Semblança biogràfica

Possiblement era de família noble. Vivia a València a mitjans del segle XVII. També va ser coneguda amb el nom d'Isabel de Jesús María. Havia fet vot de castedat i portà vida de beata amb la seua mare. Visitava els malalts, feia treballs de brodat i es va consagrar a la devoció. Sembla que era freqüentment visitada per molts devots i gaudia de certa reputació de santedat. El seu confessor, el jesuïta Ginés Berenguer compilà les seues visions.

La beata escrigué uns quadernets confessionals, és a dir, uns relats espirituals sobre la seua vida per ordre del confessor jesuïta Ginés Berenguer, qui posteriorment compilà les visions, datades de juny de 1661 fins a un dia de setembre 1666, sota el títol de Favores que Dios hizo a doña Isabel de Trilles, valenciana, escritos por ella misma, y relación de sus virtudes y milagros por el P. Gines Berenguer, su confesor, de la Compañia de Jesús. Aquesta obra és una còpia manuscrita, del segle XVII, 64 fol., que es troba dins del fons de la Reial Biblioteca del Monestir d'El Escorial: ms. &-IV-3. Són 64 fulls, escrits a diferents mans.

També escrigué uns versos que podem trobar al final de la mateixa relació de Favores que Dios Hizo...: «Al altísimo misterio de la Santísima Trinidad» (pp. 62b-63a) i «Al santísimo sacramento de el altar que para siempre sea alabado» (pàg. 63ab).

Escrits

• Visions espirituals per ordre del seu confessor.
• Composicions poètiques: «Al altísimo misterio de la Santísima Trinidad» i «Al santísimo sacramento de el altar que para siempre sea alabado».

Referències bibliogràfiques

• COLAHAN, Clark: The Visions of Sor María de Ágreda: Writing, Knowledge and Power, The University of Arizona Press, 1994, pàg. 44.
• DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 225.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿?-Valencia, final siglo XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de la autobiografía femenina de la Edad Moderna», dins V Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres (15 al 31 de octubre de 2013), Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo Diocesano de Jaén, 2013b, pp. 1-13.
• MENÉNDEZ PELAYO, Marcelino: «Carta de Antonio Rubió y Lluch a Marcelino Menéndez Pelayo. Barcelona, 4 agosto 1878», dins Epistolario, gener 1878-juny 1879.
• POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995.
• SALORT, Salvador, LÓPEZ, M.ª Jose i NAVARRETE, Benito: «Vicente Salvador Gomez, Alonso Cano y la pintura valenciana de la segunda mitad del siglo XVII», Archivo Español de Arte, vol. 74, 296 (2001), pàg. 400.
• SIMÓN DÍAZ, José: Bibliografía de la literatura hispánica, Madrid: CSIC, 1973, vol. VI, pàg. 448.