Libre del gentil e los tres savis

Ramon Llull

¹

  —3→  

DEUS PODEROS QUI EN TON poder no has mesura, ne quantitat, ne temps, ab ta gracia e benediccio, e ab t ajuda, per ço que sies honrat, amat e seruit enaxi con es coue a ta dignitat qui no ha fi, e con pusca la poquea dels homens, comença lo LIBRE DEL GENTIL E LOS TRES SAVIS.

CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich   —4→   Del Gentil,² me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia³ ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs,⁴ e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs,⁵ per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia.⁶ E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria⁷ seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li⁸ couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres.⁹ Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu,¹⁰ qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes   —5→   que ceyla del juheu e del sarrahi. Lo quart libre es del sarrahi, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del crestia.¹¹ § Per ordonament de Deu se sdeuench que en vna terra hac vn gentil molt saui en philosophia, e considera en sa veylesa,¹² e en la mort, e en les benananses de aquest mon. Aquell gentil no hauia conexença de Deu, ne crehia en resurreccio, ne apres sa mort no crehia esser nuyla¹³ cosa. Dementre consideraua¹⁴ en esta manera,¹⁵ sos vlls foren en lagremes e en plors, e son cor en suspirs, e en tristicia,¹⁶ e en dolor;¹⁷ cor tant plahia¹⁸ al gentil aquesta vida mundana, e tant¹⁹ li fo horrible cosa la cogitança de la mort, e la albirança que apres sa mort no fos nuyla cosa, que no s podia consolar ne abstenir de plorar, ne la tristicia de son cor gitar no podia. Estant lo gentil en esta²⁰ consideracio e en est trebayl, en coratge li vench que s partis de aquella terra, e que sen anas en terra estranya, si per auentura poria²¹ atrobar remey en²² sa tristicia; e pensa²³ que sen anas en vna gran forest,²⁴ la qual era ahondosa de moltes fonts, e de molts beyls arbres fruyters,²⁵ per los quals lo cor podia hauer vida. En aquella selua hauia²⁶ moltes besties, e moltes aus²⁷ de diuerses maneres; e per aço cogita²⁸ de estar en aquell ermitatge per veher e odorar les flors, e per la beylea   —6→   dels arbres, e de les fonts, e de les erbes²⁹ aesma s de hauer alcun refrigeri a sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e l trebaylauen. § Cant lo gentil fo en lo gran boscatge, e viu les riberes, e les fonts, e los prats, e que en los arbres foren auceyls de diuerses linyatges qui cantauen molt douçament, e sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, lebres, cunils, e moltes d altres besties qui eren molt plasents a veher, e que los arbres eren carregats de flors e de fruyts de diuerses maneres, d on exia molt plasent odor, se volch consolar e alegrar en ço que vehia, e ohia, e odoraua; e lo pensament³⁰ li vench de sa mort, e l anitxilament de son esser; e adonchs multiplica son coratge en dolor e en tristicia. § Dementre quel gentil era en aquests pensaments, per los quals crexia sa tristicia e sos torments multiplicauen, en volentat li vench que sen tornas en sa terra; mas pensas que aytal cogitacio e aytal tristicia en que era no podia exir de son cor sens alcuna ajuda o alcuna auentura. E per aço refrena son coratge³¹ de tornar a entras,³² e ana en auant, de loc en loc, e de fontana en fontana, e de prat en ribatge, per temptar e assajar si per nuyla cosa plasent que vehes ne ohis poria de si gitar lo pensament en que era; e on mes anaua ne pus beyls lochs atrobaua, pus fortment lo pensament de la mort lo destrenyia. Lo gentil coylia de les flors, e menjaua dels fruyts dels arbres per assajar si l odorament de les flors, e la sabor dels fruyts, li   —7→   donarien³³ alcun remey; mas com pensaua que a morir hauia, e que temps vendria que eyl no seria nuyla³⁴ cosa, adonchs multiplicaua sa dolor, e son plor, e son trebayl.³⁵ § Estant lo gentil en est trebayl, no sabia qual conçeyl se preses, per la gran angoxa de pensaments en los quals era; e ajonoylas en terra, e leua ses mans e sos vlls al cel, e besa la terra, e dix aquestes paraules en plorant e suspirant molt deuotament: ¡Ha, las mesqui! ¡en qual ira e en qual dolor est esdeuengut caytiu! ¿Per que fuist engenrat ne venguist en lo mon, pus no es qui t ajut als trebayls que sostens, ne si es nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut qui t pusca ajudar? ¿Com no ve e no si pren de tu pietat? ¿E per que de ton coratge no gitas aquests pensaments qui no cessen a multiplicar los greus torments que sostens? § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, en coratge li vench que es partis d aquell loch, e que anas tant de vn loch en altre den tro³⁶ que pogues atrobar alcun remey. Dementre quel gentil anaua per lo boscatge, con hom exerrat,³⁷ de vn loch en altre, esdeuench en vna carrera molt beyla, e pensa que aquella carrera tengues tant tro que vehes a qual si poria venir del trebayl en que era. Esdeuench se que dementre quel gentil anaua per aquella via, tres sauis se encontraren al ixent de vna ciutat. La vn era juheu, e l altre era crestia, e l altre sarrahi. Con foren defora la ciutat, e la vn viu l altre, adonchs se saludaren, e agradablement se acoyliren, e se acompanyaren,   —8→   e cascu demana al altre de son estament e de sa sanitat, ne qual era sa volentat; e tots tres se acordaren que se anassen deportant per recrear la anima qui era trebaylada del estudi en que hauien estat. Tant anaren los tres sauis parlant cascu de sa creença e de la sciencia qui mostraua³⁸ a sos escolans, que sdeuengren en aquella forest per la qual anaua lo gentil; e foren en vn bell prat on hac vna beyla font qui regaua cinch arbres signifficats per los cinch arbres qui son al començament de aquest libre. A la font fo vna molt beyla donceyla,³⁹ molt noblement vestida, e caualcaua en vn beyl palafre, lo qual abeuraua⁴⁰ en la font. Los sauis, qui viren los cinch arbres qui eran molt plasents a veher, e viren la dona qui era ab semblant molt agradable, anaren a la font, e saludaren, molt homilment e deuota, la dona; e ella agradablement lur rete lurs saluts.⁴¹ Los sauis li demanaren son nom, e ella lur dix que ella era Intelligencia; e los sauis la⁴² pregaren quels dixes la natura e les proprietats⁴³ dels cinch arbres, ne que signifficauen les letres qui eren escrites en cascuna de lurs flors. La dona lur respos, e dix: Lo primer arbre, en lo qual vehets .xxj. flor, signiffica Deus, e ses virtuts increades essencials, les quals son escrites en aquelles flors, segons que vehets. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La vna es que hom deu atribuir e conexer a Deu, tota hora, la major nobilitat en essencia e en virtuts e en obres; l altre condicio es que les flors

  —9→  

no sien contraries les vnes a les altres, ne sien les vnes menys de les altres. Sens que hom no haja conexença de estes dues condicions no pot hom hauer conexença del arbre, ne de ses virtuts, ne de ses obres. § Lo segon arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts⁴⁴ del primer arbre, e les .vij. virtuts creades, per les quals los benauyrats van a perdurable benauyrança. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que les virtuts creades sien majors e pus nobles on⁴⁵ pus fortment signiffiquen e demostren la gran noblea de les virtuts increades; la segona condicio es que les virtuts increades e creades⁴⁶ no sien contraries les vnes a les altres. § Lo terç arbre es de .xlix. flors, en les quals son escrites les set virtuts qui son en lo primer arbre, e son escrits los vicis, qui son .vij. peccats mortals, per los quals los malahits van a foc infernal. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que les virtuts de Deu no sien concordants ab los vicis; la segona es que tot ço perque⁴⁷ les virtuts de Deu sien mils⁴⁸ signifficades al huma enteniment per los vicis, coue esser afermat; et tot ço que sia contrari a sa major signifficacio dessusdita,⁴⁹ e qui sia menys contraria entre les virtuts de Deu e los vicis de hom, coue esser negat, salvant les condicions dels altres arbres. § Lo quart arbre es de .xxj. flor, on son escrites les⁵⁰ .vij. virtuts creades. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que neguna   —10→   de aquelles virtuts sia contraria a la altre; la segona es que ço en que mils se couenen a esser majors, e a hauer major merit hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels altres arbres.⁵¹ § Lo cinque arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts creades principals, e los .vij. peccats mortals. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que les virtuts ne los vicis no s concorden; la segona es que les virtuts qui son pus contraries als vicis sien pus amables, e los vicis qui son pus contraris a les virtuts sien pus ahirables. § Les .x. condicions dessusdites van per dues condicions, ço es, per dos començaments. La vn es que totes les .x. condicions se concorden a vna fi; l altre es que no s contrariejen contra aquella fi. E la fi es amar, e conexer, e tembre, e seruir Deu.§ Per les condicions demuntdites van les flors, qui son començaments e doctrina a endreçar los homens errats qui no han conexença de Deu, ne de ses obres, ne de la creença en que son. E per la conexença d aquests arbres pot hom consolar los desconsolats, e pot hom asuaujar⁵² los trebaylats. E per aquests arbres mortifica hom temptacions, e munda⁵³ hom la anima de colpes e de peccats. E per la vtilitat dels arbres, qui fruyt ne sab cuylir, fuig hom a trebayls infinits e ve hom a perdurable repos.⁵⁴ § Cant la dona hac dites aquestes   —11→   paraules als tres sauis, adonchs pres de eyls comiat, e anassen; e romaseren⁵⁵ los tres sauis a la font, dejus los cinch arbres; e lo vn dels tres sauis comença a suspirar e a dir:⁵⁶ ¡Ha, Deus! ¡E con gran benauyrança seria aquesta, si per aquests arbres podiem esser en vna lig e en vna creença tots los homens qui som; e que la rancor e la⁵⁷ mala volentat no fos en los homens, qui ahiren los vns los altres per desuariacio e per contrarietat de creenses e de sectes; e que enaxi com es vn Deus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant⁵⁸ es, que enaxi tots los pobles qui son se vnissen en esser⁵⁹ vn poble tan solament, e que aquells fossen⁶⁰ en via de salut, e que tuyt ensemps haguessen vna fe, e vna lig, e donassen gloria e lahor de nostre senyer Deus! Cogitats, senyors,⁶¹ quants son los dans qui s seguexen con los homens no han vna secta tan solament, ne quants son los bens qui serien si tuyt   —12→   hauiem vna fe e vna lig. On con aço sia enaxi, ¿parriaus bo quens asseguessem sots aquests arbres, de costa aquesta beyla font, e que desputassem ço que crehem, segons ço que les flors e les condicions daquests arbres signiffiquen; e pus per auctoritats no ns podem auenir, que assajassem⁶² fins poriem auenir per rahons demostratiues e necessaries? § Cascun⁶³ dels sauis tench per bo ço quel altre saui dehia,⁶⁴ e assegrense; e començaren a reguardar les flors dels arbres, e remembraren les condicions e les paraules que la dona hauia dites, e proposaren a tenir la manera en lur disputacio, segons que la dona lur hauia signifficat. § Encontinent que eyls volgren començar a moure questions la vn contra l altre, eyls veheren⁶⁵ venir lo gentil qui anaua per la forest. Gran barba hac, e longs cabeyls; e vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, e per lo long viatge que hauia fet; sos vlls decorrien de lagremes, son cor no cessaua de suspirar, ne sa boca⁶⁶ de planyer. E per la gran angoxa⁶⁷ de son trebayl hac⁶⁸ fet, e volch anar beure⁶⁹ en la font, enans que pogues parlar ne saludar los tres sauis. § Cant lo gentil hac begut en la fontana, e son ale e esperit hagren recobrada⁷⁰ alcuna virtut, lo gentil saluda en son lenguatge, e segons sa custuma, los tres sauis. E los tres sauis li reteren les saluts, dient: Aquell Deus de gloria qui es pare e senyor de tot quant es, e qui ha creat tot lo mon, e qui ressuscitara bons e mals, vos valgue,⁷¹ eus ajut

  —13→  

de vostres trebayls!⁷²§ Cant lo gentil hac ohida⁷³ la salutacio que ls tres sauis li faheren, e viu los cinch arbres, e legi⁷⁴ en les flors, e viu la stranya captenença dels tres sauis, e lurs stranys vestiments, adonchs comença a pensar, e maraueyla s molt fortment de les paraules que hauia ohides e de ço que vehia. § Beyl amich, li dix vn dels tres sauis, ¿d on venits, ne com es vostre nom? Assats me parets trebaylat e desconsolat per alcunes coses. ¿Que hauets, e per que sots en aquest loc vengut, ne si es neguna cosa de que nos vos puscam consolar⁷⁵ ne ajudar? Sapiam ne vostre coratge. § Lo gentil respos e dix que ell venia de longues terres, e que era gentil, e anaua con a hom exit de son seny per aquella forest; e auentura hauia l amenat⁷⁶ en aquell loc. E recompta la dolor e la pena en la qual era mes.⁷⁷ E car vosaltres me hajats saludat, dient que m ajut Deus qui crea⁷⁸ lo mon e qui ressuscitara los homens, son molt maraueylat de esta salutacio, cor hanc nuyl temps no ohy parlar del Deu que vosaltres dehits, ne de resurreccio atresi no⁷⁹ ohy nuyl temps parlar. E qui resurreccio me poria signifficar ne mostrar per viues rahons, poria gitar de ma anima la dolor e la tristicia en que es. § ¡Con, beyl amich! dix la vn dels tres sauis, ¿e no crehets vos en Deu, ne no hauets⁸⁰ esperança de resurreccio? Senyer, no,⁸¹ dix lo gentil; e si es cosa que vos me   —14→   pusquets⁸² signifficar, per la qual la anima mia pusca hauer⁸³ conexença de resurreccio, prech vos que ho façats; cor per cert sapiats que la greu⁸⁴ dolor en que son, es per ço cor me veig acostar la mort, e apres la mort no cuyt⁸⁵ esser nuyla cosa. § Cant los tres sauis ohiren e enteseren la error en la qual era lo gentil, e la passio que sostenia per aquella error, adonchs caritat e pietat fo en lo coratge de aquells, e ordonaren com prouassen al gentil Deus esser, e hauer en si bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e que per les flors qui son en los cinch arbres prouassen aquestes coses, per tal que l mesessen en conexença de Deu e de ses virtuts, e en esperança de resurreccio, per alegrar son coratge e per metre lo en via de salut. § E la vn dels tres sauis dix: ¿Qual manera tendrem a prouar aquestes coses? Lo meylor conceyl que nos hauem es que seguescam la manera en la qual nos ha endreçats la dona Na Intelligencia.⁸⁶ Mas si per cascuna de les flors prouam aquestes coses, sera massa longa la materia; on per ayço tendria en bo que per alcunes de les flors ensercassem e prouassem Deus esser, e esser en ell les set virtuts dessusdites, e esser resurrecio. E la vn de vosaltres començ al primer arbre, e prou per aquell; e l altre prou en apres per lo segon arbre; e enaxi, per orde, prouem⁸⁷ per los cinch arbres, e demostrem al gentil ço que li es necessaria cosa a saber. § Los dos sauis tengren per bo⁸⁸ ço quel terç saui   —15→   dehia, e comença la vn saui a dir: ¿Qual de nosaltres començara primer? Cascu dels sauis honra l altre, e volch donar honor la vn al altre en començar primer; mas lo gentil qui viu que ells sen contenien e alongauen lo començament, prega la vn saui que ell començas, cor molt li agreujaua con tant trigauen a començar ço que ell tant desiraua.

  —17→  

DIX lo saui: Maniffesta cosa es al huma enteniment que be e granea se couenen ab esser; cor aytant con lo be es major, de aytant se coue mils ab essencia, o ab virtut, o ensemps. E mal e poquea, qui son contraris a be e a granea, se couenen ab no esser; cor aytant con lo mal es major, d aytant se coue mils ab menor esser que ab major. E si ayço no era enaxi, e era lo contrari, seguir sia que tot hom naturalment amaria mes no esser que esser, e mes mal que be; e amaria mes menor be que major, e menor esser que major; e aço no es ver, segons que raho ho demostra al huma   —18→   enteniment, e que la vista corporal ho presenta en les coses visibles. § Senyer, dix lo saui al gentil, vos vehets que tot lo be qui es en les plantes, e en les coses viuents, e en totes les altres coses del mon, es termenat e finit; on si Deus no era res, seguir sia que nuyl be no s couengues ab esser infinit, e que tot lo be qui es se couengues ab esser finit e termenat, e esser infinit e no esser se couenrien. On con finit be se couenga ab menor esser, e infinit be se couenga ab major esser, e aço per ço cor infinitat e granea se couenen, e finitat e poquea se couenen; per aço es signifficança e demostracio que si be finit, qui es menor e qui s coue ab no esser, es en esser, quant molt mes, sens tota comparacio, coue que sia vn infinit be qui sia en esser: lo qual be es, beyls amichs, nostre senyor Deus, qui es sobira be e tots bens, sens l esser del qual se seguirien totes les inconueniencies damuntdites.

SI eternitat no era nuyla cosa, couenrria que tot ço qui es hagues començament; e si tot ço qui es hauia començament, seguir sia que començament sos començament a si mateix; e aço, beyls amichs, dix lo saui al gentil, vos vehets que raho no ho consent. Cor tot ço qui ha començament coue que prena començament   —19→   de alcuna cosa qui no haja començament ne fi, la qual cosa es lo Deu de gloria, lo qual nos vos signifficam per estes paraules: Vos vehets que lo cel es mouible, e va entorn, dia e nit, a la terra; on tot ço qui es mouible coue que sia termenat e finit en sa quantitat; e per aço vehets que la quantitat d aquest mon es finida. § On con eternitat se descouenga ab començament e ab fi, cor si començament e fi hauia no poria esser eternitat, per aço es demostrat que eternitat molt mils se coue ab granea qui sia infinida, que ab lo mon qui ha quantitat finida e termenada. E enaxi con la quantitat del mon se coue ab termenacio, se coue ab començament; e couenrrias ab fi, ço es, ab no esser, si no l sostenia la granea eternal infinida que li ha donat començament. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es demostrat que la eternitat, qui s coue mils ab granea infinida que finida, es lo Deus que nos ensercam.

CERTA cosa es que eternitat e poder se concorden ab esser, cor si ço qui es eternal no hauia poder de esser eternal, seguir sia que per defayliment de poder no fos eternal. E si eternitat no hauia per son poder mateix esser eternal, e no era sustentada en son esser per alcun poder qui no fos eternal, seguir   —20→   sia que major poder fos en les coses qui han començament, que en ço qui es eternal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat Deus esser, lo qual es eternal per son poder mateix; del qual poder ix influencia e gracia a les animes dels homens e als angels en durar eternalment. § Lo gentil respos e dix que possible cosa era que lo mon fos eternal, e que hagues de si mateix poder a esser eternal. Mas lo saui destrohi sa raho, en quant dix⁸⁹ que enaxi con lo mon, per defayliment de poder, defayl⁹⁰ a hauer quantitat infinida, enaxi, per defayliment de son poder, se descoue⁹¹ sa quantitat termenada e finida ab eternitat qui no ha fi ne començament.

VERA cosa es⁹² que poder e sauiesa se couenen ab esser; cor, sens poder, sauiesa no hauria con pogues esser. On enaxi con poder⁹³ e sauiesa se couenen ab esser, lurs⁹⁴ contraris, ço es, defayliment de poder e ignorancia, se couenen ab no esser; cor si s couenien ab esser, seguir sia que poder e sauiesa se couenguessen ab no esser. E si ho fahien, naturalment desijarien les coses qui han poder e sauiesa que haguessen defayliment de poder e ignorancia, per ço que haguessen esser; e   —21→   aço no es ver. On si defayliment de poder e de ignorancia son en esser, jatsia⁹⁵ que s couenguen⁹⁶ ab no esser, quant mes se coue que poder e sauiesa hajen esser en alcuna cosa en la qual no haja defayliment de poder, ne no hi sia ignorancia; la qual cosa es Deu, cor en totes les altres⁹⁷ coses hi ha defayliment de acabat poder e de acabada sauiesa.

SAVIESA e amor se couenen ab esser, cor on mes la sauiesa sab en l esser,⁹⁸ la amor mes pot amar aquel esser. Per altra manera sauiesa e amor se descouenen ab esser, cor la sauiesa sab l esser que la amor desama. E tal cosa sab sauiesa que la amor no volria que la sauiesa ho sabes; e tal cosa sab sauiesa que es digna de esser amada que la amor la desama; e tal⁹⁹ cosa sab sauiesa que es indigna de esser amada que la amor la ama. § Per altra manera sauiesa e amor se descouenen en esser, cor ço que la sauiesa no pot saber, la amor ho pot amar per lum de fe; e tal cosa sabria sauiesa per atemprada volentat, que no pot saber per sobre gran feruor o per sobre poca volentat. On con sauiesa e amor se couenguen ab esser, es contrariejen¹⁰⁰ en esser, si aytal sauiesa e amor   —22→   han esser en esser huma,¹⁰¹ quant mes coue que hajen esser en alcuna altra cosa en la qual se couenguen e que no s contrasten; la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que sauiesa e amor no s couenguessen mils ab esser on no s poguessen contrastar, que ab esser on se poguessen contrastar;¹⁰² e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es prouat que Deus es.

AMOR e perfeccio se couenen ab esser; e esser e perfeccio se couenen, e no esser e defayliment se couenen.¹⁰³ On si no esser e defayliment se couenen ab esser e ab accabament¹⁰⁴ en hom e en les altres coses qui son en lo mon, quant mes, sens tota comparacio, se coue que esser e accabament¹⁰⁵ se couenguen en alcuna cosa¹⁰⁶ on no sia no esser ne defayliment. E si aço no era enaxi, seguir sia que esser e accabament no s porien couenir en nuyla cosa sens que no hi fos lur contrari, ço es, no esser e defayliment; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es donada demostrança al huma¹⁰⁷ enteniment que Deus es, en lo qual no hi ha¹⁰⁸ no esser ne defayliment, e en lo qual es esser e accabament; e en hom e en totes les altres   —23→   coses hi¹⁰⁹ ha no esser en quant no foren temps fo, e es hi deffayliment¹¹⁰ en quant no hi ha¹¹¹ tot accabament, e es hi alcun accabament en quant son en esser, lo qual esser es accabament a esguardament de no esser.¹¹² § Si no fos alcun esser en lo qual amor e perfeccio se couenguessen sens no esser e deffayliment, naturalment amor amara aytant deffayliment con perfeccio, pus sens deffayliment no pogra hauer esser ne compliment, e aço no es ver. E per aço eus es signifficat¹¹³ que Deus es, en lo qual amor e esser e perfeccio se couenen en esser sens no esser e deffayliment. E aço perque amor e perfeccio se couenen en l esser on ha priuacio, ço es, no esser e deffayliment, es per la influencia, ço es, per la abondança de Deu qui s coue ab esser e perfeccio sens no esser e deffayliment.¹¹⁴ § Per¹¹⁵ les sis flors damuntdites hauen prouat e signifficat Deus¹¹⁶ esser, e prouant Deus esser, hauem prouat en ell esser les flors damuntdites, sens les quals Deus no poria hauer esser. On com ell sia Deu, de necessitat se segueix que les flors sien, ço es, ses virtuts; on enaxi com hauem prouat Deus esser per les flors damuntdites, enaxi ho poriem prouar per les altres flors del arbre. Mas con nos volem fer aquest libre con pus abreujadament podem, e com hauem a prouar   —24→   ressurreccio, per aço no cal¹¹⁷ que per les altres flors de aquest arbre exemplifiquem Deus esser. E per cinch flors de aquest arbre volem prouar ressurreccio, la qual poriem prouar per les altres flors qui son en l arbre. Empero, en quant la essencia de Deu no dehym que les flors del primer arbre hajen nuyla diuersitat; mas en quant esguardament de nosaltres, vera cosa es que a nostre enteniment se mostren diuerses per diuersitat de obres.

LA bonea de Deu es eternal, e la eternitat de Deu es la bonea de Deu. On con eternitat sia molt major be que ço qui no es eternal, si Deus ha creat lo cors del hom a esser perdurable, major bonea es la fi, ço es, la raho perque Deus ha creat cors huma,¹¹⁸ que no seria si lo cors hauia fi, ço es, no esser, e que puxes¹¹⁹ no fos. On con aço sia enaxi, si lo cors del home ressuscita, e dura tostemps apres la ressurreccio, la bonea de Deu e la sua eternitat ne seran signifficades en major nobilitat e en major obra. E cor segons les condicions dels arbres, a Deu coue esser coneguda major nobilitat, per aço coue de necessitat, segons la diuinal influencia eternal, que sia ordenat que per aquella influencia venga gracia e benediccio   —25→   al cors huma, per la qual haja ressurreccio, e que sia perdurable¹²⁰ per tots temps.

EN natura se couenen granea e poder, con per natura, vn gra de sement¹²¹ retorna la herba o l arbre de son linyatge; mas empero no retorna aquell arbre mateix,¹²² mas altre arbre. Aço mateix se segueix de la generacio dels homens, e de les besties, e de les aus,¹²³ cor per natura ix hom de hom e de fembra per generacio, e vna bestia de altre, mas no retorna aquell home mateix qui mor, ne aquella bestia mateixa, ans altre hom e altra bestia. On si natura hagues tan gran poder que aquell home mateix, e aquella bestia mateixa, e aquell arbre mateix qui mor pogues retornar viu, major poder hagra que no ha. On si Deus no ressuscitaua a aquel home mateix qui mor, no demostraria que son poder fos major que l poder de natura; on con son poder sia major que l poder de natura, si no feya ço perque son poder fos vist major que ceyl de natura, seria contrari a son poder mateix, sa amor, e sa perfeccio, e sa bonea, e sa sauiesa, e les altres flors dels arbres,¹²⁴ e aço es inconvenient. Per la qual inconueniencia es maniffestat que   —26→   resurreccio sera, e que lo teu cors mateix ressuscitara a maniffestar que Deus ha major poder que natura. § Cant lo gentil hac oides aquestes paraules, e remembra les altres probacions damuntdites, sa anima, qui era torbada,¹²⁵ se comença a esclarir, e son coratge se comença a alegrar, e per aço demana al saui si les besties ne les aus ressuscitarien. E lo saui respos e dix que no, per ço cor les besties ne les aus no vsen de raho, ne de libre arbitre; e si ressuscitauen, Deus faria contra sa¹²⁶ justicia e sa sauiesa,¹²⁷ e aço es contra les condicions dels arbres.

SEGONS que ja hauem dit, eternitat e poder se couenen, e poder e sauiesa se couenen; e per aço coue s de necesitat que eternitat e sauiesa se couenguen, cor si s contrariejauen¹²⁸ en Deu, couenrria s que eternitat fos contra lo poder qui s coue ab sauiesa, e la sauiesa fos contra la eternitat qui s coue ab lo poder, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que eternitat¹²⁹ e sauiesa se couenen; per la qual couinença¹³⁰ se maniffesta que Deus sab si mateix eternalment saui en justicia, cor si s sabia¹³¹ injust no s poria saber eternalment saui. On com molts sien   —27→   los homens mals, los quals Deus no puneix en est mon; e con molt sant home en est mon, per amor de Deu e per obres de caritat e de justicia, fassen penitencia, e sostenguen fam, set, calt,¹³² fret, turments, mort, e en est mon no n sien guardonats, per aço es signifficada resurreccio; cor enaxi con hom es aquella cosa qui fa en est mon be o mal, enaxi justicia deu guardonar o punir cosa qui sia hom, la qual cosa no seria hom si era menys de cors huma; ne justicia no s couenrria ab les flors d est arbre, e les flors serien contraries les vnes a les altres si no fos resurreccio.

SENYER, dix lo saui al gentil, aytant com la amor qui es en home vol voler,¹³³ aytant pot amar; mas aytant com pot voler no pot hauer; e per aço es demostrat que son voler¹³⁴ pot mes amar que hauer ço que vol amar. On si en hom poder e amor se couenguessen enaxi que tot ço que la volentat pogues voler, pogues hauer, seguira s major concordança e major perfeccio e major egualtat esser en hom,¹³⁵ que no es con¹³⁶ lo voler no ha poder de hauer tot ço que pot voler. On con major concordança, e   —28→   major perfeccio, e major egualtat se couenguen mils ab esser, que menor concordança, perfeccio e egualtat, segueix se que si en esser es menor concordança, perfeccio e egualtat, que hi sia major concordança, perfeccio e egualtat.¹³⁷ E si aço no era enaxi, seguirsen hia inconueniencia entre esser e major, e couenria s mils menor, e deffayliment, e desegualtat ab esser, que major, egualtat e perfeccio, e aço es impossibol; cor si era possibil, major e no esser se couenrrien, e menor e esser, e aço es inconuenient. Per la qual inconueniencia es signifficat que alcuna cosa coue esser de necessitat en la qual poder e amor se couenguen egualment, e que la amor hi pusca voler e hauer tot ço que lo poder hi pot voler;¹³⁸ e aquella cosa tan solament coue esser Deu,¹³⁹ car nuyla de les altres coses no poria tant hauer com pot voler.

ON pus perfeta es la obra, major signifficança dona de la sauiesa del maestre qui la ha feyta. On si Deus ha creat hom per entencio que ressuscit, e que sia durable,¹⁴⁰ pus nobla entencio ha hauda Deus en¹⁴¹ crear hom, que no hagra si l hagues creat a entencio

  —29→  

que no fos durable.¹⁴² E on pus noble es la entencio e ha major esguardament, major obra demostra;¹⁴³ e per la majoritat e la nobilitat de la obra es pus fortment signifficada major sauiesa en lo maestre. On con segons la condicio del primer arbre, hom deja donar¹⁴⁴ la major nobilitat a Deu, e per la major nobilitat es signifficada resurreccio, per aço resurreccio es prouable e demostrable.¹⁴⁵ § Cant¹⁴⁶ lo saui hac prouat al gentil Deus esser, e hauer en si les flors del primer arbre, e hac prouat que resurreccio coue esser, adonchs comença l altre saui a prouar aquestes coses matexes per lo segon arbre, e elec alcunes de les flors a prouar aquelles coses matexes que l primer saui hac prouades per lo primer arbre.

BONA cosa es fe, cor per fe creu hom, e ama ço que l enteniment no pot entendre: e si fe no era nuyla cosa, no amaria hom, pus no la enteses.¹⁴⁷ On   —30→   con hom no pusca entendre totes coses, e con l enteniment sia endreçat a entendre per fe, per ço cor¹⁴⁸ per fe ama hom ço que no enten, e en quant hom ho ama e no ho enten, hom ho desira entendre; e per ço cor ho desira entendre, hom ho enten, enans que no faria si no ho desiraua, per aço es maniffestat que bonea e fe se couenen. E cor descreença qui descreu la veritat¹⁴⁹ que l enteniment no pot entendre, sia mala cosa, per ço cor es contraria a fe qui es bona cosa,¹⁵⁰ per aço es signifficat que si Deu es, la fe qui l creu n es major e meylor,¹⁵¹ e la descreença qui l descreu n es menor e pijor;¹⁵² e major contrarietat n es¹⁵³ entre fe e descreeença,¹⁵⁴ que no seria si Deus res no era. On con segons la condicio¹⁵⁵ del cinque arbre,¹⁵⁶ la major contrarietat qui sia entre virtut e vici se couenga mils ab esser, que la menor, a signifficar major virtut e¹⁵⁷ major vici, per ço que la virtut sia pus amable, e lo vici pus ahirable, per aço es signifficat e maniffestat que Deus es; cor si Deus res no era, seguir sia que ço per que virtut e vici menys se descouenguessen e s¹⁵⁸ diuersificassen, se conuengues¹⁵⁹ mils ab esser, que ço on mes se desuariejassen¹⁶⁰ e s contrariejassen.¹⁶¹ E si aço era enaxi, seguir sia que virtut no n fos tant amadora, ne vici tant ahirable. On con ço per que virtut sia pus amada e vici pus desamat se couenga¹⁶² ab esser,   —31→   e lo contrari ab no esser, per aço Deus es maniffestable¹⁶³ al huma enteniment, per lo qual l esser diuinal fe, e lo contrari de fe ne son pus diuerses e pus contraries.¹⁶⁴

AYTANT con hom ha major esperança en Deu, aytant es mes signifficant¹⁶⁵ la esperança¹⁶⁶ que en Deu ha granea de bonea,¹⁶⁷ eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia e de les¹⁶⁸ altres virtuts qui a Deu se couenen. On si en Deu no era granea qui fos en estes virtuts¹⁶⁹ damuntdites, en la esperança no seria multiplicada granea qui hagues esperança en les virtuts de Deu,¹⁷⁰ enans se seguiria que aytant con hom hagues major esperança en les virtuts de Deu,¹⁷¹ que aytant sa sperança fos mes dessemblant e contraria a les virtuts de Deu. E encare que sen seguiria¹⁷² altra inconveniencia, ço es a saber, que esperança se conuenrria mils ab major quantitat per ço qui no es, e ab menor per ço que es, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu ha granea, ço es a saber, infinitat de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor,   —32→   perfeccio, misericordia, justicia; e per la granea son signifficades en Deu esser aquestes virtuts matexes, cor sens elles no hi poria esser la granea demuntdita.

A hom se coue que haja caritat, ço es, amor a Deu, per ço cor Deus es eternal. On si hom es ressuscitat, e per la influencia de la eternitat de Deu hom eternalment es durable en gloria, pus amable es la eternitat de Deu per le caritat que hom ha a Deu, que no fore si hom no fos ressuscitable e fos finit. E cor la major concordança que sia entre eternitat e caritat, se coue ab esser, segons la condicio de est arbre; e la menor concordança contraria a la major se couenga ab no esser; e esser e caritat se couenguen, e no esser e falsetat, per aço es maniffestada resurreccio esser, sens la qual caritat ne eternitat no signifficarien tan gran concordança esser entre Deu e creatura, con fan si resurreccio es.

PODER e justicia se couenen ab eternitat; cor enaxi pogra Deus jutjar eternalment creatura, si la creatura pogues esser sens començament, con la pora   —33→   jutjar eternalment si la creatura es sens fi. On si resurreccio no era, seria signifficat que si creatura pogues esser sens començament, que Deus no pogues usar de justicia en ella eternalment. On a donar signifficança que Deus pogra usar de justicia eternalment sens començament en creatura, si la creatura pogues esser eternal sens començament, la sauiesa e la volentat e la perfeccio e les altres virtuts diuines han ordenat que resureccio sia, e que justicia haja poder de conseruar lo cors eternalment, jatsia turmentat, e que sia durable, per ço que en ell justicia vs. E cor lo poder¹⁷³ e la justicia de Deu ne sera¹⁷⁴ mils demostrable, per aço, segons les condicions dels arbres, resurreccio es demostrable.

PRUDENCIA es libertat de coratge qui sab e vol elegir be e esquiuar mal, o¹⁷⁵ elegir major be e esquiuar menor mal. On con prudencia se couenga¹⁷⁶ ab esser virtut, per¹⁷⁷ la proprietat damuntdita, quant mes coue esser couinença¹⁷⁸ entre sauiesa e esser virtuts,¹⁷⁹ sens que la¹⁸⁰ sauiesa sia occasionada a esser sauiesa per eleccio de be, e per esquiuar mal, o per elegir major be, e esquiuar major mal; cor en quant   —34→   eleccio de aquets contraris damuntdits, se coue ab no esser, e defayliment de eternitat ab prudencia. E empero jatsia que prudencia se couenga ab no esser e ab imperfeccio, prudencia es. On si prudencia es, quant mes coue esser sauiesa on no sia conueniencia de no esser ne de imperfeccio;¹⁸¹ cor si no era, seguir sia que sauiesa e perfeccio no s couenguessen ab esser, e prudencia e imperfeccio¹⁸² couenrrien se ab esser, e aço es impossibil que ço qui es de menor nobilitat se couenga mils ab esser, que ço qui es de major nobilitat; con sia cosa que esser e major nobilitat se couenguen, e no esser e menor. On con aço sia enaxi, per aço es signifficat que sauiesa es en esser; la qual sauiesa es Deu, cor¹⁸³ nuyla altra sauiesa no es sens imperfeccio, qui s coue ab no esser.

EN coratje de hom se couenen¹⁸⁴ amor e fortitudo, cor per amor es noble coratge, forts contra maluestad e engan, lo qual es desamat¹⁸⁵ per amor qui ama cortesia e ensenyament. On si amor te en hom tan forts coratge noble contra vicis, e hom es creatura, e mortal, e ha en si molts¹⁸⁶ defayliments, quant mes se coue que en Deu sia amor, per la qual amor Deus sia amador de be e esquiuador de   —35→   mal. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom fos pus noble en amar, e en ahirar, e en força, que Deu,¹⁸⁷ e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es feyta signifficança al humanal¹⁸⁸ enteniment que en Deu es amor.

TEMPRANÇA esta¹⁸⁹ en lo mitg de dos estrems; e per aço es signifficat que temprança se pot couenir ab imperfeccio, en quant es possibil cosa que per intemprança, entre los dos estrems damuntdits, no sia mitja. On si temprança se coue ab esser e ab perfeccio, estant termenada en mitg de dos estrems contraris, e a ella contraris, quant mes alcuna perfeccio coue esser, sens que no sia entre estrems,¹⁹⁰ e que sia infinida en bonea, granea e en les altres flors del primer arbre. E si aço no era enaxi, seguir sia que temprança se couengues mils ab esser, estant entre dos estrems quis couenen ab imperfeccio e ab no esser, que perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la perfeccio, qui es Deu, la qual perfeccio no s coue a nuyla cosa sino a Deu. § ¹⁹¹Lo cors   —36→   huma, en quant ha començament e es mortal, esta en lo mitg de començament e de fi. On si l cors no es ressuscitat, temprança se couenrra ab menor perfeccio, e couenguera s ab major, si resurreccio fos; e on la temprança fora ab major perfeccio, major signifficança donara de la perfeccio de Deu qui la ha creada. E cor la signifficança qui dona major demostrança de la perfeccio de Deu, sia couinent a esser atorgada e amada, per aço resurreccio es couinent cosa a esser demostrable e amable.

DIX l altre saui: Bonea e gulositat se contrasten en l esser en que son; cor la bonea conserua l esser, e la gulositat la corromp; empero en vn subject mateix son.¹⁹² On si bonea, qui es virtut, e gulositat, qui es vici, se couenen en esser huma, quant mes se coue que bonea sia en alcuna cosa on no sia vici, ne pusca esser vici; cor si no ho era, seguir sia que no¹⁹³ fos tan gran contrarietat entre be e mal, con es si be es en alcuna cosa hon no sia mal.¹⁹⁴ E cor la

  —37→  

major contrarietat qui es entre be e mal sia atorgadora, per aço es donada signifficança que Deus es, cor si Deus res no era, menor contrarietat seria entre be e mal. E si esser se coue mils ab menor contrarietat de be e de mal, que ab major, possibil cosa es que be e mal pusquen esser vna cosa matexa,¹⁹⁵ e cor¹⁹⁶ aço sia impossibil, per aço es signifficat Deus esser.

AYTANT com luxuria es major, aytant es major peccat; e on lo peccat es major, mes se descoue ab esser. E si aço no era enaxi, seguir sia que castetat no s couengues ab esser, ne luxuria ab no esser, e aço es inconuenient; per la qual inconueniencia es signifficada granea esser en Deu; cor si granea pot esser en luxuria e en peccat, qui s couenen ab no esser, quant mes se coue que granea diuina sia en Deu, qui s coue ab esser. § Si en Deu no era granea de justicia ¿qui poria punir hom per gran luxuria? Ne si resurreccio no era, gran luxuria ¿en qui seria punida? E si en hom pot esser gran injuria per gran luxuria, quant mes pot esser en Deu gran justicia per gran bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On con aço sia enaxi, donchs, per totes aquestes rahons   —38→   damuntdites, sapies gentil, que es signifficat que en Deu ha granea, e que resurreccio es esdeuenidora; car si no ho era, seguirsen hien¹⁹⁷ totes les inconueniencies damuntdites.

AVARICIA e larguea son contraris, e larguea e eternitat se couenen; e per aço auaricia e eternitat son contraris. On si resurreccio es,¹⁹⁸ la justicia de Deu punira¹⁹⁹ corporalment, e esperitualment,²⁰⁰ e eternalment sens fi²⁰¹ lo home auar qui mor en peccat de auaricia; e si resurreccio no es, no l punira sino esperitualment. E cor major puniment es corporal e esperitual, que esperitual tan solament, per ço que lo puniment sia major, e que eternitat e larguea se couenguen mils contra colpa e auaricia, per aço es feta signifficança de resurreccio.²⁰² § Si de ço per que les virtuts de Deu se couenen mils contra los vicis qui son en hom, no era feyta signifficança necessaria, seguir sia que no fos impossibil cosa a esser concordança entre les virtuts de Deu e los vicis qui son en creatura, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat es feyta   —39→   signifficança necessaria en ço per que mes es signifficada concordança²⁰³ entre les virtuts de Deu a vsar de creatura contra ls vicis qui son en home.

ACCIDIA desama be comu²⁰⁴ e be especial; e per aço accidia es contraria a caritat, qui ama be comu e be especial. E cor poder e caritat se couenen, couen se que poder e accidia se descouenguen; car si no ho fahien seguir sia que caritat no s couengues ab poder, o que no s contrariejas ab accidia. On con poder e caritat se couenguen, e poder e accidia se descouenguen, si accidia ha poder de desamar be,²⁰⁵ e ha poder de amar lo mal, qui es contrari al be, quant mes coue esser alcuna caritat qui haja tan gran conueniencia²⁰⁶ ab poder, que pusca amar be sens que no pusca amar mal. On con aytal caritat e aytal poder no pusca esser en nuyla altra cosa sino en Deu, per aço Deu es demostrable,²⁰⁷ en lo qual coue esser lo poder e la caritat damuntdita, en lo qual no porien esser, sens que Deus no fos alcuna cosa.²⁰⁸

  —40→  

SUPERBIA e ignorancia se couenen, cor home erguylos, cant cuyda esser pus honrat e pus noble per erguyl, adonchs es pus vil e menyspreat de les gents. E per aço ignorancia e erguyl se couenen; e cor erguyl se coue ab ignorancia, qui es contrari de sauiesa, per aço es contrarietat entre sauiesa e superbia. On con ignorancia se couenga ab menoritat e ab no esser, e sauiesa se couenga ab majoritat e ab esser, per aço es donada signifficança que sauiesa es en alcun esser en lo qual no pusca esser erguyl ne ignorancia; cor si no ho era, seguir sia que sauiesa no s couengues mils ab esser que erguyl e ignorancia. On con sauiesa no s pusca couenir en nuyla cosa on sia possibilitat de ignorancia, sino en esser on sia perfeccio de bonea, poder e amor, per aço es signifficat que en Deu es sauiesa.

AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la   —41→   amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la²⁰⁹ qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor.²¹⁰ On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.

IRA e caritat son contraris, e caritat e perfeccio se couenen; on per aço se segueix que perfeccio e ira sien contraris; cor si no ho eren, seguir sia que caritat e ira se couenguessen; e si s couenien, possibil cosa seria que dos contraris fossen vna cosa matexa,²¹¹ e aço es impossibil; cor si diuerses coses concordants no poden esser vna cosa matexa, en quant son diuerses e   —42→   estants diuerses, jatsia que sien concordants, e sien en menys de contrarietat, quant menys coses diuerses, contrariants, e no concordants, poden esser vna cosa matexa.²¹² E si caritat e ira podien esser vna cosa matexa, no essent contraria ira a perfeccio, seguir sia que possibil cosa fos que caritat e ira, e que caritat e perfeccio se couenguessen e s descouenguessen egualment en lo sobject a esser vna cosa matexa. On con en lo sobject perfeccio e caritat creada se couenguen per manera de conjunccio, e caritat e ira se descouenguen per manera de disjunccio, per aço es signifficat que perfeccio e ira donen signifficança de resurreccio. Cor si resurreccio es, pus contraria n es la ira çontra la perfeccio de Deu, en quant la ira per imperfeccio, ab qui ha concordança, sera pus punida, que no fora si resurreccio no fos.²¹³ E on pus la ira haura major puniment, per ço cor se coue ab lo contrari de perfeccio, aytant sera demostrant pus fortment la perfeccio de Deu. On si Deus no fahia ço per que sa perfeccio fos pus demostrable, seria contrari a sa perfeccio matexa, e aço es impossibil cosa, per la qual cosa es maniffestada resurreccio esser. § Cant²¹⁴ lo saui hac prouades e signifficades al gentil les rahons damuntdites per lo terç arbre, adonchs l altre saui comença a prouar per lo quart arbre.²¹⁵

  —43→  

MATERIA e forma e generacio se couenen a pluralitat e a vnitat. A pluralitat per manera de differencia, la qual differencia es entre materia e forma; a vnitat se couenen per ço cor componen per generacio vn cors e vna substancia. Mas materia e forma e corrupcio²¹⁶ se couenen a pluralitat e a destruccio de vnitat.²¹⁷ A pluralitat se couenen en quant materia e forma son diuerses; a destruccio de vnitat se couenen en quant la materia e la forma se departexen, per lo qual departiment es lo cors anitxilat²¹⁸ e esdeue en no esser. On con aço sia enaxi, si Deus es en esser, fe e sperança se couenen mils en pluralitat e en vnitat. En pluralitat en quant cascuna se demostra major e pus noble virtut si Deus es, que si Deus res no es; en vnitat en quant vnides se vnexen mils a pendre vn object mateix, si Deus es que si Deus no es. E cor esser se couenga mils ab ço ab qui s coue mils vnitat e pluralitat, e no esser se descouenga ab esser e pluralitat, e contrari de vnitat se couenga ab no esser contra esser, per aço es signifficat que de   —44→   necessitat se segueix que sia aço per que fe e esperança mils se couenen ab esser; la qual cosa es Deu, sens l esser del qual no s porien tan be couenir con fan. E couenrrien se mils ab no esser que ab esser si Deus no era nuyla cosa; cor creent se Deus esser, e esperança confiant se en Deu, son majors que no son con fe no creu en Deu, ne esperança no s confia en Deu.²¹⁹ On si Deus res no era, fe e esperança serien majors prenent lo object que no seria en esser, que prenent lo object qui es en esser.²²⁰ On con sia impossibil cosa que per ço qui res no es pusca esser pus noble virtut, que per ço que es res; per aço Deus esser es maniffestable; cor sens que ell no fos nobilitat e multiplicament de virtuts, se couenrria mils ab lo que res no es, que ab ço qui es, e aço no es ver.

ESPERANÇA espera per caritat, e caritat ama per esperança; cor on la sperança es major, coue que hi sia major caritat, e aytant com hom ama pus fortment ço en que s confia, d aytant hi ama major esperança. On con aço sia enaxi, donchs per aço es   —45→   maniffestat, que enaxi con los vlls corporals vehen per l aer,²²¹ enaxi esperitualment esperança²²² vsa de sa proprietat per caritat, e caritat per esperança. On si en hom, on pot esser lo contrari de esperança e de caritat, ha esperança ab qui s coue, e ha caritat ab qui s coue, quant mes, sens tota comparacio, se coue que la caritat de Deu haja en Deu ab qui s couenga,²²³ ço es, bonea, granea e les altres flors del primer arbre. E si en Deu ab estes flors caritat se coue, segueix se que sien en Deu, e que caritat hi sia; e si les flors en Deu no eren, pus noble seria caritat en hom que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu hi ha virtuts sens les quals Deus no poria esser pus noble que hom. § Cant lo gentil ohi parlar de esperança en esta manera, adonchs demana al saui si esperança es en Deu.²²⁴ El saui respos e dix que esperança no s coue a esser en Deu, cor tot ço qui es en Deu es Deu;²²⁵ e cor esperança participa ab fe, qui s coue ab ignorancia,²²⁶ per aço fe e esperança no s couenen a esser diuinal;²²⁷ cor si ho fehien, perfeccio se descouenrria ab bonea, granea, e ab les altres virtuts del primer arbre, e aço es impossibil. § ¿Con ço, dix lo gentil, pot Deus donar esperança a hom si no ha esperança?²²⁸ Lo saui respos: Deus pot donar esperança, cors, diners e altres coses   —46→   a hom, sens que hom no es les coses que Deus li dona, ne Deus sia ço que dona; mes en ço que dona lo hom, e pot donar,²²⁹ dona ço que no es, en quant dona diners o altres coses qui no son hom; enaxi e mils pot Deus aquestes coses per manera de creacio e de possessio, con hom pot donar diners, cauayls, casteyls per manera de possessio. E per aço Deus es excellent sobre natura qui no pot donar ço que no ha.²³⁰

CARITAT e justicia se couenen contra ira e injuria; on si en hom qui es cosa finida, e en lo qual pot esser lo contrari de caritat e justicia, se couenen caritat e justicia contra ira e injuria, de necessitat se coue que en Deu, qui es infinit, e n lo qual no pot esser aquella contrarietat, caritat e justicia se couenguen contra ira e injuria.²³¹ On si resurreccio es, major concordança han en Deu caritat e justicia contra la ira e injuria del peccador, qui es colpable per obres corporals e esperituals, que no haurien si resurreccio res no era. E cor la major concordança coue atribuir a Deu, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada.

  —47→  

JUSTICIA e prudencia se couenen ab esser huma, e esser huma e eternitat no s couenen, con sia cosa que eternitat no haja començament ne fi, e esser huma se couenga ab començament e fi. On si Deus res no era, justicia e prudencia couenrria que fossen eternals, sens esser huma, o que haguessen començament per si matexes, o per altra cosa qui hagues començament de cosa qui per si matexa hagues començament. On cor sens esser huma justicia e prudencia no pusquen esser en hom, e cor hom haja començament e si en ço que es enjenrrat e mortal, e cor nuyla cosa no pusca hauer començament de si matexa, per aço es maniffestat que Deus es, lo qual dona, per creacio, començament e fi a justicia e prudencia, a la qual dona per subject esser huma.

SI Deus es, prudencia mes pot saber, que si Deus res no es; e fortitudo ne pot esser pus major que son contrari si Deus es, que si Deus res no es; cor si Deus es, possibil cosa es saber infinida bonea, granea,   —48→   poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e si Deus res no es, impossibil cosa es que infinitat sia sabuda en les coses damuntdites, con sia cosa que si Deus res no era, nuyla cosa no fos sabuda esser infinida.²³² E cor esser e major sauiesa e fortitudo se conenen, e no esser e menor prudencia e fortitudo se couenen, per aço es maniffestat que en Deu sia sauiesa e força, per la influencia de la qual sien en hom prudencia e fortitudo.

SI resurreccio es, majorment ne pot esser enfortit noble coratge contra peccat e colpa, que si resurreccio no es; com sia cosa que esperant hom resurreccio, sia desirada benauirança corporal sens fi en gloria celestial. E cor peccat e colpa, aytant con son majors, aytant se couenen mils ab no esser, e son pus contraris ab esser, per ço es maniffestat que de necessitat se coue que sia en esser ço per que colpa e peccat sien pus contraris a esser, es couenguen mils ab no esser. § Si resurreccio es, temprança pot²³³ esser pus fortment en lo mitg de dos vicis, que si resurreccio no es, desirant hom benauirança corporal   —49→   en gloria, e tement pena infernal e corporal.²³⁴ E cor lo mitg, qui es pus espressament e pus purament entre los dos termes, qui son vicis, es pus luny dels dos estrems que no es lo mitg, qui no es tan perfectament en habit de temprança; per aço, ço per que temprança pot esser major, coue esser de necessitat, segons la influencia e l ordenament de les flors del primer arbre, e de les condicions dels arbres. E si aço no era enaxi, seguir sia que lo contrari de temprança se couengues mils ab majoritat e ab esser, que temprança; e que temprança se couengues mils ab menoritat e ab no esser, que son contrari, e aço es imposibil; per la qual impossibilitat resurreccio es maniffestada.²³⁵ § Cant lo saui hac, per lo quart arbre, prouades les coses damuntdites, adonchs dix lo gentil al altre saui que prouas, per lo quint arbre, Deus esser, e esser en ell bonea, e granea, e les altres virtuts, e esser resurreccio. Empero ell desiraua molt a saber si Deus era creador del mon, o si l mon era eternal o no.²³⁶ Mas lo saui li dix que en los altres libres li seria maniffestat que Deus es creador del mon, e que l mon ha començament.

  —50→  

SI Deus res no es, segueix sen inconueniencia²³⁷ entre esser e occasio e ventura;²³⁸ cor si Deus res no es, mes se coue ventura ab esser, que occasio. On con mes e pus souin sien les coses qui son per occasio que per auentura, e cor occasio e esser se couenguen, e ventura e no esser, per aço²³⁹ es maniffestat Deus esser,²⁴⁰ sens l esser del qual seria contradiccio en les coses damuntdites. § Si Deus res no es, fe a auentura creu e descreu, cor no es qui la endreç a creure veritat, ne qui l anima punesca per alcuna colpa de ella, e leuant sa gracia e desamparant aquella, l anima crea falsetat. E cor es raho maniffesta que l anima, per lum de alcuna gracia, sia endreçada a creure veritat, e per colpa sia ignorant veritat, per aço es signifficat que Deus es, qui per lum de diuinal gracia illumina l anima a creure veritat, e per los peccats que fa l anima, Deus la desampara; per lo qual desemparament l anima creu falsetat alcunes vegades, oppinant que sia veritat. § Anima, de si, no ha virtut con pusca creure veritat, con sia cosa que

  —51→  

no entena son enteniment per rahons necessaries la veritat en que creu. On con l anima creu en veritat alcuna cosa, esser coue cosa pus²⁴¹ noble que la anima, per la qual sia ajudada a creure ço que per sos poders²⁴² tan solament no pot creure; e aquella cosa es Deu. § Fe es virtut, e virtut e veritat²⁴³ se couenen; e gola es vici, e vici e falsetat se couenen; e cor veritat e falsetat sien contraris, per aço fe e gola son contraris. On si Deus res no era, fe e gola se couenrrien egualment ab ventura; e si ho fehien, si s farien veritat e falsetat; e cor veritat se coue ab esser e falsetat ab no esser,²⁴⁴ per aço es maniffestat que Deus es; per l esser del qual veritat e esser se couenen, e falsetat e no esser; per la qual conueniencia fe se coue ab occasio, e gola ab ventura, e les condicions dels arbres se couenen.

CERTA cosa es que esperança e esperituals coses se couenen, e lutxuria e coses corporals se couenen. On si en Deu no ha bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui son virtuts²⁴⁵ esperituals, per esperança, qui es virtut esperitual, se couenrria anima de hom ab major nobilitat que Deu. On con   —52→   aço sia impossibil, per aço es signifficat que Deus es, hauent les virtuts damuntdites, sens l esser de les quals hom se couenrria ab major nobilitat, e Deus ab menor; e aço es contra les condicions dels arbres. § Lutxuria e castetat son contraris; e per castetat, esperança espera guasardo per merit de castetat; e per lutxuria, justicia dona temor de pena, e pena per colpa. On si resurreccio no es, lo plaer que hom ha per lutxuria es major que lo guasardo que hom espera corporal per merit de castetat, lo qual²⁴⁶ guasardo res no es sens resurreccio. E cor esperança, qui es virtut, se couenga ab esser, e lutxuria, qui es vici, se couenga ab no esser, per aço es signifficat que resurreccio es, en la qual corporalment hom haura vtilitat per castetat, e haura pena per lutxuria; e si aço no era enaxi, esperança e lutxuria non serien tan contraris. E cor la major contrarietat se couenga ab esser,²⁴⁷ e la menor ab no esser, segons la condicio d est arbre, per aço resurreccio es maniffestada.

CARITAT e larguea se couenen; e cor auaricia es contra larguea, per aço caritat es contra auaricia, e auaricia contra caritat. On pus contraria cosa   —53→   es que auaricia sia en l esser on caritat es, que en l esser on caritat no es. On si caritat es en hom en lo qual pot esser auaricia, quant mes coue que caritat sia en alcuna cosa en la qual no pusca esser auaricia, la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que esser pogues mils a contraris que a no contraris,²⁴⁸ e aço es impossibil, com sia cosa que en vn esser mateix²⁴⁹ la vn contrari se couenga ab no esser, e l altre ab esser, cor en altre manera no serien contraris. § Caritat e espiritual natura se couenen, e anima, per corporal natura, se coue a esser en ella auaricia, per destrohit ordenament en espiritual actu e habit. On si Deus res no era, natura corporal seguiria mils son cors, e s couenrria mils ab veritat, que espiritual natura; e seguir sia que anima se couengues ab menor nobilitat, e lo cors ab major. Cor si Deus res no era, mes vegades fayliria la anima cogitant en Deu e en l altre setgle²⁵⁰ en ço que res no seria, que lo cors ab sos cinch sens corporals vsant de les coses corporals. On con l anima sia forma e compliment al cors, e lo cors sia corrompable e mortal, per aço es demostrat que la anima es pus noble que l cors, per la qual major nobilitat se coue ab major veritat que l cors, per la qual major veritat Deus es maniffestat; sens l esser del qual l anima no s poria couenir tan naturalment ab esser e ab veritat con lo cors.

  —54→  

LO cors huma es mitja, per lo qual l anima racional se coue a merit o a colpa; cor sens lo cors, l anima no poria hauer merit per justicia, ne colpa per accidia, com sia cosa que l cors sia estrument per lo qual l anima pot vsar de ses virtuts, e pot vsar de vicis. On si es resurreccio, e Deus guasardona en gloria lo cors qui fo estrument a justicia, e puneix lo cors en infern qui fo estrument a accidia, mils se coue la justicia de Deu ab la justicia del hom just, e mils es contraria la justicia de Deu al hom accidios, que no es si resurreccio no es. E si aço se couenia mils ab esser, e no era esta conueniencia en esser, couenrria s esta conueniencia ab esser e ab no esser, e lo contrari d esta conueniencia couenrria s ab esser e no esser; e cascuna d aquestes conueniencias es contradiccio; la qual contradiccio es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que resurreccio sera; per l esser de la qual no s segueix nuyla inconueniencia.

PUS possibil cosa es que sia erguyl e lo contrari de prudencia en home, dementre que actualment sien en ell humilitat e prudencia, que erguyl e   —55→   prudencia sien en la peyra;²⁵¹ e si aço no era enaxi, no seria contrarietat entre los contraris damuntdits. Mas cor la peyra es cors inanimat, per aço es impossibil cosa que en ella pusquen esser contrarietats de virtuts ne de vicis; cor si hi eren, seria cors animat. On si fos impossibil cosa a hom esser en ell imprudencia e erguyl, pus impossibil cosa fora que hi fos imprudencia e erguyl en la peyra. E aço es per ço cor es possibil que en hom pot esser lo contrari de imprudencia e de erguyl. On con aço sia enaxi, e con prudencia e humilitat se couenguen ab esser, e lur contrari ab no esser; e cor lur contrari accidentalment se couenga ab esser, per fer couenir prudencia e humilitat ab no esser; e cor accidentalment prudencia e humilitat se couenen ab no esser per raho de lurs contraris qui accidentalment se couenen²⁵² ab esser; per aço es maniffestat que si erguyl e imprudencia, e prudencia e humilitat han sobject en que son, quant mes, sens tota comparacio, se coue de necessitat que sia alcuna cosa en la qual pusquen²⁵³ esser sauiesa e humilitat, en la qual no pusquen esser imprudencia ni erguyl, e aquella cosa es Deu. E si aço no era enaxi, seguir sia que la peyra e los corses inanimats, o animats d anima irracional, se couenguessen ab major nobilitat e mils ab esser, que hom, en quant esser huma no s couenrria ab esser possibilitat de virtuts e de vicis. E cor hom es de pus noble natura que los inanimats ne lo irracionals, per   —56→   ço cor pot esser sobject a virtuts, coue que sia alcuna essencia²⁵⁴ pus noble que hom, la qual haja virtuts, e no pusca esser sobject a vicis; e aquell es lo Deu que nos ensercam.

FORTITUDO es virtut, e enueja es vici. E cor virtuts e vicis sien contraris, per aço fortitudo e enueja son contraris. On si en Deu hi ha²⁵⁵ bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, pus semblant es fortitudo a Deu,²⁵⁶ que si en Deu no hi ha neguna d estes virtuts damuntdites. E on pus semblant es Deus a fortitudo, pus dessemblant e pus contrari es de enueja; cor si no ho era, seguir sia que fortitudo e enueja no fossen contraris. E cor son contraris, e cor fortitudo e enueja son pus contraris si en Deu son les virtuts damuntdites, per ço cor fortitudo n es pus semblant a Deu,²⁵⁷ e pus contraria a enueja, per aço es maniffestat que en Deu son les virtuts del primer arbre, sens les quals Deus e enueja no serien tan contraris con son, ne fortitudo no seria tan contraria a enueja com es. E cor ço per que fortitudo es mils semblant a Deu, e es pus contraria a enueja, e Deus es pus contrari a vicis, e es pus semblant a les   —57→   virtuts de hom, sia atorgadora cosa, saluant les condicions del primer arbre; per aço es maniffestat que en Deu son bonea, granea, et cetera.

INTEMPRANÇA e ira no porien esser en anima sens lo cors, e intemprança e ira no moren en l anima del hom peccador qui mor en peccat hauent intemprança e ira; cor si morien per la mort del cors, couenrrien se mils a esser semblants al cors que a l anima. E con se couenguen mils a l anima que al cors, segons natura corporal e esperitual, e con l anima sia inmortal, per aço roman colpa de intemprança en la anima, e roman ira. E cor a l anima es estat occasio²⁵⁸ lo cors, coue que l cors sia ressuscitat, e que sia aytant de temps punit per intemprança e ira, con l anima sera durable; e si aço no era enaxi, seria deffayliment de justicia e de perfeccio en Deu, e no seria tan gran contrarietat entre temprança e intemprança, ni entre caritat e ira, e serien destrohides les condicions del primer arbre.²⁵⁹ E cor totes estes coses serien possibils si resurreccio no era,²⁶⁰ per aço resurreccio es demostrada, e maniffestada la humana intelligencia. § Cant los tres sauis hagren prouat al gentil, per les flors dels arbres,   —58→   Deus esser, e esser en ell bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e li hagren maniffestada resurreccio, e lo gentil remembra e entes les rahons damuntdites, e guarda los arbres e les flors, adonchs diuinal resplandor illumina son enteniment qui era tenebros estat,²⁶¹ e enamora son coratge de via de salut; e per virtut de Deu lo gentil dix estes paraules: ¡Ha las colpable! E tan longament has rebuts diuinals dons, en esta present vida, del Altisme, qui te ha donat esser, e has menjat e begut sos bens, e ell te ha donat tos vestiments, e ell te ha donat los infants e les riqueses que has, e ell te ha tengut a vida, e te ha honrat longament entre les gents, e tu hanc vn jorn ni vna hora de totes estes coses no li has fetes gracies, ne has obehits sos manaments. ¡Ha, mesqui caytiu! ¡E con has estat descebut per ignorancia²⁶² qui ha tenguts obcegats²⁶³ los vlls de ta anima, e no has conegut aquest senyor tan honrrable, tan glorios, digne de tants honrraments! § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, ell senti sa anima deliurada dels torments e de la tristicia, de on error e infidelitat la hauia longament e greument turmentada. Lo goig ni l alegria que l gentil hac, ¿qui l vos poria recomptar? Ne la benediccio que ell disia²⁶⁴ als tres sauis, ¿qui la vos poria dir? Lo gentil se ajonoyla en la terra, e leua ses mans al cel, e sos vlls qui foren en lagremes e en plors, e ab seruent coratge adora, e dix: ¡Benehit sia Deus glorios, payre e senyor poderos de   —59→   tot cant es! Gracies, senyer, te fas con te ha plagut remembrar est hom peccador, qui era a la porta de la infinida infernal malediccio. Ador te, senyer, beneesch lo teu nom, e deman te perdo. En tu pos ma esperança, de tu esper benediccio e gracia, e placia t, senyer, que si ignorancia me ha feyt tu menysconexer, la conexença en que me has mes me fassa tu amar e honrar e seruir; e d aqui en auant tots los meus dies ne totes les mies forses corporals ne espirituals no sien en als mas en honrar e lohar tu, e en desirar la tua gloria e la tua benediccio, ne en lo meu coratge altra cosa no sia mas tan solament tu. § Dementre que l gentil adoraua en esta manera nostre senyer Deu, a sa anima vench remembrament de sa terra, e de son payre, e de sa mayre, e de la error, e la infidelitat en la qual eren morts; e membra con tantes de gents qui eren en aquella terra, e eren en via de foc perdurable, la qual via ignorauen, e en la qual eren per deffayliment de gracia.²⁶⁵ § On con lo gentil remembra aquestes coses,²⁶⁶ adonchs, per la pietat que hac de son payre, e de sa mayre, e de sos parents, e de totes aquelles gents qui eren morts en sa terra, e hauien perduda la gloria de Deu, adonchs plora molt agrement, e dix aquestes paraules als tres sauis: ¡Ha, senyors sauis! Vosaltres qui tant sots beneficiats dels dons de gracia,²⁶⁷ ¿con no us pren pietat de tantes de gents qui son en error, e qui no han conexença de Deu, ni a Deu no han grat del be   —60→   que n reheben? Ne vosaltres, que Deus ha tant honrats sobre les altres gents, ¿per que no anats honrar Deu al poble en lo qual Deus es desonrrat, en ço que no l amen, ni l conexen, ne son obedients a ell, ne han esperança en ell, ne temen sa alta senyoria?²⁶⁸ Per Deu vos prech, senyors, que vosaltres en aquella terra anets, e que ls prehiquets, e que mi adoctrinets con pusca honrar e seruir Deu a tot mon poder. E placiaus ensenyar a mi tant que per gracia de Deu e per doctrina vostra, hic sapia e pusca endur a via saludable tantes de gents qui son en via de foc perdurable. § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, cascu dels tres sauis li respos e dix que s conuertis a sa lig e a sa creença.²⁶⁹ ¡Con, dix lo gentil! ¿E no sots tots tres en vna lig e en vna creença? No so, resposeren los sauis, ans som diuerses en creença e en lig, cor la vn de nosaltres es juheu, e l altre es crestia, e l altre es sarrahi. ¿E qual de vosaltres, dix lo gentil, es en meylor lig, ne si cascuna de les ligs es vera? Cascu dels tres sauis resposeren e dixeren la vn contra l altre, e cascu loha sa creença, e repres al altre ço que queria. § Lo gentil qui ohy que ls tres sauis se contrestauen, e que cascu disia²⁷⁰ al altre que sa creença era error per la qual hom perdia la celestial benauirança e anaua a pena infernal, si d abans fo en ira e en tristicia, son coratge adonchs fo en major, e dix: ¡Ha, senyors! ¡E en con gran alegrança e esperança me   —61→   hauiets mes! ¡E con gran tristicia hauiets gitada de mon coratge! Mas are me hauets retornat en molt major ira e dolor que esser no solia;²⁷¹ cor yo, apres ma mort, no hauia temor de sostenir trebayls infinits. Mas are son segur que si no son en via vera,²⁷² que tota pena esta apareylada a turmentar la mia anima apres ma mort, perdurablement! ¡Ha, senyors! ¿E qual ventura es aquesta qui me hauia gitat de tan gran error en que era la mia anima? ¿ne per que la mia anima es retornada en molts pus greus dolors que les primeres? Dient lo gentil aquestes paraules, no s poch abstenir de plorar, ne la desconsolacio en que era no la us poria recomptar. § Longament estech lo gentil desconsolat, e sa anima en greus pensaments fo longament trebaylada; mas a la fi lo gentil prega los tres sauis, con pus humilment e pus deuota poch, que ells se desputassen²⁷³ denant ell, e que cascun dixes sa raho con mils pogues ni sabes, per tal que ell vehes qual d ells era en via de salut.²⁷⁴ E los sauis resposeren dient²⁷⁵ que ells desputarien volenters denant ell; e ans que ell fos vengut en aquell loc, ja eren en volentat que desputassen, per enquerre e saber qual d ells era en via vera ni qual en error. § La vn dels sauis dix: ¿Qual manera haurem en aquesta desputacio en la qual volem entrar? E la vn altre dels sauis²⁷⁶ respos: La meylor manera que nos podem hauer, ni per la qual mils e enans podem declarar veritat a aquest senyor saui gentil, qui tan coralment nos prega que li   —62→   demostrem la via salutable, es que tingam la manera en la qual nos ha endreçats la dona de Intelligencia, e ab les flors ab que hauem prouat al saui Deus esser, e esser en ell virtuts, e esser resurreccio, ab aquelles se esforç cascun de nosaltres a prouar los articles que creu, per la creença dels quals cuyda esser en via vera. E aquell qui mils pusca, segons sa creença, concordar los articles en que creu ab les flors e ab les condicions dels arbres, aquell dara signifficança e demostracio que sia en meylor creença que ls altres. § Cascu dels sauis tench per bo ço que l saui hauia dit; e cor cascu volch honrrar l altre, cascu dupta a començar primer. Mas lo gentil demana qual lig fo primerament; e los sauis dixeren que la lig dels juheus. E per aço lo gentil prega lo juheu que començas primer. § Enans que l juheu volgues començar, demana al gentil e a sos companyos si ells reprendrien ses paraules; e per volentat del gentil fo fet ordonament entre ls tres sauis que la vn no contrestas al altre, dementre que recomptaria sa raho; cor per contrestar es enjenrrada mala volentat en huma coratge, e per la mala volentat es torbat l enteniment a entendre. Mas lo gentil prega los sauis que ell tan solament pogues respondre a lurs rahons, segons que li seria semblant, per tal que mils pogues enquerre veritat de la vera lig, que tant desiraua entendre; e per cascun dels sauis li fo altreyat.

  —63→  

AL començament lo juheu fiu sa oracio, e dix: En nom del poderos Deus vn, en lo qual es nostra esperança qui ns deliure de la captiuitat en que som. E cant hac finida sa oracio, ell dix que ls articles en los quals ell crehia eren .viij., ço es a saber: Primer article, es creure vn Deu tan solament. Segon article, es creure que Deus es creador de tot quant es. Terç article, es creure que Deus dona la lig a Moyses. Quart article, es que Deus trametra Messies, qui ns traura de la captiuitat en que som. Cinque article, es de resurreccio. Sise, es del dia del judici, cant Deus jutjara bons   —64→   e mals. Sete, es creure en la celestial gloria. Vuite, es creure infern esser. Cant lo juheu hac recomptats sos articles, adonchs comença al primer article.

LO juheu dix al gentil, que moltes rahons maniffestes mostrara d esser vn Deu tan solament; mas, entre les altres rahons, per quatre rahons ho vol prouar, per les flors dels arbres, abreuiadament; de les quals quatre rahons es aquesta la primera: Maniffesta cosa es que l hom²⁷⁷ es ordenat, segons que vehem, a vna fi; e natura, tot ço que fa, ho fa a esguardament de vna fi.²⁷⁸ E aquest ordenament, e aquest cors natural significa e demostra vn Deus esser tan solament; cor si eren molts Deus, seguir sien moltes fins, e los vns homens serien ordenats naturalment a amar vn Deu, e altres homens serien ordenats a amar altre Deu; e aço mateix se seguiria en les altres creatures, cor cada creatura se diuersifficaria de l altre a signifficar lo Deu qui la hauria creada.²⁷⁹ E si aço cascun Deu no   —65→   hauia ordenat en sa creatura, seria sa bonea, sa granea, sa eternitat, son poder, sa sauiesa, e sa volentat imperfecta; e si ho era, impossibil cosa seria que fos Deu. Cor enaxi con a creatura no s coue que ella sia²⁸⁰ creador, enaxi, e menys encara, a imperfeccio de bonea, granea et cetera, no s coue que sia Deu; cor a Deu se coue tota nobilitat, segons les condicions dels arbres. § La segona raho es aquesta: La granea de Deu es infinida o no en essencia, e n bonea,²⁸¹ eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio. On si son dos o tres o mes Deus, impossibil cosa es que la granea de Deu sia infinida en essencia, e en les virtuts damuntdites; e si es vn Deu tan solament, es possibil cosa que la granea de Deu sia infinida en essencia per totes les virtuts damuntdites. E con possibilitat e esser se couenguen, e impossibilitat e no esser, per aço es maniffestat que vn Deu es; la essencia del qual es tan gran²⁸² en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, que nuyla altra essencia ne altra cosa no la pot termenar ni comprendre, ans termena ella e compren totes coses dintre si matexa, e es essencialment dintre e deffora totes²⁸³ altres coses, cor si no ho era, seria termenada e finida. § Dix lo gentil al juheu: Segons obra natural, vera cosa es que ls quatre elements son mesclats en cascun cors compost d ells, e en aquel cors cascun element es essencialment e virtuosament e obrantment; on enaxi es possibil cosa que sien molts Deus, e que sien los vns entre los altres mescladament,²⁸⁴   —66→   e que la granea de cascun sia infinida essencia per²⁸⁵ totes les virtuts e per²⁸⁶ tots los lochs. § Lo juheu respos e dix: Certa cosa es que en lo cors compost, cascun element termena en l altre, segons sa propria virtut; cor lo poder del foch termena en lo poder de l aygua que li es contrari, e lo poder de l aygua en ceyl del foc, e aço mateix se segueix del aer e de la terra. E enaxi con termenen²⁸⁷ la vn en l altre en virtut,²⁸⁸ enaxi termena la operacio de cascun en la operacio del altre, per ço cor son lurs obres diuerses e contraries. E per aço cascun dels elements desija esser simple, e per si mateix, e sens los altres elements;²⁸⁹ cor mils se couenrria ab son esser mateix e ab sa virtut matexa, si podia esser sens los altres,²⁹⁰ que no fa con es mesclat ab los altres. E per aço es maniffestat que si eren molts Deus, seria lo poder e la bonea et cetera de cascun, termenada e finida en lo poder et cetera de l altre; e fora meylor vn Deu qui fos en sa essencia matexa e en son poder et cetera, que tots aquells Deus; e mils se couengra ab esser: e pus impossibil cosa fora que en ell fos enueja, erguyl, e imperfeccio, que si fos mesclat ab altres Deus. E cor la major nobilitat, e ço per que Deus mils se couenga ab esser, coue esser atorgat, segons la condicio del primer arbre; e cor fe, esperança, caritat et cetera, se poden mils couenir ab bonea, granea et cetera, en poden esser majors e pus contraris als vicis. Per aço es demostrat per estes condicions, que vn Deu coue esser   —67→   de necessitat. § La terça raho es aquesta: Si fos vn Deu qui fos en vn loc en si mateix tan solament, e altre Deu fos part aquell Deu en altre loc, e altre Deu fos part en aquell loc,²⁹¹ couengra que fos vn Deu infinit qui termenas e compreses aquells Deus, e aquell se couengra mils a esser Deu que ls altres. E si aço fos enaxi, seguira s que l Deu major fora infinit, fora los altres Deus menors, e fora termenat e finit en los Deus menors, segons les sis dresseres qui s couenen a tot ço que sia conlogat en loc, ço es a saber, alt e baix, destre e sinestre, e denant e detras; e si ho fos, couengra²⁹² que fos cors; e si fos cors fora finit, cor tot cors coue esser finit,²⁹³ per ço cor se coue a forma, e a superficie, e a materia. On con sia contradiccio que Deus pusca esser finit e infinit, e lo Deu major seria finit en los Deus menors, e seria infinit part los Deus menors;²⁹⁴ per aço es maniffestat que impossibil cosa es que sien molts Deus, mas vn Deu²⁹⁵ tan solament, sens la vnitat e la singularitat del qual no s couenrria ab ell perfeccio de bonea, granea et cetera. § Dix lo gentil: Possibil cosa es que sia vn Deu en vn loc, e altre Deu en altre loc, e axi que sien molts Deus, infinits en obra²⁹⁶ e finits en quantitat. § Lo juheu respos: Perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera, se coue ab infinitat de essencia on sia perfeccio de bonea, granea et cetera; e descoue s ab fi qui sia en coses termenades en loc, e multiplicades en nombre; cor   —68→   en infinit nombre no pot esser perfeccio de bonea, granea et cetera en cascuna de les coses qui son finides en essencia; cor²⁹⁷ si ço era,²⁹⁸ aytan noble cosa seria perfeccio, bonea, granea et cetera en cosa finida, con en cosa infinida, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que perfeccio de bonea, granea et cetera, se coue a vna essencia infinida en bonea, granea et cetera, e no s coue a moltes essencies finides ni a ensemps;²⁹⁹ cor si ho fehia, egual cosa seria perfeccio en cosa infinida que³⁰⁰ en cosa finida e aço es impossibil. § Quarta raho es: Esperança se pot formar major a confiarse en vn Deu, senyor de totes coses; e caritat se pot formar major a amar vn Deu infinit en bonea, granea et cetera, que no farien si fossen molts Deus, o que fos vn Deu departit en dues o en tres coses de les quals fos compost. E cor ço per que esperança e caritat se couenen ab majoritat, se coue ab veritat, e lur contrari ab falsetat, segons les condicions dels arbres, per aço es maniffestat que vn Deu es tan solament. § Senyer, dix lo gentil, enaxi com caritat se coue mils ab perfeccio, on major es e major pot esser en amar vn Deu infinit en bonea, granea et cetera que en amar vn o molts Deus qui fossen finits, enaxi volentat de hom qui desam vn Deu qui sia mal e haja infinida malea, es pus noble en desamar, que la volentat qui no pot desamar mas mal finit e termenat; e cor la pus nobla desamor coue esser atorgada, per aço es maniffestat esser   —69→   vn Deu mal, infinit,³⁰¹ qui es començament a³⁰² tots mals, lo qual es possibil a esser desamat per hom. § Lo juheu respos: Veritat es, senyer, que en quant esguardament de caritat, pus noblement pogra desamar volentat creada si desamas Deu qui fos mal infinit, que finit. Mas cor lo Deu mal seria contrari al bo, e lo Deu bo no hauria bonea, granea, eternitat, poder et cetera, si no delia lo Deu mal,³⁰³ per aço no s coue que sia tot ço en esser, per que volentat pogues desamar major mal; cor volentat creada no s coue ab nobilitat qui fos³⁰⁴ contraria a la nobilitat del creador. E si l Deu bo no delia lo Deu mal, per ço que la volentat creada ne pogues esser meylor, amaria mes sa creatura que si mateix, e seria imperfeccio en ell. E si lo Deu bo no podia delir lo Deu mal, serien eguals en poder, e aço es impossibil; cor si era possibil, esser se couenrria aytant couinablement a³⁰⁵ infinit mal con a infinit be. On con be e esser se couenguen, e mal e no esser; e perfeccio se couenga ab be³⁰⁶ e ab esser, e s descouenga ab mal e ab no esser, per aço es maniffestat que impossibil cosa es que infinit mal sia en esser; cor si ho era, esser e no esser se couenrrien egualment ab eternitat e ab infinitat, e aço es impossibil. § Cant lo juheu hac prouat al gentil vn Deus esser tan solament, adonchs demana al gentil si s tenia per pagat de la probacio que li hauia feyta de la vnitat de Deu, per les quatre rahons damuntdites, o si volia que coylis mes de les flors dels   —70→   arbres, e que la vnitat de Deu prouas per mes rahons. Mas lo gentil respos, que assats se tenia per pagat de la probacio, e que ço que ell li hauia contradit era per mils a enquerre veritat. Mas d aytant lo pregaua que li dixes Deus qual cosa es, ne que es en si mateix, cor molt desiraua a hauer conexença de ço que Deus es. Senyer, dix lo juheu, per virtut de Deu e per lum de gracia lo huma enteniment ve en esta present vida a conexença de ço que Deus no es, ço es a saber, que per viues rahons conexen que Deus no es peyra, ni hom, ni sol, ni estela, ne nuyla cosa corporal, ne es nuyla cosa esperitual qui sia finida, ne qui haja defayliment. Encare hauem conexença que Deus es bo, gran, eternal, poderos et cetera, segons que es prouat en lo primer libre; e totes aquestes coses abasten a hom a saber, dementre que som en est mon. Mas saber Deus que es en si mateix, nuyl hom no ho pot saber, cor nuyl hom no pot saber sa anima matexa que es; donchs, ¿con sabria Deus que es? Ne en aquest mon no es aquesta cosa matexa a saber, mas en l altre setgle ho saben aquells qui son en gloria; e si nosaltres ho sabiem en aquest mon, no seria pus noble l altre mon que aquest. On con l altre setgle couenga esser pus noble que aquest, per aço ha Deus ordonat que hom no pusca saber en aquest setgle ço qui es couinent cosa en l altre setgle.

  —71→  

APROVAR que Deus sia creador de totes coses, coylim set flors dels cinch arbres, entre les altres; e per aquelles es maniffestat al huma enteniment que Deus ha creat lo mon; e per cascuna de les flors n es donada maniffesta demostracio.

BONA cosa es eternitat, con sia cosa que be e esser se couenguen ab eternitat, e eternitat e esser ab bonea. On si eternitat fos mala cosa, no esser e bonea se couengren contra esser e eternitat; e si ho fehessen, naturalment tots los homens, e les plantes, e les besties desijaren no esser, e aço es impossibil, con sia cosa que tot ço qui es am esser, e desam no esser. § Dix lo juheu al gentil: Si l mon no es eternal, ne Deus no l ha creat, coue que l mon haja haut començament de si mateix o d altre. De si mateix no l pot hauer haut, cor no res no pot donar començament a   —72→   res, cor si ho fehia, alcuna cosa seria no res.³⁰⁷ E si l mon hauia haut començament d altre qui no fos Deu, e aquell ha haut començament d altre qui ha haut començament, e aço a nombre infinit, e que Deu no sia començament a negun d aquests començaments e començats, seguir sia que bonea se couengues mils ab començamet començat que ab eternitat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que si lo mon ha començament, coue que l haja de bonea eternal, o de cosa qui haja haut començament de eternal bonea. E con hajam prouat vn Deus esser tan solament, en lo qual es eternal bonea, per aço es maniffestat que si lo mon ha començament, coue que l haja haut de Deu, o d altre cosa qui haja haut començament de Deu. § Si l mon es eternal, e no es creat, es egual en durabilitat ab la eternitat de Deu; on con lo mon sia diuisible en parts on ha deffayliment e mal, ço es a saber, en les coses qui son termenades en quantitat, e qui son corrompables, e mortals, e passibles, e ignorants; e cor aquestes coses sien males, en quant han deffayliment de be; per aço lo mon no s coue tan be ab bonea, con bonea on no haja diuisio ni deffayliment ni mal,³⁰⁸ se coue ab eternitat, on no ha parts ni coses qui hajen començament ne fi. E per aço es signifficat que l be qui es en lo mon ha començament; cor si no hauia començament, couenrria s aytan be ab eternitat con la bonea de Deu. E si l be creat ha començament, quant mes lo mal   —73→   coue que haja començament; cor si l mal era eternal sens començament, eternitat no s couenrria ab bonea, en quant se couenrria ab contraria cosa de be, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que l mon es creat e començat. § Lo gentil demana al juheu si Deus hauia creat lo mal.³⁰⁹ § Lo juheu respos que mal es considerat en dues maneres; la vna es mal de colpa, la altre es mal de pena. On con mal de colpa sia contrari a bonea, per aço s descoue a esser creat;³¹⁰ e cor mal de pena se coue ab la perfecta justicia de Deu per punir peccat, e ab la sauiesa perfecta de Deu per signifficar be de gracia, per aço mal de pena se coue a esser³¹¹ creat per la sobirana bonea eternal.

MAJOR poder es signifficat esser en Deu si l mon es creat per lo poder de Deu, que no es si l mon es eternal; cor major poder es crear de non re tan gran mon e tan beyl, que no fora si l poder de Deu no hagues creat lo mon. E cor ço per que la granea e l poder de Deu mils se couenen e s demostren al huma enteniment couenga esser atorgat, segons la primera condicio del primer arbre, per aço   —74→   es maniffestat que l mon es creat de non re, e que ha haut començament. § Si l mon fos eternal e durable per son poder o per lo poder de Deu, pus inconuenient cosa fora que hagues si en quantitat, e en temps, e en durabilitat,³¹² que no es si l mon ha començament e Deus lo ha creat.³¹³ E on pus inconuenient cosa fora al mon hauer fi e esdeuenir en no esser, menys fora signifficada granea en lo poder diuinal que l mon pogues delir, que no es si l mon ha haut començament e es creat;³¹⁴ cor pus prop es de no esser qui es vengut de non re, que no es cosa eternal qui no sia estada non re. E on pus prop es de no esser, e lo poder de Deu lo soste que no torn en no esser, pus major poder n es signifficat en Deu, en quant lo soste, e l pot tornar en no re; e aytant con lo poder es major, d aytant es signifficat en Deu esser major bonea. § Pus estranya cosa, e pus inconuenient, e pus contraria a rahons es considerar que la bonea e l poder diuinal, qui son vna cosa matexa ab eternitat qui s descoue a hauer començament e fi, esdeuenguen en no esser, que no es considerar que esdeuenga en no esser ço qui es creat e vengut de no esser. On en la consideracio que considera que l poder de Deu es tan gran que pot delir lo mon, sotsposat que sia eternal, es prop considerar que Deus pusca no esser, si be es³¹⁵ eternal: e en la consideracio qui considera   —75→   que l mon es creat, e que Deus³¹⁶ li pot donar fi, pus que ell lo ha creat³¹⁷ de non re, es luny considerar que Deus pusca no esser. E cor la consideracio qui s coue mils a considerar lo gran poder diuinal³¹⁸ sia mils atorgadora, per aço es maniffesta cosa que l mon ha reebuda creacio per lo gran poder diuinal.

PERFECCIO e caritat signiffiquen en les coses d aquest mon, que l mon es creat; cor lo foc e ls altres elements enserquen lur perfeccio enjenrrant e corrompent les coses enjenrrables e corrompables³¹⁹ en les quals lur perfeccio no atroben. E per aço dia e nit no fan mas enjenrrar e corrompre per l apetit natural, lo qual han a lur compliment. On si l mon fos eternal sens començament, eternalment sens començament hi fora³²⁰ deffayliment en l apetit natural elemental, e hi fora³²¹ generacio e corrupcio, e no fora primer hom, ne primer arbre, ne primera bestia, ne primer auceyl, e axi de les altres coses. E si primer no fos en les coses damuntdites, impossibil cosa fora que hi fos darrer; e si no hi fos,³²² infinidament los elements hagren imperfeccio, e desijaren perfeccio, e nuyl temps no la hagren; e aço es inconuenient, e contra la influencia   —76→   de la perfeccio diuinal, qui egualment e eternal fora causa a imperfeccio e a desirada perfeccio; lo qual desirer³²³ fora imperfect, si eternalment desiras e nuyl temps no aconseguis son compliment.³²⁴ E cor aço sia inconuenient, segons la perfeccio e la amor diuinal, per aço es demostrat que l mon es creat,³²⁵ e que la imperfeccio ha haut començament, per lo qual es signifficat compliment. § Lo juheu dix al gentil: Signifficat e prouat hauem per natura corporal que l mon es creat. Are ho volem prouar per la natura esperitual, ço es a saber, per la anima. Maniffesta cosa es a la humana intelligencia que la anima racional no s pot sadoylar en aquest mon; e per aço, enaxi con corporalment los elements se mouen a ensercar lur compliment, e no atroben aquell, segons que damunt hauem dit, enaxi la anima esperitualment enserca son compliment, e no atroba aquell;³²⁶ cor cant ha vna cosa qui ha desirada hauer sempre, ne desira altra.³²⁷ E cor aço sia imperfeccio de caritat, per aço es signifficat que anima es creada, cor si fos eternal, no hagra imperfeccio; e si ne hagues, la sobirana perfeccio e amor, ço es a saber, Deus, fora causa a eternal imperfeccio, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat que la anima es creada. E per la creacio de la anima es signifficat que la natura del cors es creada; cor si l anima, qui es de pus   —77→   noble natura que la natura del cors es creada, quant mes coue que l cors sia creatura; cor si no ho era, lo pus noble se couenrria ab no esser, e lo menys³²⁸ noble³²⁹ ab esser e ab eternitat; e aço es contraria cosa a la perfecta caritat de nostre senyer Deus.

EN Deu se couenen perfeccio e justicia; on con prouat sia en lo primer libre, que resurreccio sia,³³⁰ per aço es signifficat, per resurreccio e per la flor damunt escrita, que l mon es creat; cor si l mon era eternal, couenrria que eternalment Deus creas materia ordial³³¹ d on fos compost cors de racional; cor la ordial materia d aquest mon no abastaria a tants corses animats, ressuscitats, hauent merit o colpa, per la qual couenen esser ressuscitats, segons la perfecta justicia de Deu. E cor no sia couinent cosa atorgar que Deus infinidament cresca la ordial materia, ni l loc que li coue, ne que Deus no haja perfecta justicia, per aço es inconuenient cosa negar creacio; e affermar que l mon sia eternal sens començament; e es negacio per la qual nega hom que l mon haja quantitat finida, ne no sia en loc finit; e es negacio de on se segueix affermacio que Deus eternalment sia   —78→   creador de animes, e de corses, e de lochs infinits en nombre; e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres, e es contradiccio.

SI eternitat e superbia se couenguessen, seguira s que eternitat se couengues ab superbia contra humilitat, qui s coue ab bonea, granea, poder, sauiesa, amor, e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que eternitat e superbia se descouenen; per la qual inconueniencia es signifficat que la natura qui es subject a superbia, ço es, natura de hom, se descoue ab eternitat; per la qual inconueniencia es donada maniffestacio que l mon sia creat. § Respos lo gentil, e dix: Humilitat e superbia son contraris, e hom es subject a humilitat: donchs, si natura de hom se coue ab eternitat, qui s coue ab humilitat, hom es de natura eternal per humilitat, e es de natura creada per superbia. § Lo juheu respos: Ço en que eternitat diuina se coue ab humilitat contra superbia en hom, es per influencia de do de gracia, dat a hom contra puniment de superbia; e per aço es signifficada vna eternitat qui es appelada en lati evum, e es eternitat qui ha començament e no ha fi, e es creada per la sobirana eternitat qui es sens començament ne fi; la qual la ha   —79→   creada per guasardonar hom per humilitat, e per punir hom per superbia, per ço que hom, eternalment sens fi, haja conexença de les flors del primer arbre. § Si l mon fos eternal, hom fora de natura eternal, e fora en loc eternal; e la eternitat de Deu no fora contraria a superbia ni a hom erguylos, con es si l mon es creat; cor superbia, e hom, e sa natura, e lo loc en que es, foren eguals en durabilitat a³³² la eternitat de Deu. E cor ço per que les virtuts de Deu sien pus contraries a³³³ los vicis, coue esser atorgat, segons les condicions del terç arbre,³³⁴ e si l mon es creat, les virtuts de Deu se n maniffesten mils esser contraries a superbia, que si l mon es eternal, per aço es signifficat que l mon es creat.

SI l mon es creat, major concordança ha entre esperança e caritat en amar Deu, e en confiar se en Deu, e pus contraries son contra lurs contraris, qui son vicis, que no es si l mon es eternal.³³⁵ Cor major gracia ha Deus feyta a hom, si a ell aço que menuga, e beu, e ha mester a ses necessitats ha donat, ço es, esser qui no solia esser res de esser eternal, que no hagra si hom e les coses que ha mester fossen de   —80→   eternal esser. E on major es la gracia que Deus ha feyta al hom, major caritat pot hauer hom a Deu; e on major caritat hom pot hauer e deu hauer a Deu, major esperança pot hauer e deu hauer en Deu; e on major esperança e caritat pot esser e deu esser en hom, major amor ha Deus e deu hauer a hom. E d aço no s segueix nuyla inconueniencia si l mon es creat; e si l mon es eternal, segueix sen inconueniencia e contrarietat; per la qual inconueniencia e contrarietat es signifficat que l mon no es eternal. E si aço no era enaxi, seguir sia que esperança e caritat se couenguessen ab no esser e ab deffayliment, e que lurs contraris se couenguessen ab esser e ab perfeccio; e aço es impossibil, e contra les condicions del quart arbre.

PRUDENCIA e accidia son contraris en quant prudencia es virtut, e accidia es vici. On si l mon es eternal e prudencia ho sab, accidia no n sera tan contraria a prudencia ni a les virtuts, qui s concorden ab prudencia, con es si l mon es eternal; cor accidia, en quant desama be comu e especial, e fa home negligent e pereos, e ha plaer de mal, se coue ab no esser, en quant vol ço qui no s coue ab esser, e desama ço qui s coue ab esser. On si prudencia sabia   —81→   que l mon fos eternal, sabria que si no ho fos,³³⁶ accidia se couengra mils ab no esser que ab esser, e aquesta cosa a saber es impossibil, con sia cosa que estia en contradiccio. Cor si l mon es eternal, accidia, en quant hauria subject eternal, se couenrria ab esser, pus fortment que si son subject, ço es, humana especia, no fos³³⁷ eternal; e en quant la obra de accidia es contraria a esser, e s concorda ab no esser, se concorda mils ab no esser son subject si l mon es creat que si fos³³⁸ eternal. E cor per la eternitat del mon fos contradiccio en ço que sabria prudencia, e prudencia no n seria tan contraria a accidia, per aço es signifficat que l mon no es eternal, con sia cosa que contradiccio no pusca esser, e con sia cosa que ço per que prudencia e accidia sien pus contraries, coue esser atorgat, segons³³⁹ les condicions del cinque arbre. § Assats me tench per pagat, dix lo gentil, de la signifficança e de la maniffestacio per la qual me has prouat que l mon es creat; mas prech te que m digues: Ans que l mon fos creat ¿que fehia Deus? Cor pus nobla cosa es Deus si eternalment es, e eternalment fa³⁴⁰ alcuna cosa, que no es si es sa obra hauent començament.³⁴¹ § Lo juheu dix: Ço per que los philosofs majorment entenen a prouar que l mon sia eternal, es per donar honor a la primera causa, ço es, Deu; de la qual primera causa vengren ça enrera los philosofs en conexença, e dixeren que enaxi con ella era causa e fi de totes coses, e era   —82→   eternal, que enaxi son causat, ço es, son effectu, deuia esser eternal; e aquest causat dixeren que es lo mon. Mas, nos qui crehem que l mon es creat, honram mes Deu, e li atribuhim major honor en ço que dehim que Deus ha en si mateix obra eternal, amant e entenent si mateix, e gloriant en si mateix, e entenent totes coses,³⁴² e dehym que aquesta obra es primera, e denant a la obra que Deus hac, e ha a esser causa el mon, que no feheren los philosofs, qui ignoraren la obra que Deus ha en si mateix, e no li atribuhiren obra qui fos dintre si mateix, mas obra qui no es en si mateix ne de si mateix, ço es, lo mon;³⁴³ e dixeren que aquella era egual en eternitat ab ell. E cor, segons la primera condicio del primer arbre, a Deu deja hom atribuir major nobilitat, per aço es demostrat que l mon es creat per Deu, qui es prima causa; e que la obra que ha en si mateix fo enans que en lo causat, ço es, lo mon. § Dix lo gentil al juheu: No pusch entendre per nuyla manera com de no res pusca esser creat res. § Dix lo juheu: Natura es d enteniment huma que differentment entena si la cosa es o no, e con la cosa se fa; e con per les conueniencies e les inconueniencies damuntdites, es prouat que Deus es creador. Mas la manera con Deus de no res faça esser res, aço enteniment huma no ho pot entendre en la cosa creada. ¿E sabs per que? Per ço cor enteniment, en no res, no enten res; e cor enteniment no pot entendre con se faça la cosa   —83→   de ço en que res no enten; per aço no pots entendre en ço en que res no entens. Mas en la perfecta volentat diuina qui ha perfect poder e perfecta sauiesa, pots entendre que Deus pot crear res de no res, pus sa volentat ho pot voler, e son poder ho pot fer, e son saber ho sab fer.³⁴⁴ § Maniffesta cosa es a ton enteniment que tu has anima e cors; mas la manera con l anima es conjuncta ab lo cors, aquella no pot entendre. On si en ço qui es en tu mateix te fayl enteniment a entendre, quant mes te coue deffayliment a entendre en ço qui en tu no es; on abasta a tu que entenes la cosa si es o no es, e no has en aquest mon mester a saber de la cosa con es creada, ne con no. § Dix lo gentil al juheu: Lo firmament, ni ls corses celestials, ni lur mouiment, no son corrompables;³⁴⁵ e per aço es signifficat que sien eternals sens començament.³⁴⁶ § Respos lo juheu: En ço que l firmament e ls corses celestials son termenats³⁴⁷ en quantitat, signiffiquen que son creats; cor eternitat, enaxi con se descoue ab duracio³⁴⁸ qui haja començament e fi, enaxi se descoue ab quantitat qui sia finida, e termenada, e conlogada, e mouable; e aço es lo firmament qui enjenrra temps en primer e derrer; ab lo qual primer e derrer eternitat se descoue. On ço per que lo firmament, e los corses celestials, e lur mouiment no son corrompables, es per ço cor Deus ho ha creat incorrompable, a demostrar son gran poder. Cor si Deus no hagues creades coses   —84→   corrompables, no demostrara tan fortment son gran poder, qui pot crear o anitxilar coses incorrompables, axi leugerament con coses corrompables. Mas, cor los philosofs no hagren perfecta conexença del diuinal poder, saber, e voler, ne de sa perfeccio, e veheren que l firmament e los corses celestials son incorrompables, per aço hagren oppinio que fossen eternals, sens començament e sens fi, e per aço negaren creacio.