Los angels morran en quant res no seran; e per aço es dit que morran. § Respos lo gentil: En ço que res no seran, sera Deus contrari a ço qui s coue ab esser, con sia cosa que ls angels bons, per ço con seruexen Deu, meresquen hauer esser; e si res no son,⁸²⁶ les virtuts de Deu se couenen ab no esser contra esser; e aço es impossibil.

DIX lo sarrahi al gentil: Enaxi con l argent o l aur se purifica en lo foch, enaxi purificacio dels sancts sera en la mort; cor tot vici e tota imperfeccio delira en la mort; e la mort sera per justicia, en la qual justicia sera purificada lur perfeccio. On a demostrar que la perfeccio de Deu se coue ab justicia e ab purificacio dels angels e dels sancts homens, volra Deus que totes coses muyren. § Certa cosa es que nuyla cosa no es perfecta ne inmortal, sino Deus tan solament. On si ço qui es inmortal no vsaua de donar mort en ço qui es mortal, no vsaria de justicia, a signifficar sa perfeccio e sa inmortalitat, ne no aduria en actu la mortalitat, e seria injurios contra sa perfeccio   —255→   e inmortalitat, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que tot ço qui es, exceptat Deu, morra de necessitat.

A CONFONDRE superbia e la error e l erguyl⁸²⁷ de aquells qui cuyden esser de eternal natura, volra Deus que totes coses muyren, a signifficar son poder eternal, e que pot delir⁸²⁸ tot quant es, e qui ha aduyt de no res ço qui es creat. E cor, sens que totes coses no morissen, aquesta flor damuntdita no fora⁸²⁹ composta de tan grans contrarietats, e la major contrarietat es affermable, per aço es prouable l article damuntdit en la major contrarietat de la flor, la qual es entre poder e superbia.

CARITAT e justicia se concorden. E cor caritat e temor se concorden, per aço temor e justicia se concorden contra ira, injuria e desesperança.⁸³⁰ E cor   —256→   mort signiffica temor, per aço volra Deus que totes coses muyren, per tal que hom lo tema e l am, e que tema morir altra vegada. On si totes coses moren, mils ne sera signifficada la flor damuntdita contra sa contraria flor. E cor la major contrarietat⁸³¹ de virtut e de vici se couenga ab esser, e per la mort de totes coses se n coue mils ab esser, per aço en l esser es signifficat⁸³² aquest article esser; sens lo qual, Deus seria concordant ab no esser contra esser; e aço es impossibil.

CARITAT e prudencia se concorden contra ira e imprudencia. E cor la cosa qui mor pusca mils saber que es mort, que la cosa qui no mor, per aço saber e prudencia se concorden mils en saber mort en ço que mor, que en ço que no mor. E on prudencia pot esser major en saber mort, major caritat pot esser en ço qui es retornat de mort a vida, que en ço qui no es nuyl temps mort.⁸³³ On con aço sia enaxi, donchs, per aço es signifficat que ls angels e los sancts homens hauran major sauiesa en saber que es mort, si moren, e hauran major caritat cant seran ressuscitats, que no haurien si eren inmortals e no morien. E cor   —257→   ço per que caritat e prudencia mils se couenen ab majoritat se couenga ab esser, per aço en la majoritat es demostrat que aquest article se concorda ab esser. § Si los homens mals⁸³⁴ e los demonis moren, major ira hauran cant retornaran en esser, que no hagren si no morissen.⁸³⁵ E cor ço qui es major ira sia pus contraria cosa a caritat, per aço en la major ira es signifficat aquest article; la qual major ira no fora en los peccadors⁸³⁶ sens aquest article.

DEMENTRE que l sarrahi guardaua en lo primer arbre, e volia triar la flor ab la qual prouas resurreccio, lo gentil remembra que en lo primer libre era assats bastantment prouada resurreccio. E per aço dix al sarrahi: No cal que prous⁸³⁷ resurreccio, cor assats be es prouada en lo primer libre. Mas prech te que m digues la manera segons la qual vosaltres sarrahins crehets ressuscitar. § Respos lo sarrahi: Nos crehem que totes les coses viuents seran mortes; que a cap de .xl. jorns ploura del cel aygua qui sera enaxi blanca   —258→   con a let; e adonchs brotaran, enaxi con a herba, los homens e les besties e les aus e totes les altres creatures viuents.⁸³⁸ E l angel Israphi⁸³⁹ cornara lo corn altra vegada, e les gents ressuscitaran e secudiran la terra de lur cap. Foch venra del cel, e la calor del sol sera molt gran, e les gents per la gran calor que sostendran, acostar se han a la terra qui sera molt blanca.⁸⁴⁰ Les gents seran en sudor, e trauran la lengua, e sera ls semblant que aquell dia dur cinquanta milia anys.⁸⁴¹ Angels deuaylaran del primer cel, qui seran mes que tots los homens viuents qui son en la terra; e del segon cel ne venrran dos tants. E puxes del terç, e axi de cel en cel doblant lo nombre dentro al sete cel. Deuaylara Deus ab los angels d aquell cel, e dira: Yo sia injurios si en aquest dia de resurreccio me escapa nuyla creatura viuent que yo no prena venjança⁸⁴² de la injuria que ha feyta. Segons aquesta manera, gentil, crehem nos que sera lo dia de resurreccio, e moltes d altres coses te n poria dir,   —259→   mas serien longues a recomptar. Mas cor en esta disputacio es feyt l ordenament que parlem con pus abreujadament porem, per aço assomadament te n dich ço que nostre propheta Mafumet ne recompta en l Alcora, e segons que nostres sauis ne sponen ne n dien en les gloses de nostra lig.⁸⁴³

DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que Mafumet pregara Deus per lo poble, e que sera exohit. On ans que t prou, per les flors dels arbres, aquest article, te vuyl recomptar la manera segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus, e sera exohit. § Al dia con totes les gents seran ressuscitats, Deus los ajustara tots en vn loch, e hauran molt gran trebayl per la calor que sostendran, e per la sudor en que seran, cor alcuns seran en sudor tro al turmeyl   —260→   dels peus, e altres tro als jonoyls, e altres tro a la gola, e altres tro als vlls, e altres seran enaxi en sudor con la granoyla es en l aygua,⁸⁴⁴ e aço es segons que ls vns homens seran pus peccadors que ls altres. § Dementre que aquelles gents seran en pena e en sudor, acordar se han ensemps que vagen a Adam, e pregar lo han que eyl prech Deus que ls traga d aquella pena, e que aquells qui s deuen saluar que ls meta en paradis, e aquells qui s deuen dampnar que ls meta en infern.⁸⁴⁵ Mas Adam respondra: Yo hauria vergonya de pregar Deus, per ço cor li fui desobedient, adonchs, con menge del fruyt del qual me hauia feyt manament que no menjas. E dir lur ha Adam: Anats a Noe, e eyl prech per vosaltres. A Noe se n iran, e aquells prechs mateixs que faheren a Adam li faran. Noe respondra: Yo no son digne de pregar Deus ne de fer exohit, cor yo desampare lo meu poble qui peri al dia del diluui, e he vergonya que pregas Deus: mas anats a Abraham e pregats lo que eyl prech per vosaltres. A Abraham se n iran, e dir li han aquelles paraules matexes que dixeren a Noe, e Abraham lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, con sia cosa que yo haja mentit dues vegades, ço es a saber, cant dix a mon pare que yo no hauia trencades les ydoles, e que eyles matexes se eren trencades: l altra   —261→   vegada fo cant dix que ma muyler era ma germana, e que no era ma muyler. On con yo no sia digne de pregar Deus, ni de esser exohit, per aço vos conçeyl que anets a Moyses, e que l preguets que eyl prech per vosaltres.⁸⁴⁶ A Moyses se n iran, e pregar lo han que prech Deus per eyls, e Moyses lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit, cor yo auçis vn home, e mane que tots aquells morissen⁸⁴⁷ qui hauien creegut en lo vadeyl del aur, del qual hauien feyta ydola,⁸⁴⁸ lo qual adorauen con a Deu; mas conçeyl vos que us n anets a Jhesuchrist, e que l preguets que eyl prech per vosaltres.⁸⁴⁹ A Jhesuchrist se n iran, e pregar lo han, e eyl se escusara a eyls, e dir lur ha: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit; e he vergonya de pregar Deus per vosaltres, con sia cosa que les gents, sens licencia de Deu, me adoraren e m crehegren con a Deu;⁸⁵⁰ e conçeylar lur ha que vajen al sanct propheta Mafumet,⁸⁵¹ e que eyl prech per eyls. A Mafumet se n iran, e pregar lo han que prech Deus que ls traga de la pena en que son, e qui es dels saluats que sia saluat, e qui es dels dampnats que sia dampnat.⁸⁵² Mas Mafumet respondra e dira que volenterosament pregara per eyls; e encontinent, denant la cadira de Deu eyl se ajonoylara, e se enclinara a la terra, e pregara Deus que ls deliure de la pena en que son, e qui deu esser saluat que l meta en paradis, e qui deu esser dampnat   —262→   que l meta en infern. Dementre que Mafumet pregara enaxi Deus, veu de Deu sera ohida en lo cel, qui dira: Mafumet, no es vuy dia de fer oracio ni de soplegar. Demana e sera t donat, prega e seras exohit. Mafumet, adonchs, dira que Deus deman les gents que reten compte⁸⁵³ de les obres que hauran feytes, e aquells qui dejen anar en paradis que hi vajen,⁸⁵⁴ e qui deu anar en infern que hi vaja. E Deus respondra que sia feyt segons que Mafumet ho volra.⁸⁵⁵ § Aquesta es vna manera, gentil, segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus e sera exohit.⁸⁵⁶ Altra manera es segons la qual Mafumet pregara Deus e sera exohit, ço es a saber, que cant Deus haura jutjats los bons a paradis e los mals a infern, e alcuns peccadors del poble de Mafumet seran en infern, adonchs, Mafumet pregara per aquell poble, e Deus trer los ha de infern per los prechs de Mafumet.⁸⁵⁷ On en aquestes   —263→   dues maneres de pregueres crehem nos; les quals couenen esser de necessitat, segons que ho signiffiquen les condicions e les flors dels arbres.⁸⁵⁸ E que aço sia veritat, vet la manera segons la qual ho prouam.

DIX lo sarrahi al gentil: Ohit hauets con nos crehem en ço que damunt es dit. E cor, segons les condicions del arbre d on es la flor damuntdita, couen donar a Deu major nobilitat, donant Deus á Mafumet tanta de nobilitat sobre totes altres nobilitats en esser exohit, per aço es demostrada en Deu major nobilitat e benignitat, cor en la major nobilitat del exohit es signifficada la major nobilitat del exohidor. E on major nobilitat es coneguda en l exohidor e en l exohit, pus fortment es pus declarada e maniffestada la gran perfeccio de Deu; al declarament e maniffestament de la qual coue esser l article damuntdit, sens lo qual no fora tan declarada ni demostrada.

  —264→  

DIX lo sarrahi al gentil: Nos atrobam que tots los prophetes damuntdits faheren peccat depuys que foren prophetes, segons que hauem dit, per lo qual peccat se escusaren a pregar Deus, segons que hauem recomptat; mas Mafumet depuys que fo propheta no atrobam que fahes peccat.⁸⁵⁹ On a demostrar que Deus ama molt fortment justicia, e ahira injuria qui es peccat, jutja Mafumet a esser honrat, sobre los altres prophetes, a esser exohit. E cor aquesta demostracio de la flor damuntdita no fos aytan be feyta sens l article damuntdit, per aço, segons les condicions dels arbres, ha Deus volgut que aquest article e veritat se couenguen; en la qual conueniencia aquest article es prouable. Cant lo sarrahi hac fenides ses paraules, lo juheu e l crestia volgren respondre; mas lo gentil no ho volch.⁸⁶⁰ § Dix lo gentil: Digues me si Mafumet feu peccat ans que fos propheta. § Respos lo sarrahi: Veritat es que Mafumet pecca ignorantment ans que fos propheta, en ço que crehia en ydoles,⁸⁶¹ segons que era   —265→   acustumat en la terra de la qual fo, e en la custuma en la qual lo hauia mes son pare e sa mare qui eren ydolatrix.

DEVS ama humilitat, e ha en ira superbia. E cor sciencia es occasio de superbia, a demostrar que Deus ama humilitat e desama son contrari, volch que Mafumet fos exohit sobre tots los altres prophetes; lo qual Mafumet era home lech e qui no sabia letres, e hac per humilitat major audacia en pregar Deus que los altres prophetes, los quals no hagren audacia ni ardiment de pregar Deus, jats fos que sabessen letres, e haguessen molt gran sciencia. E cor aquest article es molt couinent a signifficar la flor damuntdita; per aço, en la gran signifficança de la flor, es maniffestat esser en veritat l article damuntdit.

CERTA cosa es que ls juheus ni ls sarrahins no crehen ni han esperança que per prechs de nuyl home ixca de infern nuyl home, depuys que hi sia   —266→   entrat. On con fe e esperança ne sien en menor quantitat⁸⁶² en los juheus e en los crestians, e ne sien majors en los sarrahins qui crehen e han esperança que per los prechs de Mafumet exiran de infern los peccadors que hi seran; e cor ço per que fe e esperança se couenguen ab major quantitat couenga esser,⁸⁶³ segons les condicions del arbre, per aço es prouat que l article damuntdit es en veritat. § Dix lo gentil: Veritat es que les condicions del arbre son segons que tu dius, exceptat que no se n seguesca nuyla inconueniencia contra les condicions dels altres arbres; la qual inconueniencia se n seguiria si era ver ço que tu dius; cor Deus amaria mes granea entre fe e esperança, que entre perfeccio e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat que tu no entens les condicions dels arbres segons que s couenen entendre.⁸⁶⁴

DIX lo sarrahi: A multiplicar caritat e a mortificar enueja volra Deus ordenar que Mafumet sia exohit sobre tots los altres prophetes, e que tots los prophetes amen Mafumet, e que no hajen enueja   —267→   de la honor que Deus li fara sobre tots. E cor sens l article damuntdit no fos la flor damuntdita tan be signifficada, ni caritat multiplicada, ni enueja mortificada; e cor ço per que mils ho sia se couenga mils ab esser, que ço per que no ho sia; per aço es demostrat que l article damuntdit es de necessitat, segons les condicions dels arbres, en les quals l article damuntdit es prouable.

DIX lo sarrahi: Sapies, gentil, que Deus demanara de compte⁸⁶⁶ tots los homens bons e mals; e tuyt li haurem a retre compte del be e del mal que haurem feyt en esta present vida. E lo home qui haura feyta injuria e tort a son prohisme, e haura feyt alcun be, Deus lo punira d aytant, que lo guasardo que degra hauer del be que ha feyt, haura lo home que haura injuriat en est mon. E si tant es que no haja be feyt,⁸⁶⁷ Deus li dara de les penes que degren hauer alcuns peccadors qui hauran alcu be feyt; e aço fara per demostrar sa justicia.⁸⁶⁸ E no tan solament Deus   —268→   demanara de compte los homens, si que aytanbe les besties e los auceyls demanara de compte, e de la injuria que hauran feyta los vns contra los altres los punira; e cant los haura punits, dira ls que tornen en terra;⁸⁶⁹ e esdeuendran tots en terra, e d aqui enant no seran nuyla re. § Dix lo gentil: ¿Qual profit se seguira en la resurreccio de les besties, ni dels auceyls, ne del compte que retran, pus que tornen no re, e sien sens discrecio, e no hajen conexença de la justicia de Deu? § Respos lo sarrahi, e dix: Lo profit que s seguira en la resurreccio de les besties, dels auceyls e dels inracionals⁸⁷⁰ es en ço que ls peccadors desijaran tornar no re, enaxi con los inracionals, e hauran ira e passio, cor romandran en esser. § Dix lo gentil: ¿Quant pora esser affinat lo compte,⁸⁷¹ con sien tantes creatures, e con hajen feytes tantes injuries les vnes a les altres? § Respos lo sarrahi: Segons que nos crehem, lo compte no durara mas tan solament aytant de temps con triga vn ou a coure; e aço sera a demostrar granea esser en lo poder, e en la sauiesa, e en la perfeccio de Deu. On con tu hajes entesa la manera segons la qual Deus demanara de compte les creatures viuents, coue que retornem a la manera segons la qual es ordenada la disputacio en que som; e coue que per les flors dels arbres prouem l article damuntdit.

  —269→  

CERTA cosa es que la sauiesa de Deu se coue ab perfeccio. On a demostrar que la sauiesa de Deu es perfecta, coue que sia cascuna creatura tenguda a retre compte, per ço que sia vist que la sauiesa de Deu es perfecta en saber tot ço que hauran feyt les creatures. On si aquest article no era agradable a Deu, e no era en veritat, seguir sia que fos en contrarietat entre la sauiesa e la perfeccio de Deu, en quant la perfeccio no hauria volgut ordenar que la sauiesa de Deu fos coneguda en esser perfecta e accabada. E cor sia cosa impossible que la sauiesa e la perfeccio de Deu sien contraris, per aço se segueix que sia ver l article damuntdit.

CON sia concordança en Deu de sauiesa e perfeccio, e con la perfeccio de Deu se couenga ab justicia, a demostrar que la sauiesa de Deu se coue ab tot ço ab qui s coue la perfeccio de Deu, vol Deus demostrar que la sua sauiesa se coue ab justicia, e per aço ha volgut ordenar que al dia del judici sia retut compte en presencia del poble, e que cascuna creatura sia jutjada segons haura feyt en est mon. E cor   —270→   aquesta sentencia e aquest compte sien subject en lo qual sera maniffestada la perfeccio e la justicia de Deu, e aquest subject no pogues esser sens l article damuntdit, per aço es maniffestat que l article es en veritat.

PER esta flor sera maniffestat con lo poder de Deu se coue ab granea contra los erguyloses e injurioses que hauran feytes injuries e torts als homens pobres, humils, e dreturers; cor, adonchs, los punira Deus denant tot lo poble, e no hauran poder con pusquen contrestar al poder de Deu.⁸⁷² E cor, segons la condicio de la flor, se couenga ab esser tot ço per que mils sia declarat que l poder de Deu apoderara los erguyloses,⁸⁷³ e lo declarament no pogues esser feyt tan maniffestament sens l article damuntdit, per aço es maniffestat que l article damuntdit es en veritat.

AYTANT con esperança e justicia mils se couenen contra lur contrari, d aytant poden esser majors e s couenen mils ab esser; e aytant con son majors e   —271→   en major concordança, d aytant signiffiquen pus fortment les virtuts de Deu. On si es vera cosa que l article damuntdit sia en veritat, l injuriat pot hauer esperança en la justicia de Deu, e l injurios ne pot pus tembre la justicia de Deu, que no farien si l article damuntdit no era en veritat. E cor se couenga ab esser e ab veritat tot ço per que hom haja major esperança e major temor en la justicia de Deu, per aço es demostrat que l article damuntdit es ver.

DIX lo sarrahi al gentil: Temprança es virtut qui esta en lo mig de dos vicis. On aytant con la temprança esta pus fortment en lo mig de dos vicis, d aytant es major e es pus luny als dos vicis; e aytant con temprança es pus luny als dos vicis, d aytant los dos vicis son vists esser majors e pus inconuenients ab temprança e ab esser. E cor coue esser vera cosa, segons les condicions de la flor, tot ço per que mils se contrast es luny temprança als dos vicis, per aço es vera cosa que l article de retre compte es veritat, con sia cosa que en aquell article, segons que hauem recomptat, se contenga que Deus fara egualtat de vn be ab altre, per multiplicar vn merit ab altre e vna gloria ab altre; e fara concordança en los peccadors de vn peccat ab altre, per multiplicar lur pena, leuant   —272→   colpa dels homens justs injuriats e donant la als injurioses, e donant lo merit dels injurioses als injuriats.

DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que Deus, apres que haura reebut compte dels bons e dels mals, segons que damunt es dit, pesara los bens e ls mals que hom haura feyts en aquest mon; e si en home pesen mes los bens que ls mals, saluar se ha; e si pesen mes los mals que ls bens dampnar se ha; e si egualment pesen los bens e ls mals, ira en vn loch qui es entre paradis e infern, e en aquell loch estara aytant cant plaura a Deu. On a prouar que aquest article sia ver, coue primerament coylir aquesta flor.

VERA cosa es, gentil, que l poder e la sauiesa de Deu se concorden; e a demostrar aquesta concordança, la qual es en bonea, granea, eternitat et cetera,   —273→   e que lo poder de Deu pot saber tot lo be e l mal que ls homens hauran feyt; per aço, pesant, sabra qual home es mes bo que mal, ni qual es mes mal que bo, ne qual es egualment bo e mal. E aquesta sauiesa de Deu, qui tant pot saber, sera maniffestada al dia del judici per lo pes que Deus fara del be e del mal. E cor sens que Deus no pesas lo be e lo mal, no poria esser tan maniffestable, e ço per que mils sia maniffestat a les gents lo poder e la sauiesa de Deu, se couenga ab esser, per aço es demostrat que l article de retre compte⁸⁷⁴ coue esser ver de necessitat.

DIX lo sarrahi al gentil: Custuma es entre nos que ls reys e ls princeps e ls grans senyors tenen corts,⁸⁷⁵ e fan ajustar les gents, e demostren lur tresor, a maniffestar lur granea, e la raho per que fan justicia dels homens ladres e homeyers en presencia de tuyt, es per ço que sia vista en gran quantitat esser la justicia. On tot ço que fan en aquest mon a demostrar lur granea e lur justicia, es fer a signifficança d aquest article en que nos, qui som sarrahins, crehem. E per aço Deus, per demostrar sa gran justicia, pesara los bens e ls mals, a demostrar que sa justicia es tan gran   —274→   que a negu no fara injuria ni tort. E cor sens que l pes del be e del mal no fos feyt, la gran granea de la justicia de Deu no poria esser tan be demostrada, e ço per que mils sia demostrada se couenga ab esser, per aço es cosa necessaria que l article damuntdit se couenga ab esser.

PERFECCIO e humilitat se couenen contra imperfeccio e erguyl; cor on pus lo home erguylos cuyda mes valer, menys val, e mes de deffayliment ha en si mateix; e on pus lo home humil se humilia e cuyda menys valer, mes val, e mes de perfeccio ha en si mateix. On con aço sia enaxi, e con la perfeccio de Deu sia contraria a superbia, a demostrar que la superbia dels homens erguyloses no ha poder contra la perfeccio de Deu, qui ama humilitat, Deus confondra superbia ab humilitat en los homens erguyloses, donant major pes als humils que als erguyloses qui cuyden mes pesar que ls humils. E cor la flor damuntdita sia mils declarada a la humana pensa si aquest article es, que no fora sens l article, per aço coue esser de necessitat aquest article, per ço que sia la flor damuntdita mils maniffestada, e sia mils declarada la contrarietat qui es entre perfeccio e superbia, e la concordança qui es entre perfeccio e humilitat, e la   —275→   concordança qui es entre erguyl e deffayliment, e la contrarietat qui es entre humilitat e superbia.

SI l article es ver, major caritat e justicia ne pots hauer a amar Deu e tu mateix e ton prohisme, que no pories hauer si l article no era ver; e mils ne pots concordar caritat e justicia contra ira e injuria. E cor ço per que mils pots esser virtuos se couenga ab esser, si era ver ço per que no pots esser tan virtuos, qui es contrari de ço per que mils pots esser virtuos, seguir sia que la granea de Deu fos contraria a la granea de la flor damuntdita; e si ho era, çoncordar sia ab menor e ab enueja e accidia, e aço es impossibil e contra les condicions de tots los arbres; per la qual contrarietat es signifficat que l article damuntdit es veritat.

CARITAT e ira son contraris, con sia cosa que veritat sia virtut, e ira sia vici. On si Deus pesa los bens e ls mals, e departeix los bens dels mals, e   —276→   los mals dels bens, major ne sera caritat a vna part, e ira a altre, que no serien si eren ensemps; cor ensemps confondria la vna l altra. E cor ço que dehim sia veritat, e couenga esser ver, per ço que caritat sia major en los saluats, e ira major en los dampnats, e si los bens e los mals son departits e pesats, caritat se couenra ab major virtut, e ira ab major vici, per aço,⁸⁷⁶ segons les condicions de la flor, es demostrat l article de pesar esser en veritat e de necessitat.

LO sarrahi dix al gentil: Nos crehem que al dia del judici sera vna carrera en passaran los benauirats qui s saluaran. Aquella carrera tendra mil anys d anadura en alt, e mil en per lonch, e mil en auaylada, e dejus sera infern, en lo qual cauran aquells qui passar no poran. Aquella carrera sera tan estreta con vn cabeyl o con vn tayl de espaha;⁸⁷⁷ e los vns ne passaran axi tost con a lamp,⁸⁷⁸ los altres con a cauayl qui corre, los altres axi con home corrent, los altres axi con infant graponant, e cascu segons que haura   —277→   merit passara per aquella via; e si no mereix gloria, caura d aquell pont⁸⁷⁹ en infern.⁸⁸⁰ On aquest es vn dels articles en que nosaltres crehem; lo qual article prouam primerament per aquesta flor.

LA gloria de Deu es sa gran bonea matexa, cor Deu no ha gloria en altre mas en si mateix. On con la bonea de Deu sia infinida en granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, coue que sa gloria, qui es sa bonea matexa, sia tan gran que sia infinida per totes les flors damuntdites.⁸⁸¹ E cor axi sia, qui va a la gloria de Deu coue que hi vaja ab gran trebayl, per ço que mils meresca hauer gloria en la gran bonea de Deu. E cor la carrera que nos deym sia tan alta, e tan longa, e tan estreta, e dejus sia infern, per aço, aytant con los homens ne passaran a major perill, e la trigaran mes a passar, aytant seran pus dignes de hauer gran gloria. E cor ço per que hom haja major gloria se couenga mils ab esser, que ço per que hom la ha menor, per aço, segons les condicions del arbre, es prouat l article damuntdit.

  —278→  

DIX lo sarrahi al gentil: Natura es de enteniment que aytant con subtilment enten, aytant, per son entendre, se coue mils ab prudencia; e aytant con la prudencia es major, d aytant multiplica en home consciencia, la qual hom ha dels fayliments que ha feyts contra Deu e son prohisme. E on la prudencia e la consciencia es major en home, mils se couenen prudencia e consciencia ab la sauiesa de Deu, qui totes coses sab. On si la carrera es en veritat, segons que nos crehem, major prudencia e consciencia ne hauran los homens qui passaran per eyla, que no haurien si la carrera no era, ni hom per eyla no passara. E cor ço sia veritat per que prudencia e consciencia mils se couenguen ab la sauiesa de Deu, per aço es signifficat que la carrera sia en veritat.

CVSTVMA e natura es d amor que aleuja trebayl. On aytant con les carreres de paradis son greus e ab gran afany, d aytant coue que hom sia enfortit, viuifficat, e haja fortitudo en molt amar, e que sia   —279→   forts e que am Deu. E on mes hom es forts per amar, e amor fa semblar los trebayls qui son greus esser leugers,⁸⁸² d aytant es mes amat per Deu. E cor ço coue esser ver on mils la amor de Deu e la amor de home se poden conuenir, e per la damuntdita carrera mils se poden conuenir, per aço es demostrat que la via de que parlam es veritat. § Ira e amor son contraris;⁸⁸³ on si ls homens qui passaran per la carrera graponant e a espau,⁸⁸⁴ e qui no poran passar tan iuerçosament⁸⁸⁵ con aquells qui n passaran con a lamp, si aquells homens no son irats, e força de gran amor los te pagats, e ls soste que no son irats,⁸⁸⁶ pus contraria ne sera amor a ira. E cor ço per que amor sia pus contrari a ira sia couinent esser en veritat, per aço coue que l article damuntdit sia en veritat, sens lo qual, amor no poria esser tan contraria a ira.

OBRI, gentil, los vlls de ta pensa, e esguarda con la via en la qual nos crehem es occasio e raho de esser gran esperança e justicia en home; cor qui passa per aytal pont, tan lonch e tan alt e tan estret,   —280→   pensar pots que en greu perill es posat; e on lo perill es major e pus durable, mes coue esser en home de esperança e de justicia. E cor esperança e justicia se n poden mils conuenir, e n poden esser majors, per aço es signifficat que la carrera es en veritat.

JVSTICIA enderroca⁸⁸⁷ superbia, con sia cosa que superbia vuyla pujar per injuria. On aquells⁸⁸⁸ qui cauran de la carrera, qui haura mil anys d anadura en alt, ço es a saber, erguyloses, cauran de pus alt per superbia e injuria, que no faheren si la carrera no fos. E cor ço per que justicia sia pus contraria a superbia couenga esser en veritat, per aço coue esser l article damuntdit; cor si no ho era, seguir sia que les flors del primer arbre fossen contraries a aço per que justicia e superbia fossen pus contraries, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es demostrat que l article es en veritat. § Dix lo gentil al sarrahi: Segons que tu dius, se segueix que altra carrera pus longa e pus alta que aquella que tu dius, sia, per ço que justicia ne sia pus contraria a superbia. § Respos lo sarrahi: Ver diries si no se n seguia inconueniencia, per altra manera, contra les flors del primer arbre. Mas cor no sabem que crestians ne juheus ne altres gents creeguen en altre   —281→   carrera⁸⁸⁹ major que la carrera en que nos crehem, per aço es inconuenient que la carrera que tu dius sia, e que sia sabuda;⁸⁹⁰ cor si era e no era sabuda,⁸⁹¹ seguir sen hia inconueniencia⁸⁹² en les flors del primer arbre, e aço es impossibil. § Dix lo gentil: Si es ver ço que tu dius, digues me que menjaran e beuran aquells qui graponant⁸⁹³ passaran per la carrera, ni la carrera en qual loch cabra,⁸⁹⁴ cor tot aquest mon no es tan gran que hi pogues caber tan longa ni tan alta carrera con tu dius. Lo sarrahi respos, e dix: Segons que s recompta en l Alcora, e en los Prouerbis de Mafumet,⁸⁹⁵ Deus fara manament a la terra que s estena tant que hi pusquen caber les gents al dia del judici. E aquest manament mateix fara a paradis e a infern, per ço que ceyls que hi entraran que hi pusquen caber. E per aço sera mils signifficada granea en lo poder e en lo voler de Deu, cor enaxi sera con Deus ho manara. E per aço responch te e dich te que tant se estendra lo mon tro que la carrera hi pusca caber. § Dix lo gentil: Segons que tu dius, infinidament se couenria estendre la terra e paradis e infern, e infinides gents couenen esser creades, per ço que mils sen maniffest granea en lo poder e voler de Deu. § Respos lo   —282→   sarrahi e dix que nuyla cosa no coue esser infinida per ço que no sia egual ab la granea de Deu qui es infinida; e per aço coue que tot ço que Deus fa en creatura sia finit en aquella quantitat que li coue, segons les condicions dels arbres.

DIX lo gentil al sarrahi: No cal prouar paradis ne infern, cor assats bastantment es prouat. Mas saber vuyl la manera segons la qual creus hauer gloria en paradis. § Respos lo sarrahi, e dix: Nos crehem en dues maneres hauer gloria en paradis; la vna es gloria espiritual, l altra es gloria corporal. Gloria espiritual es veher Deu, e amar e contemplar Deu. On aquesta gloria haurem en paradis, e segons que diu lo nostre propheta Mafumet en sos Prouerbis, los homens qui seran en paradis, veuran al mati e al vespre Deu, cor per qualque loch tenguen lo cap, per les finestres dels palaus en que seran, aparra Deus a eyls; e aquella visio sera tan gran gloria, que no es cor qui la pusca albirar ni boca parlar. Gloria corporal haurem a tots los cinch sens corporals, ab los quals haura hom seruit Deu en esta present vida en que som; cor si en los cinch sens no hauiem gloria en paradis, Deus   —283→   no hauria perfecta justicia ni perfecta bonea; per la qual imperfeccio gloria corporal es signifficable esser en paradis. On per ço que ta anima pusques alegrar en les benanançes que hauras en paradis, si a nostre lig te conuerteys, te vuyl recomptar breument de la gloria que hom haura en cascu dels sens corporals.

NOS crehem que en paradis haura hom beyls palaus e beyles cambres qui seran d aur e d argent e de peyres precioses, ço es a saber, robis e maragdes e safirs e perles e les altres peyres semblants a aquestes; e per l entaylament e la diuersificacio de les colors e les peyres, qui seran tan grans con son les grans montanyes, seran molt beyla cosa a veher aquells palaus e aquelles cambres. § En aquells palaus haura molts draps d aur e d argent e de seda, on seran ornats los palaus; e haura hi molts lits, e estores, e tapitz d aur e d argent e de seda;⁸⁹⁶ e en aquells palaus haura moltes fembres molt beyles, e molt noblement vestides, e qui seran molt plasents a veher. § Per les riberes e per los prats haura moltes fonts, e molts rius, e molts arbres carregats de fuyles, de flors e de fruyts,⁸⁹⁷ e qui faran molt beyles ombres; on la beylea   —284→   ni l ornament de totes estes coses ¿qui la t poria affigurar ni recomptar? En paradis veyrem los angels, qui son molt beyla cosa a veher, e qui son molt grans e beyls e molts; e veyrem los prophetes e ls sancts, e seran renchs⁸⁹⁸ de diuerses gents, segons l estament en lo qual han tant seruit Deu en est mon. E cascun home sera lusent e resplandent,⁸⁹⁹ e sera molt noblement vestit. On con aço sia enaxi, aesmar te pots que la gloria de paradis sera molt gran en totes aquestes coses a veher.⁹⁰⁰

OHIR tants de angels e de homens e de fembres en loar e en benehir Deu, pots pensar que dara gran gloria a tots aquells qui aquests cants ohiran, e majorment con tants sien aquells qui cantaran cants de douçor e de gloria e de honor. § En paradis, si tant es que hi entres, parlaras ab tos amichs e ab tos priuats de totes aquellas coses que volras, e de tot ço que hauras feyt en aquest mon, e de la gloria que hauras; e aquells ab qui parlaras per semblant manera   —285→   parlaran ab tu. On parlar e ohir aquestes paraules dara molt agradable plaser a home.

LA gloria que ls benauirats de paradis hauran odorant les odors qui en paradis seran, no la t poria recomptar; cor en paradis sera odor d ambre e d almesch, de fuyles, de flors e de fruyts en tot ço que hom menjara, e beura, e vistra, e tocara. E lo vent, qui sera suau e plasent, aportara aquesta odor, qui sera aytan plasent a odorar, que totes les odors de aquest mon no son re a esguardament de les odors de paradis.

DIX lo sarrahi al gentil: Amable amich, creu a mes paraules, e ohies e enten les benanançes que hom haura en paradis, e desira aquelles. Cor en paradis haura rius d aygua, e de vi, e de let, e de mantega, e de oli; e per les ores dels rius e de les fonts seran molts beyls arbres, a la ombra dels quals hom seura, e ab sos amichs e ab sos priuats beura, e menjara de ço que s volra; cor si vol menjar dels   —286→   fruyts dels arbres, encontinent ne haura, e si de carn ni de nuyla cosa ha desig, mantinent li sera denant, e sera adobat en aquella manera que s volra;⁹⁰¹ e la sabor ni la douçor que hom atrobara en menjar e en beure les coses damuntdites ¿qui la poria recomptar, e majorment con hom en paradis haja molt major poder de menjar e de beure que no ha en aquest mon? Cor enaxi con la gloria de paradis es major que la gloria de aquest mon, enaxi coue que hom haja en paradis major poder de molt menjar e molt beure que en aquesta present vida.

⁹⁰²

PER palpar e tocar e sentir ha hom benanança e paser en aquest mon; e per aço en paradis haura hom gloria palpant, sintent e tocant draps blanchs e lises, e jaher en cosseres e en blans lits,⁹⁰³ e en lançols e cubertors de seda.⁹⁰⁴ § A donar gran plaser corporal Deus a home en paradis, ha creades moltes beyles donçeyles vergens, que estoja als benauirats qui s saluaran,⁹⁰⁵ en les quals haura hom molt gran plaser de jaher ab eyles, e les quals nuyl temps no enueyliran,   —287→   e totes les vegades que hom jaura ab eyles les atrobara punceles.⁹⁰⁶ § En paradis jaura hom ab les muylers e ab les fembres que haura tengudes en est mon en son alberch, e ab les quals haura jagut. E segons que ls vns homens seran pus dignes de hauer major gloria que ls altres, hauran los vns homens mes donçeyles, e mes fembres, e pus beyles a lur lit que ls altres. § A multiplicar la gloria de paradis e esser major que la gloria d aquest mon, multiplicara Deus a home son poder de molt jaher ab fembra en paradis; e per aço los homens hauran gran abondança de molt jaher ab fembra en paradis, per tal que hajen gran gloria. Sapies, gentil, que en paradis hauran los homens totes les glories que has ohides per mes paraules. E encare ha en paradis moltes d altres glories que yo no te he dites, les quals serien longues a recomptar, e les quals no t poria dir, tant son grans. § Dix lo gentil al sarrahi: Si es enaxi con tu dius, coue que en paradis haja sutzetat, cor, segons cors natural, de home qui menug, e beua, e qui jaga ab fembra, coue exir sutzetat e corrupcio; la qual sutzetat es leja cosa a veher, e a tocar, e a odorar, e a dir. § Respos lo sarrahi: Aço que tu dius es veritat, segons esta vida en que som; mas en l altre setgle sera tot lo contrari; e aço sera per obra e per poder diuinal qui pot ordenar, e meylorar totes coses. § Dix lo gentil al sarrahi: Segons que yo he entes, la final raho per que hom es feyt, es per ço que haja sa gloria en Deu; e segons que tu dius, seguir sia que home fos per hauer gloria   —288→   en les coses damuntdites. E si ho era, no s seguiria la fi a la qual hom es feyt; e si no ho fahia, seguir sia que en Deu no fos sauiesa concordant ab poder, amor e perfeccio, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi: Hom es feyt principalment per conexer e amar Deu, e segueix se, segons la justicia e perfeccio de Deu, que hom sia guasardonat en les benanançes damuntdites, sens les quals hom no poria esser guasardonat. § Dix lo gentil al sarrahi: Si Deus es just, e en paradis dona moltes fembres a vn home just, e on pus just sera, mes fembres haura ab qui jaura, per ço que sa gloria sia major; segons ço se segueix que a la fembra qui es pus justa que l home, e pus justa que altra fembra, degues Deus dar en paradis molts homens qui jaguessen ab eyla, per ço que hagues major gloria. § Respos lo sarrahi: Deus ha honrat home en est mon sobre fembra, e per aço vol li fer major honor en l altre setgle que a la fembra. § Dix lo gentil al sarrahi: Prech te que m digues si es vera cosa que tots vosaltres sarrahins crehegats hauer gloria en paradis segons que tu me has recomptat. § Respos lo sarrahi, e dix: Veritat es que entre nos som diuerses a creure la gloria de paradis, cor alcuns la crehen hauer segons que yo te he recomptat; e aço entenen segons esposicio literal, la qual prenen del Alcora qui es nostre lig, e dels Prouerbis de Mafumet, e de les gloses dels esponedors del Alcora e dels Prouerbis. Mas altres gents son entre nos qui entenen la gloria moralment, e esponen la espiritualment, e dien que Mafumet parlaua per semblança   —289→   a les gents qui eren pegues e sens enteniment; e per ço que ls pogues enamorar de Deu, lur recomptaua la gloria damuntdita. E per aço aquells que han aquesta creença dien que en paradis no haura gloria de menjar, ni de jaher ab fembra, ni de les altres coses damuntdites; e aquests aytals son naturals e grans clergues, e son homens qui en alcunes coses no seruen be los manaments de nostra ley, e per aço nos los hauem entre nos quax a heretges; a la qual heretgia son venguts per ohir logica e natures. E per aço es feyt establiment entre nosaltres que publicament nuyl home no gos legir logica ne natures. § Cant lo sarrahi hac finides ses paraules, e hac recomptat tot ço qui s conuenia a prouar sa lig, eyl dix al gentil aquestes paraules: Ohides e enteses has, gentil, mes paraules e mes prouacions, les quals he donades dels articles de nostra lig; e ohides has quals benauirançes ha en paradis, les quals hauras perdurablement sens fi, si creus en nostra lig qui es donada de Deu. E cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, eyl tanca son libre, e feni ses paraules, e saluda los dos sauis segons sa custuma.

CANT lo gentil hac ohides totes les rahons dels tres sauis, eyl comença a recomptar tot ço que hauia dit lo juheu, e puxes recompta tot ço que hauia   —290→   dit lo crestia, e aço mateix fo de ço que hauia dit lo sarrahi. Si que los tres sauis hagren molt gran plaser cant lo gentil hac tan be enteses e retengudes lurs paraules; e ensemps dixeren al gentil que be conexien que no hauien parlat ab home sens cor ni sens oreyles.⁹⁰⁷ § Lo gentil, qui hac recomptat ço qui damunt es dit, se leua en peus, e son enteniment fo illuminat de via de salut;⁹⁰⁸ e son cor comença a amar e a donar lagremes a sos vlls, e adora Deus dient estes paraules:

HA! diuinal, infinit, sobira be, qui est font e compliment de tots bens! A la tua sancta bonea, senyer, fas reuerencia e honor, e a eyla conesch e graesch la tan gran benauirança en la qual son esdeuengut.⁹⁰⁹ Senyer Deus! Ador e beneesch la tua granea qui es infinida en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. La tua eternitat sia, senyer, gloria e laor, cor es sens començament ne fi en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio Senyer Deus! Lo poder que tu has, infinit en ta bonea, granea, eternitat, sauiesa, amor e perfeccio, ador e tem e honre sobre tots altres poders. Amable Deus, qui has sauiesa en tu   —291→   mateix infinidament en ta bonea, granea, eternitat, poder, amor e perfeccio, e en tot ço que has creat! La tua sauiesa, senyer, am e ador de totes les mies forçes corporals e espirituals.⁹¹⁰ A la tua amor qui no es qual vis amor,⁹¹¹ ans es amor sobre totes altres amors; amor qui es perfecta bonea,⁹¹² granea, poder e sauiesa; aquella amor tua, senyer, ador, e am; e aquella amor, e tota la mia volentat, e tota la virtut de ma intelligencia, e tot quant la tua amor me ha volgut donar, tot ho do, senyer, a seruir e a honrar e a loar ta amor tots los jorns de ma vida. Perfeccio diuina, qui sots lum e medicina⁹¹³ a totes imperfeccions,⁹¹⁴ e qui sots esperança de tots peccadors, e qui sots infinida per tota vostre bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; a vos recorre⁹¹⁵ e a vos deman perdo, e do, e conceyl, e ajuda con pusca vos seruir, e en vos reuenir⁹¹⁶ los jorns que he perduts, per ignorancia e per colpa. § Cant lo gentil, ab suspirs, e ab plors, e ab vera contriccio de cor, hac adorades les flors del primer arbre, eyl ajonoyla s e soplega⁹¹⁷ e demana a Deu gracia e benediccio que li donas les flors del quart arbre, dient estes paraules: ¡Ha, vera fe qui tant has tardat a venir a illuminar la mia intelligencia, que los meus⁹¹⁸ dies qui son passats son perduts e inrecuperables! ¡Ha, fe, qui no est coneguda en la terra   —292→   d on yo son, per la qual ignorancia tants homens van a foch perdurable! Amable fe, be sies tu venguda en la mia anima,⁹¹⁹ cor illuminada es en tu e per tu, e gitades has de ma pensa les tenebres⁹²⁰ en que he estat tots los jorns de ma vida. Dolor, ira, desesperança, angoxes, trebayls⁹²¹ has gitats de mon coratge. Al Deu de gloria te graesch e t deman, per la sua virtut, en mi sies tots los dies que viure, e yo sia ton seruidor a recomptar e a multiplicar ta virtut e ta fama, e ta honor. Esperança amiga! ¿On vens, ne on has estat?⁹²² ¿Sabs tu con desesperança me ha trabaylat tan longament? Dementre que desesperança enaxi greument me turmentaua, tu ¿per que no venies e no m ajudaues contra lo teu enemich? Esperança, qui est consolacio dels desconsolats, e est riquea e tresor dels pobres, e qui enforteixs los freuols contra ls forts, e qui lo Deu de gloria fas tenir e hauer en lo coratge de aquells qui l desiren e l amen, entrada est en mon coratge tan fortment, que d aqui enant no tem lo teu contrari qui me ha estat longament mortal enemich. En tu, e per tu, e ab tu me confiy e m esper en lo gran poder del meu senyor, con venga a compliment lo meu desirer, lo qual he en Deu honrar e seruir, e fer conexer a aquells qui no l amen ni l conexen. Del meu pobre poder, saber e voler no m desesper, ne mos greus e molts peccats no m desesperen, cor tu me fas remembrar la gran misericordia   —293→   d aquell senyor que totes coses pot accabar, e totes gracies pot donar, e totes colpes pot perdonar. § Dementre que lo gentil desia aquestes paraules, frequentment se ajonoylaua, e besaua la terra, e ses mans e sos vlls al cel leuaua; e en volentat li vench que ab caritat creada adoras e contemplas la diuinal caritat increada, honorable en tots honraments.⁹²³ E dix aquestes paraules: ¡Ha, caritat! Amable virtut, qui tu ha, e tu ama, agradable e amable es per la diuinal caritat qui eternalment e infinida ama ço que ama. Caritat, qui t dones a tots aquells qui hauer te volen, e de tu ne poden hauer aytanta con hauer ne volen, ¿qual ventura es aquesta,⁹²⁴ que tu has volgut mi hauer en ton senyoratge, sens que yo tu no membraua, ni conexia, ni amaua? Fortuna qui me ha estada longament enemiga, en tu hauer ha restaurats tots mos dans; on con yo sia pobre peccador,⁹²⁵ con tu mi fasses tant amar Deu⁹²⁶ e mon prohisme, ¿con te poria⁹²⁷ guasardonar lo gran be qui per tu m es vengut? ¡Oy las, mesqui! ¡E en qual pobretat e miseria son tots aquells qui caritat no amen ni conexen! ¿Ne que valen, en coratge de home, riquees ni benanançes sens caritat?⁹²⁸ Amable Deus, qui mi hauets illuminat e escalfat del foch de caritat, ab caritat illuminats e escalfats tant home pobre, freyturos de caritat, qui es en la terra d on yo son;⁹²⁹ per la qual pobretat van a esser sotsmeses, per vies tenebroses,   —294→   a infinit foch perdurable; en los quals trebayls no cessen turments, ni esperança de nuyl refrigeri no esperen. § Justicia no feyts a oblidar en nostre oracio;⁹³⁰ cor la diuinal justicia sab totes les mies colpes, e pot punir mi en tots mos fayliments dreturerament, que s que la diuinal justicia faça de mi, sia que m punesca e m condampne a perdurable turment, o que m perdo a perdurable benediccio; en tot ador e benehesch la justicia de Deu,⁹³¹ e faça de mi ço que li plaçia, cor caritat me fa amar e tembre e adorar Deu en sa justicia qui fa tot quant fa dreturerament.⁹³² E per aço coue que ma justicia haja en mi tant de poder, que m faça voler tot ço que volra fer de mi la justicia de Deu. § Prudencia, qui est lum de salut, per la qual los sauis van a la diuinal resplandor que illumina tots sos amadors,⁹³³ lo meu enteniment ha estat longament tenebros, per ço cor vos no erets en eyl; pus tanta de benauirança me ha venguda per vos, prech vos que de aqui enant la mia anima no sia sens vos. E placia al alt excellent altisme, sobira be, que ab vos pusca hauer conexença e lum de la sobirana sauiesa qui es illuminament de vos, e de totes altres lums; e que per gracia e illuminament de la sobirana lum,⁹³⁴ m ajudets a illuminar e a endreçar tant home estant en estament e en temps tenebros, ignorant la via saludable. § Fortitudo, qui enfortits coratge noble⁹³⁵ que no se enclin a   —295→   maluestat ni a engan, ¿volriets enfortir tan flach coratge de home pereros,⁹³⁶ temeros a sofferre los trebayls, e ls perills, e les morts qui s couenen a donar lausor e gloria e benediccio del nom d aquell senyor qui es digne de tots honraments, e qui vol esser tan honrat, que per si a seruir no sien temuts nuyls turments? § Caritat, justicia, prudencia, e que hi fos esperança,⁹³⁷ ¿poriets vos ensemps conuenir con anassets en nostra terra, e que hi faessets lo be que yo he reebut de Deu en vos? Temprança, abstinencia, paciencia, perseuerança,⁹³⁸ e les altres virtuts, ¿que feyts? No durmats, cor los vicis, qui son vostres contraris, nit e dia vetlen, e no cessen a destrohir lo mon en lo coratge dels homens glots, lutxurioses, auars, accidioses, erguyloses, enuejoses e iroses. § Dementre que l gentil disia estes paraules, eyl se remembra, e troba que sos vlls no plorauen ne gitauen les lagremes que solien; e per ço que son cor retes a sos vlls l aygua que solia, per la qual sos vlls eren en plors, volch en son coratge remembrar los set peccats mortals, dient aquestes paraules: ¡Ha!⁹³⁹ ¡Con en mala seruitut son tots aquells qui son serfs e catius de glotonia! Cor glotonia tots jorns dona turment a sos seruidors, e a nuyl home rich ne pobre no perdona, e la mort acosta a nos, e nostre cors engrexa, per ço que en breu de temps sia vianda de molts vermens. § Lutxuria, qui no tan solament ensutzats lo cors,⁹⁴⁰ ans sots sutzetat e legea de la memoria qui vos remembra, e del enteniment qui   —296→   vos enten, e de la volentat qui vos desira; e tant sots sutza cosa que leja e horrible es a veser e a tocar.⁹⁴¹ § Auaricia, qui empobreixs los richs e ls pobres a tu sotsmeses, e qui fas hom desesperar de Deu⁹⁴² qui ha compliment a donar tots bens, ¿que fas en est mon? ¿ne per que als homens richs fas menysprear los pobres, e als pobres fas ahirar los richs? § Accidia, qui est senyal de dampnacio en tos sotsmeses, e qui tant home fas pereros en⁹⁴³ lausar e amar Deu qui es digne de tanta lausor e de tan gran honor; aquells que tu tens freyturoses e pobres ¿quant los guasardonaras? ¿Ne per que los infernes, seguent eyls ta volentat en lo be que ls fas desamar? § Superbia, si humilitat res no fos, tu ¿que fores?⁹⁴⁴ E si humilitat qui t deuayla te pujas ¡con gran fores! E si tu no pots esser en gloria, ¿per que empatxes los humils a pujar en gloria? Cor d aquells es la gloria que tu has perduda, e de la qual est cahut. § Enueja, qui est tristicia de anima, si no mors dementre que temps es, ¿cant morras? E si hanch no t sadolest en ço que enuejes, ¿per que ho desitges? E si tostemps tols, ¿cant daras?⁹⁴⁵ E si en tantes coses fas engan e traycio, ¿es nuyla⁹⁴⁶ cosa en que sies vertadera ni leyal? § Ira, qui est tenebres de pensa, e tenebres de intelligencia, e mortal voler, contrari a caritat, ¿que fas entre nos? ¿Ne per que ns embargues a amar la honor del senyor qui ama honor de tots sos seruidors, e qui te en viltat tots los teus valedors?   —297→   § Dementre que l gentil moralment desia aquestes paraules, eyl se remembra, e atroba que sos vlls no decorrien de lagremes, e dix: ¡Ha, caytiu colpable! ¿que es ço qui embarga en tos vlls⁹⁴⁷ a plorar? Cor si dementre que has temps de plorar no plores, per gaug de la gran benauirança en que est esdeuengut a auentura, no t sabs com; e no plores tes colpes e peccats dementre ne has temps,⁹⁴⁸ ¿quant ploraras, mesqui? E tu ja ploraues⁹⁴⁹ enans que a aquest dia venguesses, per ço cor apres ta mort nuyla cosa no crehies esser. § Dementre que lo gentil deya aquestes paraules, e moltes d altres que serien longues a recomptar, sa anima se esforça a remembrar, e a entendre, e a amar la diuinal virtut, la qual dona virtut a son coratge con pujas l aygua del cor a sos vlls.⁹⁵⁰ § Molt plora douçament e deuota lo gentil longament de temps, dient aquestes paraules: ¡Ha, Deus de virtut!⁹⁵¹ ¡E con gran differencia es entre los plors en que esser solia, ab aquests plors en que ara son! Cor aquells plors turmentauen e trebaylauen ma pensa e mon coratge,⁹⁵² e aquests plors me son tan agradables e tan plasents, que viuisiquen la mia anima de tan gran benanança, que nuyla altra benanança no volria hauer en est mon, mas que en aquest loch inabitable ma anima fos tots los temps de ma vida en amor, e mos vlls fossen en plor. Mas anar me coue de terra en terra, e retornar me coue en ma terra de la qual   —298→   son; e a dir⁹⁵³ me coue lo honrament de Deu a aquells qui Deu no conexen; e per lo qual Deu tant de be me es vengut. E per aço a trebaylar me coue tots los jorns de ma vida; e placia a vos, senyer Deus, que fam, ne set, calor, fret, pobretat, lassament, menyspreament de gents, malaltia, turments, desemparament de senyor,⁹⁵⁴ ni leixar muyler, fils, fiyles, amichs, ne bens temporals; ni hauer estranyetat, ni sostenir greu mort, ne nuyla altra cosa no pusca gitar de mon coratge lo remembrament de vostra honor, ni l exalçament de vostre glorios nom. § Senyer Deus, qui tantes coses dones e perdones,⁹⁵⁵ sia ton plaser que perdons al colpable peccador qui t demana perdo, e qui soplega als benauirats sancts de gloria, que t grahesquen lo be que me has donat, al qual yo no pusch bastar a grahir. E perdona, senyer, en esta hora a aquest peccador qui dona a tu sa anima e tots sos poders, con vaja per les tues carreres, e con faça les obres per les quals tu vols esser seruit per los teus sotsmeses.⁹⁵⁶ § Segons que damunt es dit, adoraua e benesia e regraciaua lo gentil⁹⁵⁷ son senyor e son creador; e tan fortment se esforçaua a adorar e lausar Deu, e a demanar perdo de sos fayliments, que los tres sauis ne hauien molt gran pietat, e maraueylauen se molt fort con tan noblement fahia sa oracio. E tant era gran la deuocio que vehien en lo gentil, que en lur anima consciencia lur remordia e los acusaua dels peccats   —299→   en que hauien perseuerat; e majorment cor conexien que lo gentil hauia major deuocio concebuda, en tan poch de temps, de donar lausor del nom de Deu, que eyls qui longament hauien hauda conexença de Deu.

CANT lo gentil hac finida sa oracio, en la beyla font laua ses mans e sa cara, per raho de les lagremes que hauia gitades, e axuga s en vn blanch capso⁹⁵⁸ que portaua, en lo qual hauia en custuma de axugar los vlls cant plorauen per la tristicia en que esser solia. Enapres assech se de costa⁹⁵⁹ los tres sauis, e dix aquestes paraules: Per gracia e per benediccio de Deu se es esdeuengut que yo m son encontrat ab vosaltres, senyors, en est loch, en lo qual Deus me ha volgut remembrar e pendre a esser son seruidor. On ¡benehit sia lo senyor, e benehit sia lo loch, e vosaltres siats benehits, e benehit sia Deus qui us mes en volentat⁹⁶⁰ que venguessets en est loch! E en est loch on tanta de bona ventura⁹⁶¹ me s esdeuenguda, vuyl, en presencia de vosaltres, senyors, triar e elegir aquella lig qui m es signifficada esser vera, per la gracia de   —300→   Deu, e per les paraules que vosaltres me hauets dites. E en aquella lig vuyl esser, e per aquella a honrar e a maniffestar, vuyl trebaylar tots los jorns de ma vida.⁹⁶² § Cant lo gentil hac finides aquestes paraules, e s fo leuat en peus, per ço que se ajonoylas, e que de joneylons maniffestas la lig que desiraua, eyl viu, luny de si, venir per lo boscatge dos gentils qui eren de sa terra, e qui eren en la error en que eyl esser solia, e los quals lo gentil conexia. E per aço lo gentil dix als tres sauis que eyl volia esperar aquells dos gentils qui venien, e volia en lur presencia triar e maniffestar la lig qui es via de veritat. E los tres sauis se leuaren en peus, e preseren comiat del gentil molt agradablement e deuota. Moltes foren les benediccions que los tres sauis dixeren al gentil, e lo gentil als tres sauis; e abraçaments e baysaments e lagremes e plors foren a lur comiat, e a la fi de lurs paraules. Mas ans que los tres sauis fossen partits d aquell loch, lo gentil lur demana, e dix, que molt fortment se maraueylaua d eyls con no esperauen ohir qual era la lig que eyl triaria sobre les altres. Los tres sauis resposeren e dixeren, que per ço que cascu hagues oppinio que trias sa lig, no volien saber qual lig elegiria; e majorment con sia a nos materia que ns disputem entre nos, per veher, segons força de raho e natura de enteniment, qual deu esser la lig que tu triaras. E si tu, denant nos, maniffestaues aquella lig que tu mes ames, no hauriem tan be materia con nos desputassem,   —301→   ni con la veritat atrobassem. Fenides estes paraules, los tres sauis se n retornaren a la ciutat d on eren exits; e lo gentil, reguardant en les flors dels cinch arbres, e remembrant ço que hauia conçebut, espera los dos gentils que venien.

DIX la vn dels tres sauis: Si lo gentil, qui longament ha estat en error, ha conçebuda tan gran deuocio, e tan gran feruor en donar lausor de Deu, e diu que per lausar Deu no duptara a sostenir nuyl trebayl ne neguna mort, per greu que sia,⁹⁶³ quant mes nosaltres, qui tan longament hauem hauda conexença de Deu, deuriem hauer deuocio e feruor a lausar lo nom de Deu, e majorment con Deus nos ne haja tant encarregats per tants bens e per tants honraments que ns ha donats e ns dona cascun dia; e que ns desputassem e que vehessem qual de nos es en veritat ni qual de nos es en error. E enaxi con hauem vn Deu, vn creador, vn senyor, haguessem vna fe, vna lig, vna secta e vna manera en amar e honrar Deu, e fossem amadors e ajudadors los vns dels altres, e entre nos no fos nuyla differencia ni contrarietat de fe ni de   —302→   custumes; per la qual differencia e contrarietat hauem los vns anuig dels altres,⁹⁶⁴ e guerrejam, e auçiem los vns los altres, e som los vns catius dels altres; e per aytal guerra e mort e seruitut es empatxada la lausor e la reuerencia e la honor de que som tenguts a Deu tots los jorns de nostra vida. § Cant lo saui hac fenides ses paraules, l altre saui comença a parlar, e dix que tant eren los homens enraygats en la fe en que eren, e n la qual los hauien meses lurs pares e lurs ancessors,⁹⁶⁵ que impossibil cosa seria que hom los en pogues gitar per prehicacio, ne per desputacio, ne per nuyla cosa que hom hi pogues far. E per aço, con hom se vol desputar ab eyls, e ls vol mostrar la error en que son, encontinent eyls menysprehen tot ço que hom lur diu, e dien que en la fe en la qual lurs pares e lurs ancessors⁹⁶⁶ los han meses, volen estar e morir. § L altre saui respos, e dix: Natura es de veritat que sia pus forts en la anima arraygada, que falsetat; con sia cosa que veritat e esser se concorden, e falsetat e no esser. E per aço, si era falsetat fortment combatuda per veritat, e per molts homens, e continuament, couenrria de necessitat que veritat vences falsetat, e majorment con falsetat no haja nuyla ajuda, pauca ni gran, de Deu, e veritat sia totes vegades ajudada per la diuinal virtut, qui es veritat increada, la qual ha creada veritat creada per destrohir falsetat. Mas cor los homens son amadors dels bens temporals, e tebeament e ab poca deuocio amen Deu e lur prohisme, per aço no han cura de destrohir falsetat e error, e   —303→   temen morir, e malalties, e trebayls, e pobrees sostenir,⁹⁶⁷ e no volen lexar lurs riquees, ne lurs bens, ne lurs terres, ne lurs parents per trer de error aquells que hi son, per ço que vajen a gloria qui no ha fi, e que no sostenguen infinits trebayls. E majorment deurien aço fer, per ço que fossen lausadors del nom de Deu, e de maniffestar sa virtut, pus que Deus vol que sia maniffestada en tots los pobles; e que cascun dia espera con lo honren, entre aquells qui l desonren, e l menyspreen, e l ignoren; e que façam ço que puscam a exalçar entre nos lo glorios nom de Deu. Cor si nos fem en lausar Deu ço que podem, quant mes Deus faria en esser lausat son nom. E si no ho fahia, seria contrari a si mateix, e a sa honor, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. Mas con⁹⁶⁸ nos no ns apareylam a reebre virtut e benediccio de Deu, a esser sos valents seruidors, lausadors, animats de fort coratge a sostenir tots trebayls, per exalçar sa honor, per aço Deus no dona en nos la virtut qui coue esser en aquells qui, per la virtut de Deu, destrohirien la error en que son los homens qui van per via de dampnacio, e cuyden esser en via de salut. § Dementre que l saui dehia aquestes paraules e moltes d altres, los tres sauis foren peruenguts en lo loch on se encontraren primerament al ixent de la ciutat; e aqui preseren comiat los tres sauis la vn del altre molt amablement e molt agradable; e cascu ques perdo al altre, si hauia dita contra sa lig nuyla vilana paraula; e la vn perdona l altre. E cant foren en ço que s volgren   —304→   departir, la vn saui dix: De la ventura que ns es auenguda en la forest on venim, seguir sen ha a nosaltres alcun profit.⁹⁶⁹ ¿Parria us bo que, per la manera dels cinch arbres e per les⁹⁷⁰ deu condicions signifficades per lurs flors, cascun jorn vna vegada, nos desputassem, e que seguissem la manera que la dona de Intelligencia nos ha donada; e que tant de temps duras nostra desputacio, tro que tots tres haguessem vna fe e vna lig tan solament, e que entre nos haguessem manera de honrar e seruir la vn l altre, per ço que enans nos puscam concordar? Cor guerra, trebayl e maluolença, e donar dan e honta, empatxa los homens a esser concordants en vna creença. § Cascu dels dos sauis tench per bo ço que l altre saui dehia, e ordenaren lo loch e la hora on se desputassen, e la manera con se honrassen, e s seruissen, e se desputassen; e cant se serien concordats e auenguts en vna fe, que anassen per lo mon donant gloria e lausor del nom de nostre senyer Deu. Cascu dels tres sauis se n ana a son alberch, e ates ço que hauia promes. § Fenit es lo Libre del gentil e los tres sauis. Benehit ne sia Deus,⁹⁷¹ per l ajuda del qual es començat e fenit,⁹⁷² e en la guarda del qual es comanat e mes, e per la honor del qual noueylament es transladat;⁹⁷³ lo qual libre es   —305→   raho e manera a illuminar torbat enteniment, a despertar los grans qui dormen, e entrar en paria e en conexença de estranys e priuats qui demanen qual lig lur es semblant que l gentil haja triada per esser agradable a Deu. § Qui aquest libre ha dictat e escrit, e qui aquest libre guardara e ligira, en la gloria de Deu sia agradable, e en aquest mon fia guardat de les vies per les quals van a foch infernal tots aquells qui son en la ira de Deu.